RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS
Ametlla/Almendra
SOHN, Won-Pyung
Traducció al català: Anna Puente Llucià
Traducció al castellà: Sunme Yoon
Editorials: Fanbooks/Planeta
Any: 2020
Seon, el protagonista i narrador de la història pateix alexitímia, incapacitat manifesta per identificar i expressar les pròpies emocions i d'entendre les dels altres. Aquesta anomalia té una arrel orgànica, una glàndula cerebral de la grandària d’una ametlla, el títol de la novel·la.
Educat per la seua mare i la iaia havia aprés a identificar les emocions dels altres i a fingir estats d’ànim per no destacar en un món que prompte el considerarà diferent. Tot això li servirà en alguns moments per entendre els que l’envolten.
La història està narrada en passat. En el començament Seon conta fredament l’agressió d’un home a la mare i l’àvia on mor aquesta última i la mare queda en coma. Fets terribles que ell conta sense cap emoció. Aquest és l’inici i una constant en tot el seu relat.
A partir d’aquest moment i en la primera part del llibre, el protagonista aprèn a viure soles. Comença l’institut i, a poc a poc se n’adona que no està sol.
Seon coneix a Gon i, des d’aleshores , són els dos protagonistes que al llarg del relat compensen els seus estats emocionals que els faran créixer i madurar. També un altre personatge, la Dora que li ensenyarà el dolor i la culpa.
A destacar el paper dels adults, que acompanyen, recolzen i aconsellen sense envair ni censurar però sempre presents.
La mirada del protagonista sobre el que l’envolta contrasta amb el que la resta de persones sent, s’emocionen, pateixen...Es converteix en una altra mirada sobre la realitat.
També trobem moltes referències als clàssics: síndrome de Diògenes, la Bella dorment, El noi del camp de sègol...
Malgrat algunes escenes que no són molt creïbles i el final tan feliç, és un llibre molt interessant on es tracten, de manera especial: bullying, llaços de sang i afectius, el dol, ser “normal” versus ser “diferent”, els sentiments, l’amistat, l’empatia, la mirada cap als altres...
La intenció de l’autora a l’hora d’escriure aquest llibre és molt aclaridora:
“Neixen nens cada dia. Tots es mereixen ser benvinguts i tenir qualsevol possibilitat oberta...Ja sé que pot semblar una conclusió tòpica, però he descobert que l’amor és el que fa que una persona sigui humana, i també el que crea un monstre. Aquesta és la història que volia explicar”.
I una bella descripció d’una llibreria:
..., una llibreria és un lloc densament poblat amb desenes de milers d’autors, vius o morts, que conviuen els uns amb els altres. Però els llibres no fan soroll. Es queden en silenci absolut fins que algú els obre. Només llavors regalen les seves històries, amb calma i amb cura, al ritme just perquè jo les pugui llegir.”
