dimecres, 11 de novembre del 2020

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2020

 


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :






EL MUR AL MIG DEL LLIBRE 
     EL MURO EN MITAD DEL LIBRO
   Jon Agee (text i il·lustració)

                                               La casita roja, 2019

 

Des de la coberta tenim informació del contingut del llibre. Les guardes mostren un mur al mig i dos escenaris, un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

 

El protagonista disfressat de cavaller medieval (amb armadura i tot) conta a la persona lectora que ell viu a la part més segura del mur que trobem al mig del llibre. Diu que l’altra part no és segura.

A l’altre costat, mentre el xiquet puja l’escala que ha portat per reparar el maó que s’ha soltat,  ens trobem  unes feres, rinoceront, goril·la i tigre, que se’n van espantades perquè han vist un ratolí. I podem interpretar que van a avisar a l’ogre, que es presenta amb una maça i li dedica al ratolí una mirada de retret.

 

Els relats en paral·lel a un costat i l’altre del mur que s’alça al mig del llibre produeixen una contradicció entre el text i les il.lustracions.

És la imatge la que resol la narració i les històries que veiem en un segon pla en el relat (l’ànec que fuig perquè l’aigua va cobrint la part segura, la curiositat de les feres que pugen una a l’altra per veure què passa a l’altre costat …)

El codi gràfic i el textual construeixen tot el significat. No podem prescindir d’un o de l’altre.

 

És un llibre provocador. Res és el que sembla. 

El protagonista, tan preocupat per la por que té a l’altre costat, no se'n adona dels perills del seu costat que diu tan segur, o si?. 

Els animals ferotges s’espanten del ratolí, el terrible ogre salva el xiquet, i el cavaller acaba acompanyant l’ogre per a que li mostre el que hi passa.

 

Un llibre divertit que planteja preguntes. Ens fa reflexionar sobre els prejudicis, sobre la pròpia seguretat i la por (dues cares de la mateixa moneda), sobre la necessitat d’obrir-nos a experiències diferents, ens fa reflexionar sobre que allò que pot ser evident i creiem obvi, no sempre ho és.

 

Les referències als clàssics són clares (Leo Lionni, Maurice Sendak …), fons blancs sobre els que es retallen figures que componen la pàgina com un collage, colors clars i transparents, elaborada gestualitat en els personatges, escenaris silvestres compartits per xiquets ingenus i ogres bons.

 

En definitiva una proposta gràfica, que encara que resulte innovadora en el format com element de la narració, ens remet irremeiablement als clàssics.Ja hem vist anteriorment el format com element narratiu, per exemple en “Aquí no passa ningú”, “Sombras”, …

 

 Aquest podria ser un àlbum que respon al triangle perfecte que marca la interacció entre text, imatge i format, on la composició i l’encadenament que articulen les dobles pàgines juguen un paper fonamental per aconseguir ser un magnífic llibre.