RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS:
Què ve després del mil?/¿Qué viene después del mil? (And What Comes After a Thousand? 2005)
Bley, Anette ( text i il·lustracions
Soler Horta, Anna ( Trad. cat i cast)
Editorial Takatuka,
2009
Malgrat que a la portada apareix la tesi del llibre: “un conte il·lustrat
sobre la mort”
Com molts llibres sobre la mort, i aquest no és una excepció, parla sobre
la vida, abans i després de la mort. La mort vinculada al cicle natural de les
estacions, el que comença ha d’acabar.
El llibre comença amb una pregunta de Lisa, seguida de moltes més i les respostes de l’Otto són honestes i
divertides. Li ensenya a mirar, a
escoltar, a olorar, a sentir tot el que els envolta, la natura, el vent, les
estrelles, les llavors, les abelles, la mel, els arbres...Hi ha jocs
compartits, reflexions, maneres de percebre el món, el respecte mutu entre ells
i la natura
La relació entre Lisa i Otto, una relació intergeneracional, és de
complicitat sobre el que pensen i estimen. Una relació basada en la sinceritat.
Una pregunta directa feta amb tota naturalitat, diu molt d’aquesta relació:
“que et moriràs aviat?”
El pas de les estacions marca aquesta història de la vida i la mort. Les
il·lustracions acompanyen els colors vius de la primavera i l’estiu amb les
vivències de vida i alegria de la relació dels personatges i el llibre es plena
de tardor, les fulles cauen, els colors s’enfosqueixen i donen pas a l’hivern,
a l’acabament d’un cicle, a la mort de l’Otto.
En les il·lustracions també apareix un apartat del món particular de la
Lisa, els seus gargots, números, dibuixos, del món, tal volta, escolar. També
al llarg del llibre apareixen molts detalls en les il·lustracions i els diàlegs
que ens conten la relació tan intensa i meravellosa.
Aquest llibre no es queda o s’acaba amb la mort de l’Otto, aquest continua com continua la vida amb un temps de dol, amb el dolor, la ràbia i la tristesa compartida. Amb el consol que suposa compartir que la persona estimada que ha mort continua amb nosaltres, en el nostre interior (si puc veure búfals amb la imaginació o un pastís de cirera també puc veure l’Otto).
