RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS
Esperant l'albada/ Esperando el amanecer
Anchorena, Fabiola (text i il.lustració)
Luchetti, Maria (trad.cat)
Kalandraka, 2022
Un llibre denúncia del que humanes i humans fem a la natura des de fa dècades.
L’atractiu
del llibre comença amb un títol que ens anima a llançar les primeres
hipòtesis sobre la història i una coberta - contracoberta formant una
sola imatge: la nit i els animals amb la mirada cap amunt: un desig, una
esperança en l'arribada de l'albada.
L’endinsament en la història
es produeix gràcies a les imatges de gran nivell estètic, molt per
damunt del text que, a vegades, es fa innecessari.
Caldria ressaltar alguns elements de la imatge:
-L’emotiu tractament del color que adquireix un paper narratiu des de la foscor a la claror.
-Les
mirades dels animals que expressen la por i la tristor produïda per la
foscor i el foc. Els animals miren a les lectores, ens mostren la seua
por durant sis dobles pàgines i alhora ens interpel·len invocant-nos a
presenciar el foc, els incendis, la destrucció del seu voltant, la
desaparició dels boscos.
-La composició de les primeres pàgines
orienta el sentit de la mirada i de la lectura; la direccionalitat
esquerra-dreta que correspon a la marxa dels animals a la recerca de la
llum.
Tanmateix, dir que el text resulta innecessari, pareix una mica
atrevit, perquè aquest fa la seua aparició sorprenentment a través de
la primera persona del plural; és a dir, el col·lectiu d'animals narren
la seua història; els que caminen, els que volen, els que salten o neden
s'uneixen en una queixa grupal i ens conten la seua fugida fins que
arriben a la doble pàgina de la intensa llum i la calor ofegant on ens
diuen: " aquesta no és l'albada que esperem".
El text, en aquest moment, es presenta com necessari per assegurar la tesi de l'autora.
És
un llibre acusador, de clares intencions i missatge esperançador: els
seus diferents codis, visual i textual, permeten una relació empàtica
amb la lluminosa idea de col·laborar urgentment perquè no desaparega la
naturalesa, la seua casa, la nostra casa.
