RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:
La sabiduría de lo incierto
Joan-Carles Mèlich
Ed. Tusquets, 2019
Joan-Carles
Mèlich és professor i escriptor. Actualment és professor de Filosofia de
l’Educació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les obres publicades
estan Filosofía de la
finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i La
sabiduría de lo incierto (2019).
A partir de
textos de Cervantes, Virginia Woolf, Flaubert, Kafka, Beckett, Dostoievski,
Semprún i altres, l’autor reflexiona sobre la relació entre la lectura i la
condició humana.
Aquests
assajos són una mostra de la relació entre la lectura i l’existència a través
de la incertesa.
El llibre es
composa de dues parts. En la primera s’apropa a les obres que han marcat la
nostra manera de llegir i de viure, de la metafísica, de la diferència entre
coneixement i sabiduria; i en la segona part parla d’una ètica de la condició
lectora, ètica que s’afina sobre la incertesa.
El títol La
saviesa de l’incert ens porta a Kundera, a admetre que no tenim més remei que
viure en situacions i en relacions. Estar disposat a habitar eixe món temporal
i finit, és tindre una “saviesa de l’incert”.
El llibre és
una reflexió filosòfica sobre la lectura.
El llibre és
un repte perquè és una autobiografia literària del que ha llegit.
L’autor ens
parla de textos venerables. Terme que agafa de Maria Zambrano. Es refereix a
textos de sentit infinit, que sempre diuen més, que el seu sentit està en
funció de l’estat d’ànim i de l’experiència vital del/de la lector/a.
La lectura
d’un text venerable ens inquieta, ens incomoda.
Llegir és
detindre’s en el temps, és com si entrares en un bosc i a l’eixir, eixes
diferent, t’has transformat.
Nosaltres som
hereus perquè no comencem amb les mans buides, venim amb una gramàtica, amb un
bagatge d’allò que ens han contat, que ens han llegit, que hem conegut, encara
que no hagem llegit cap llibre.
Al llibre
descobreixes títols de llibres, autors, fa referència a quadres i al cinema.
Mèlich dona
als títols dels capítols un aspecte poètic.
L’autor fa
una crítica a l’educació i a la utilització dels mitjans audiovisuals i en
general a la tecnologia.
El llibre és
una postura valenta en contra de la filosofia metafísica que rebutja l’atzar,
la incertesa i l’ambigüitat.
Posicionament
filosòfic de l’autor respecte a les veritats absolutes.
L’autor
diferencia entre formació i informació. La formació sempre està programada? Per
la formació es necessita un temps. L’acceleració pot formar?
Mèlich diu
que si l’educació és limita a una reducció de la complexitat, es converteix en
educació informativa i no formativa.
L’interessant
de la formació és que genera preguntes.
Estem sempre
en procés de formació. Mèlich estableix una relació entre lectura i vida.
Parla de la
utilització en excés de les noves tecnologies. No es deu confondre la
utilització de la tecnologia amb la formació.
La memòria
necessita temps i silenci i això no es pot donar en una societat tecnològica
perquè predomina el soroll i la rapidesa.
A la classe
és necessària la presència del/ de la mestre/a. Una classe és de mirades, de
rostres visibles, de notar afectes, i mai pot ser substituïda per un ordinador.
La
colonització de la informació és molt perillosa.
El silenci és
necessari per una lectura meditada?
La lectura
ràpida no genera pensament.
En l’escola
s’han de donar eines per interpretar, per jutjar la lectura.
En el procés
d’aprenentatge és important que l’alumnat explore camins nous.
L’aprenentatge
de la lectura és un viatge de formació i de transformació de si mateix.
El/la
mestre/a ha de ser molt bon lector i estimular a la lectura.
És un llibre
que obri portes al pensar, a la reflexió.
El
professorat ha de tindre en compte que en la lectura hi ha aventura i saviesa incerta.
L'autor
reconeix les petjades que el professorat deixa en l'alumnat, però també
manifesta que els animadors a la lectura moltes vegades el que fan és bloquejar
el procés lector.
El llibre és
molt didàctic.
Interessant
el vocabulari, la matisació de les paraules perquè les enriqueix.
Cal destacar
la diferenciació entre conceptes: Novel·la i assaig, plaer i goig. També
diferencia entre objecte i cosa. El llibre no és qualsevol objecte, és una cosa
perquè és insubstituïble, sobretot des del punt de vista existencial perquè el
lector deixa en el llibre les seues petjades.
També
distingeix entre mètode i forma. En la lectura d’un llibre venerable no hi ha
mètodes, sinó formes. En la forma, llegir no és per quelcom.
Malgrat que
estem d’acord en els temes desenvolupats al llibre, observem que:
-És un llibre
que en alguns aspectes es repeteix i s’envolta d’una retòrica excesiva.
-Escrit amb
molta solemnitat. A vegades s’allunya d’allò que vol dir.
Sobre la visió del món femení:
-El llibre no
usa, en cap cas, un llenguatge inclusiu.
-¿No hi ha
veu del món femení perquè el tema no s’ha tractat per les dones filòsofes?
-Podem pensar
que no hi ha veu del món femení perquè són escasses les cites de les filòsofes i
autores citades comparant-les amb la dels filòsofs, però la perspectiva sobre
el tema i la intenció de l'autor no és la d'investigar la mirada femenina.
