diumenge, 17 d’octubre del 2021

RECOMANEM EN OCTUBRE 2021


RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:        






Jo tinc un moc. /Yo tengo un moco


Text popular 

E.Odriozola ( il·l )

M.Desclot ( trad. cat)

Ediciones modernas El Embudo, 2020

 

És molt descortès furgar insistentment el nas amb el dit, i encara resulta més insuportable ficar-se a la boca allò que s’ha tret del nas, o fins i tot el dit que s’ha fet servir; això pot causar molta angúnia a aquells que ho veuen.

 

Jean-Baptiste de La Salle

Regles de cortesia i urbanitat cristianes /1703)

 

Aquesta nota figura al final del llibre i no seria cap barbaritat pensar que això va ser el disparador, el late motiv dels editors Elena Odriozola i Gustavo Puerta per a agafar aquesta cançoneta infantil i multiplicar-la, posant-la en boca de cada membre de una família: la xiqueta, el xiquet, la germana i el germà adolescents, la mare, el pare, l’avi i l’àvia. 

 

Jo tinc un moc

me’l trec amb afició

me’n faig burilla

bonica mandonguilla

i me l’empasso

i com que en tinc més gana

me’n trec un altre

i tornem a començar.

 

Això una vegada i dos i tres... Fins a huit mocs es van elaborant artesanalment, amb fruïció,  amb un ingredient de primera mà, sense escrúpols, sense fàstic, de la manera natural que ho faria un xiquet que ni sap les regles de cortesia i urbanitat del segle XVIII ni falta que li fa. 

Cada vers, una pàgina, cada pàgina una imatge d’un personatge fent les accions escatològiques que la tirallonga va dient. Quan els toca actuar, l’han de cantar i dramatitzar amb realisme i naturalitat i han d’elaborar la seua obra d’art.

 

Així ens presenten a la família. I això, per a què? Potser per a poder dir que tothom s’ha tret un moc, potser per a parlar d’allò que no es parla, potser per a autoritzar l’escatologia i fer-li ocupar el lloc i el joc que entre els xiquets té.

 

Tot això ens sembla important i necessari.

 

Valorem les il·lustracions d’Elena Odriozola i la seua idea de fer un folidoscopi on les  imatges varien gradualment d’una pàgina a la següent simulant una animació cinematogràfica.

 

Destaquem la traducció que fa Miquel Desclot de la cançó, sense perdre la musicalitat, el ritme i la frescor.