dilluns, 23 de setembre del 2024

RECOMANEM EN SETEMBRE 2024

 

  Recomanat a partir de 14 anys :

 

 


 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

L’ABISME DE L’OBLIT/EL ABISMO DEL OLVIDO

Paco Roca/Rodrigo Terrasa

Tina Vallés ( trad.cat)

Ed. Astiberri

2023


Acabat de anomenar-lo vocal del Real Patronat de la Biblioteca Nacional d'Espanya, Paco Roca ens presenta un nou títol, en el qual fa més palès un dels seus objectius: Recuperar la Memòria, lluitar contra l'oblit.

El títol no podia ser més obvi, un sintagma nominal amb la paraula oblit com a centre significatiu: L'abisme de l'oblit. Cridant-nos l'atenció.

Estem davant una obra en la qual la memòria juga de nou un paper fonamental. Una memòria, en esta ocasió, focalitzada en el tema, maltractat, de la Memòria Històrica. Els eixos principals del qual són la humanitat i la memòria. Amb un posicionament clar dels autors que no ho intenten ocultar en cap moment.

Història en la qual, el nexe central són les fosses comuns on eren enterrats com a animals, de qualsevol forma, les víctimes del franquisme en la postguerra.

Els personatges són les víctimes dels assassinats del règim feixista enterrats d'eixa forma, els seus familiars, l'enterrador que va commutar la seua pena de mort ficant en fosses comunes “als seus”, els arqueòlegs i la misèria i l'engany, on, com diu en el text:


La democràcia es va consolidar sobre l'oblit”.


S'evidencia que hi ha una posició dels autors, hi ha una denúncia, no hi ha edulcorants. Destacar com una cosa important el paper de les dones que a poc a poc va adquirint, quan és possible, en l'obra de Paco Roca.

L'origen es remunta a 2013, amb l'entrevista a Pepica Celda, que va aconseguir una subvenció per a la identificació de víctimes de la Guerra Civil per la Llei de Memòria Històrica abans que Mariano Rajoy pronunciés el seu infame “ni un euro públic més per a les fosses de la guerra”, es referix, clar, per a les víctimes del bàndol republicà, que les del bàndol nacional ja havien sigut convenientment tractades durant la dictadura. Tot això amb una esplèndida imatge laberíntica dels passos que va haver de donar (Pepica) per a aconseguir que buscaren el cos del seu pare.

Dedicat a totes aquelles persones que malauradament no han pogut recuperar als seus éssers estimats, víctimes de la barbàrie i del feixisme i que, en molts casos, han mort en eixa espera.

En aquesta ocasió, torna al format apaïsat del llibre, tal vegada per la similitud d'assentament, enterrament, llosa, descans… apurant un poc la metàfora. Amb vinyetes amb contingut variat, amb diferents enquadraments segons es tracte d'una explicació, un detall, un sentiment o una situació… que no deixa indiferent al lector-a, emocionant amb cada lectura que es realitza, en la qual quasi sense esperar-lo et provoca una reacció emotiva de gran importància que es repeteix en diverses ocasions. Destacant diferents narracions, segons els personatges. Des de les primeres pàgines ja sabem del sofriment que ens espera.

Al llarg de l'obra comprovem una suggeridora sinergia en el missatge a transmetre, on text i imatge s'alternen en la informació o se sumen, complementant-se.

També realitza una retrospectiva sobre el que significava la mort i la importància del soterrament per als clàssics.

Utilitza una gran quantitat de recursos poètics per a visualitzar la informació, com la neu, per a explicar els cabells blancs, l'obertura de la fossa amb la imatge de José ... i altres tantes.

És preocupant que, quasi un segle després dels fets, continue essent una assignatura pendent en la nostra societat per a posar ordre en la barbàrie viscuda. Les guerres tenen conseqüències, no causes. La dignitat de la democràcia es guanya fent justícia, no ocultant, i condemnant, com en altres països europeus, el sistema polític que vam patir i que va causar tanta desgràcia i mort innecessària.

Obra ben documentada i que, a més de contar un succés vergonyós, amb uns certs tints pròxims del dia a dia, pretén denunciar esta situació que continuarà sent un càncer mentre no es retalle.

Suposa un exercici lector dur, dolorós. Suposa mirar cara a cara allò silenciat durant tants anys i posar nom i cognoms als ossos que romanen, muts i abandonats, en el subsol d'un país dividit per ferides incurables.

Una lectura necessària, valenta, que suposa palesar totes eixes veus desafiadores i reivindicatives, enfront d'aquelles pusil·lànimes i tendencioses. Fonamental per a conèixer un poc més de prop la història, que no ha de repetir-se mai, del nostre país.

Destacar el paper de l'enterrador que, amb les seues accions de dignificar als morts i afavorir una futura identificació, no veurà, sinó 80 anys després, els fruits del seu treball, sense comptar amb l'agraïment personal que realitzaven any rere any els familiars directes d'aquells sàdics afusellaments.


