A las órdenes del viento
Antología poética ampliada (2005-2015)
Lanseros, Raquel (text)
Valparaíso Ediciones, 2015
Llegir a Raquel Lanseros (Jerez de la Frontera, 1973) és una experiència que emociona des d'una veu poètica personal que, per una altra banda, no renuncia a retre tribut a la poesia que ha deixat emprenta en la seua obra. Ella mateixa es refereix a "los poetas infinitos que nos acompañan".
A las órdenes del viento és una antologia que recull poemes escrits entre 2005 i 2015, la selecció i excel.lent pròleg de la qual corren a càrrec de Paula Bozalongo. Aquests pertanyen a "Leyendas del promontorio ( 2005)", "Diario de un destello (2006)", "Los ojos de la niebla (2008)", "Croniria (2009)", "Las pequeñas espinas son pequeñas (2013)" i "Obra última".
Els poemes de Raquel Lanseros són el constructo on la lectora es troba reflectida i interpel.lada a través d'imatges potents, suggeridores i evocadores dels moments vitals que ens van construint com persones:
...lo que quise que fuera
lo que a pesar de mí se obstina en ser
lo que siempre soñé que fuese un día.
Las cuentas son exactas:
yo soy el resultado.
A més a més, l'autora, guardonada amb diversos premis com ara el Premi Antonio Machado en Baeza o el Premi de Poesía Jaén, es serveix d'una temàtica molt diversa per teixir una xarxa que ens convida a explorar tant racons íntims com aquells que tenen un caire social i reivindicatiu.
I així, llegim:
Sobre la llibertat,
... de la piel hacia adentro
nunca serán dueños.
o sobre el desamor,
Te quise. Me quisiste. Nos quisimos.
Qué fácil es decirlo cuando no queda nada,
cuando ya ni siquiera recordamos
el tacto de los sueños.
També sobre l'homenatge i la memòria democràtica,
... Entran al aula los gritos infantiles,
huelen a tos y a hambre.
Algunas veces,
Beatriz Orieta casi no contiene
las ganas de llorar
y mira las caritas sucias afanándose
en recordar las tildes de las palabras llanas.
I, com no, la passió sexual,
Me gusta amarte hincada de rodillas.
Aquí tan desde abajo, tan cerca de la tierra
Cal remarcar que en les pàgines d'aquesta antologia escoltem com ressonen, entre altres ecos, els dols, les pèrdues, el pas del temps i la crida a l'alegria, "la que convierte el alma en lugar habitable"
Amb tot aquest bagatge és fàcil recomanar aquest llibre que ens ha envoltat amb el seu poder universal i intemporal d'emocionar i ens ha permès gaudir d'una paraula poètica de gran intensitat.
