RECOMANAT A PARTIR DE 4 - 5 ANYS
Soderguit, Alfredo (autor i il·lustrador)
Jubete, Clara i Baseiria, Oblit (trad. cat.)
Ed. Ekaré,
2020
Cada espècie d’animals viu al seu
hàbitat, però quan una espècie, en aquest cas els capibares corren perill de
ser caçats, fugen buscant un lloc segur, arriben al galliner i les gallines no
els volen. Què podien fer?
El text segueix l’estructura
típica de la narració tradicional: “tot va bé fins que un dia”. A partir d’ací
comença el conflicte.
Arriben els capibares que són
diferents: pèl versus plomes, quatre potes versus dues, amfibis versus aus, …
Els estranys, els diferents
amenacen la tranquil·litat, la seguretat de la convivència. L’autor planteja
una metàfora de la realitat, a través dels capibares ens mostra el que passa
amb els emigrants quan arriben a altre país. Alfredo Soderguit ens conta que
els capibares no venen per gust, sinó que fugen d’una situació conflictiva al
seu territori.
El text té un contingut polític
molt clar, el conflicte es planteja quan arriba el diferent i es soluciona amb
unes normes rígides que imposen les gallines privant de llibertat als
nouvinguts. Amb la imposició de normes no pot haver una bona convivència.
L’autor ens mostra la distància
entre el món adult i l’infantil; els menuts no tenen els prejudicis dels adults
cap els diferents: per a ells el més important és jugar, divertir-se i no
preocupar-se amb qui, en com són, d’on venen, …
L’amistat entre els més menuts
resulta beneficiosa contra els perills reals de les gallines: el granger i el
seu gos. Les gallines saben quin és el seu final i accepten que van a morir
perquè són alimentades.
Un conte amb final feliç, obert,
on la tesi de l’autor és que les diferències aporten beneficis a la
col·lectivitat.
La història està narrada en
tercera persona.
El text és molt depurat i
incorpora onomatopeies i silencis.
Les il·lustracions realistes, les
cares dels animals molt expressives manifestant tristor, sorpresa, por o
tranquil·litat. Estan realitzades en grafit predominant el gris en combinació
amb el roig en alguns detalls, en la teulada de la casa, en el bec de les
gallines, …
Sordeguit combina en les imatges,
la doble pàgina amb la vinyeta; imatges que conten allò que no diu el text, que
l’amplien.
L’àlbum va ser premiat per la
fundació Cuatrogatos.