Dos aspectes tècnics finals:

- La separació de seqüències narratives o capítols amb una pàgina en blanc, en lloc d'una numeració o marca. Blanc per a emplenar, blanc d'amnèsia, blanc de silenci, blanc de puresa, blanc com un sudari, blanc…

- La utilització del collage amb la incorporació de la fotografia facial en la il·lustració de l'única víctima identificada les restes de la qual no han sigut reclamats, ja ningú l'esperava, ja havia caigut en l'oblit: Manuel Gimeno Ballester.


Obra de necessària lectura i divulgació.


diumenge, 22 de setembre del 2024

RECOMANEM EN SETEMBRE 2024

 

 RECOMANAT PER ADULTS


                                                      

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

                                                     

                                                  Solà, Irene

                                           Ed Anagrama, 2023

 

Estimada autora Irene:

Escric aquestes paraules per a contar-te el debat ple de contrarietats que va ocasionar la lectura i comentari del teu llibre.

Hi ha opinions que valoren el llibre com una obra sòrdida on la brutícia, els problemes i les tares dels personatges fan duríssima la seua lectura. Pel contrari, hi ha gent que el valora com l'eclosió d'una literatura sorprenent.

A través de les opinions, descobriren les teues claus literàries: la natura, les dones, els personatges fantàstics com ara, fantasmes i bruixes, un ambient escatològic i una expressió clara i sense vergonya sobre sexe.

A la reunió, cap dels membres que formen part del nostre col.lectiu, dubta que estiga ben escrit, reconeixem un llenguatge molt acurat i peculiar. Tanmateix, algunes persones troben a faltar espais on agafar-se per no perdre's en una estructura narrativa laberíntica, en una estructura temporal dificultosa - cent seixanta pàgines per a contar el que passa en un dia (matinada, matí, migdia, tarda,  vespre i nit-, en eixos nou personatges femenins que es mesclen a les pàgines, convivint vives i mortes a la mateixa casa, encara que pertanyen a èpoques diferents. Un entrebanc evident.

Les lectores, habitualment, caem al vici de voler entendre tot el que hi ha escrit; tal vegada, ens trobem davant d'un llibre en el que cal deixar-te emportar per les diferents històries que té, algunes d'elles divertides a estones.

A l'esdevenir que provoquen les teues paraules, descobrim referents com ara a la pàgina 63 on es descriu la mort de la Margarida, la baixada a l'infern de Dante o a la pàgina 124 una Creació totalment fantàstica que ens recorda a la mitologia cristiana.

Valorem la teua capacitat de crear espais literaris que sovintegen poc a la literatura actual. A més a més, l'habilitat per conjuminar la tradició -bruixes, fantasmes, dimonis i contes- amb fets històrics ocorreguts al Mas Clavell, situat al massís de les Guilleries, des de l'edat mitjana fins l'actualitat.

Malgrat que resulte complicat, podem intuir  a la història, mitjançant la lluita dels personatges per sobreviure com siga, fins i tot pactant amb el dimoni, un compromís per l'alliberació de les dones que trien les "tenebres" i exploren camins desconeguts.

Ens acomiadem de tu, estimada Solà, desitjant-te una llarga vida al món de l'escriptura i, encara que els teus llibres ens susciten controvèrsies, segur que ens ajudaran a enfrontar-nos a innovadores formes narratives.


dimarts, 17 de setembre del 2024

RECOMANEM EN SETEMBRE 2024

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:






 

 
 

EL RETRAT DE MATRIMONI

Maggie O’farrell

(trad.cat:Marc Rubió )

L’altra editorial

 

EL RETRATO DE CASADA

Maggie O'farrell

(trad. cast.:Concha Cardeñoso)

Libros del Asteroide

 

 

 

Lucrezia de Medici, filla de Cósimo de Medici, poderós en la Florència dels anys del Renaixement italià, tenia 16 anys quan va morir.  Aquesta novel·la ficciona la seua infantesa i els últims temps de la seua curta vida.

 

Des de la primera pàgina sabem de la sospita de Lucrezia. 

Està convençuda que el seu marit vol matar-la. 

La protagonista és casada amb Alfons de Ferrara, perquè mor la germana major, Maria, destinada a eixe matrimoni acordat per les famílies.

Alfons, duc de Ferrara, és un home que a ulls del s. XXI considerarem tòxic, és un maltractador, cruel i violent, però és un home, fill de la seua època, que necessita un hereu per mantenir el seu poder i que els fills de les germanes no s’apoderen del ducat.

 

La sensació d’amenaça durant tota la novel·la és constant.

 

Quan encara és una xiqueta, Lucrezia i els seus germans, visiten els animals que son pare havia portat de lluny. 

La connexió amb la tigressa és immediata, una escena bella i significativa, una criatura atrapada contra la seua voluntat. 

Així es sent la protagonista.

