RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:
Un tresor a la neu./ Un tesoro en la nieve
Marie McSwigan
Marc Donat ( trad.cat)
Montse Triviño ( trad. cast)
Ed. El jardí secret de Viena, 2017
Ediciones invisibles, 2017
El llibre es va publicar en 1942 ( en plena guerra mundial ), per una escriptora nord-americana que després de llegir la noticia en un periòdic va decidir escriure-ho per a que ningú l’oblidara. Va canviar el lloc dels fets reals ( ocorreguts en 1940) i es va inventar els personatges, per a no posar en perill cap dels autors reals .
En aquesta narració es combina el protagonisme del xiquets/xiquetes integrant-los en les decisions dels adults i la col·laboració de totes les persones del poble.
Els adults s’adonen que la infantesa resulta gens sospitosa i decideixen que siga l’actor principal per salvar el tresor. Una estratègia de responsabilitat compartida que acabarà portant-se l’or del poble a l’únic lloc possible en eixe moment, Amèrica. Peter i Helga són els protagonistes guies de la colla de nenes i nens encarregats d’una operació de gran dificultat i risc amb escenes d’anades i tornades de la cova del tresor a la nau superant els obstacles: els soldats no s’aperceben del trasllat del tresor als trineus i no troben el vaixell amagat a la neu…
La resistència col.lectiva per salvar l’or resulta transcendental contra l’atac a la identitat del poble i aquest respon solidàriament guardant el secret malgrat les amenaces de l’exèrcit nazi. Per això, juntament a la infantesa, també destaquen els personatges adults: l’oncle Víctor patró del vaixell i cervell de l’operació, el pare de Peter, banquer que conserva l’or i la mare de Peter que va col.laborar activament en l’èxit del projecte, la tripulació del buc encarregada de guardar l’or i vigilar que no siga descobert i Jan Lasek el xic polonés que s’escapa dels alemanys perquè vol arribar a Estats Units i ajuda a Peter a escapar.
Un relat fluid amb una bona trama en la que no decau el ritme en cap moment, una història on l’esforç comú, la complicitat, l’aprofitament de les seues habilitats (esquiar) i el coneixement exhaustiu del seu territori, acaba amb un final joiós on guanya l'enginy de la gent contra l’invasor, l’astúcia dels bons versus la força dels dolents.
