Recomanat: a partir de 16 anys
La
neta del senyor Linh/ La nieta del señor Linh
Claudel, Philippe
Soriano Marco, José Antonio (Trad. Cast.)
Bigorra Cervello, Lourdes (Trad. Cat.)
Angle Ed, 2019 / Ed. Salamandra, 2021
Al principi del llibre ens diuen L’ancià s’anomena Linh. És l’únic que ho sap, perquè la resta de les persones que ho sabien estan mortes.
És una novel·la curta en la que es tracta el tema de la immigració derivada d’una guerra i que comporta l’exili, l’enyorança del país, de la pròpia identitat i la solitud.
La senzillesa del llenguatge s’identifica amb la senzillesa del protagonista, un ancià vietnamita que perd la seua família i les seues terres i és enviat com refugiat, junt amb la seua neta, a França.
Separar-se de la seua terra pot ser insuportable quan l’únic que queda de la vida anterior és un saquet de terra, una fotografia i una melodia que durant generacions han cantat les dones de la seua família i que li canta a la seua neta. Fins els sabors i els olors coneguts desapareixen i no s’adona dels del país d’acollida perquè li són estranys.
El protagonista és un vell perdut en una gran ciutat, un nàufrag urbà que troba el seu “Divendres” en el Sr. Bark. La necessitat d’afecte trenca les barreres que els separen i encara que parlen llengües diferents són capaços de comprendre’s en silenci, a través de xicotets gestos i sempre amb el desig d’agradar a l’altre. I aquest trobament els suposa un al·licient per seguir vivint.
Claudel salva als personatges en una història dura però tendra on l’empatia i la solidaritat prevalen sobre la indiferència amb escenes narratives plenes de tendresa i d’humor.
El Sr. Linh, quan arriba a França, és enviat primer a una casa amb altres refugiats i després a una institució benèfica de la qual fuig per la necessitat de trobar al seu amic.
És una denúncia de les guerres i del dolor que ocasionen i una crítica a les ajudes institucionals per a emigrants, molt burocratitzades, en les que no es tenen en compte les circumstàncies individuals i on seguir la norma és la consigna.
El desenllaç final és sorprenent i demolidor i mostra els mecanismes de supervivència de la ment per superar experiències terribles. Quan t’ho arrabassen tot, la ment necessita trobar un motiu per poder seguir vivint.