 

L’autora és capaç d’apropar-se a l’època renaixentista introduint-nos en els ambients de la cort, passejar pels jardins acompanyant Lucrezia o percebent el dolor i la por que sent quan s’apropa el seu marit.  

 

Lucrezia viu a expenses de tots, família, matrimoni, estat, costums, … Només és necessària per tenir un hereu.

 

Un personatge emmarcat en un moment històric on, encara els

privilegis i la fortuna, té un destí infeliç i sense possibilitat de decidir.


L’autora imagina la pintura com l’únic refugi de la protagonista.

 Destaquen les descripcions sobre l’art renaixentista:  captar aspectes anímics de la persona retratada, correlació de plans i angles, triturar safrà, cotxinilles, tapar les pintures de les escenes no permeses socialment, … 

 

Des de la primera pàgina vivim una novel·la de suspens. És la narració d’allò que no es veu però que està present.

Una jove que està i no és considerada. Present però a la que ningú li fa cas.

Aquesta narració és fascinant per la mirada a les dones i a la vida miserable que vivien al Renaixement, per molt riques i poderoses en aparença, que pogueren ser.

Per la reflexió sobre el consentiment i la por, sobre la situació dels poderosos i les lluites de poder.

 

Una intensa exploració d’un personatge històric poc conegut i en la que la lectora pot interpretar diferents opcions.

Lucrezia mor enverinada o per malaltia? 

Té un futur on s’escapa o mor?

On trobem la veritat, en la realitat o la ficció?

 


diumenge, 15 de setembre del 2024

RECOMANEM EN SETEMBRE 2024

A partir de 6/7 ANYS:






LA CASA DEL RATOLÍ/LA CASITA DEL RATÓN

Jonathan Stutzman

Il. Isabelle Arsenault

Trad. cast.Miquel Desclot

Trad. Cat. Miquel Desclot 

Editorial Ekaré, 2022




"En Llorenç és un ratolí amb botes als peus, un barret al cap i una casa a l'esquena.”

 

 

Així comença aquesta història…

 Un conte amb una estructura acumulativa a base de repeticions, molt tendre, divertit, una faula sobre el poder de la generositat, protagonitzada per un ratolí molt espavilat.

Jugant amb un forat en forma de caseta que ara amaga, ara desvela, el que hi ha a l'interior, l'amfitrió acollirà a tots els animals necessitats que li demanen refugi, sense dubtar-ho. 

Tant els personatges acabats d'arribar, com el lector, miraran amb escepticisme i estupefacció el diminut habitatge, pensant que serà impossible que hi càpiguen.

Però res és impossible quan hi ha voluntat d'ajudar. 

I d'aquesta manera, un rere l'altre i pàgina rere pàgina, tots hi entraran i passaran la nit calentons i protegits a Can Llorenç.

El text de Stutzman ha estat traduït per Miquel Desclot, amb un vocabulari ric, que manté el ritme i la cadència ideals per a tota mena de lectures, incloent la lectura en veu alta.

Preciosament il·lustrat per Isabelle Arsenault  en una barreja de diferents tècniques  que ressalten l'ambient fantàstic de la narració i la profunditat dels emplaçaments : l'encuny de la caseta, uns personatges primer il·lustrats i després afegits en collage, aportant una sensació de tridimensionalitat,el fris desplegable a les pàgines centrals,...

En resum : un llibre deliciós que no et pots perdre.








 



dilluns, 9 de setembre del 2024

RECOMANEM EN SETEMBRE 2024


RECOMANAT A PARTIR DE 6 - 7 ANYS 








 L’os i el murmuri del vent/ El oso y el murmullo del viento

                                              Marianne Dubuc

                           Trad. Cat. i Cast.: Pau Joan Hernàndez

                                         Ed. Joventut, 2022

 

L’os, el protagonista d‘aquesta història, viu feliç en tot el que té: una casa còmoda i bonica, els seus amics i el tipus de vida que porta, però un dia comença a no estar tan bé. Què veu?, Què escolta?, Què farà?

Una narració que tracta de no aferrar-te a les coses materials i a la comoditat, que cal arriscar-se a allò desconegut, a emprendre un viatge, a aventurar-se.

El viatge de l’os és una aventura de creixement, d’aprenentatge. Té necessitat d’eixir, aquesta provocada per la seua motivació interna metaforitzada pel murmuri del vent.

L’autora utilitza el verb en pretèrit imperfecte, aquesta forma verbal suposa dubte com en: L’os tenia una casa.

Al text cal destacar la solidaritat de l’os quan se’n va deixant la porta de la llar oberta per si algú vol viure allí, també l’ajuda prestada al conill per arreglar la seua.

L’os reflexiona sobre la tristesa que sent quan es perd alguna cosa que s’estima.

Queda plasmat que aquest recorregut no és d’anada i tornada i només el pots fer en solitari, els altres poden ajudar-te en la teua solitud, però no resoldre el teu problema.

El final és sorprenent, inesperat perquè l’os no torna a sa casa, es queda en altre lloc.

En aquesta història tan senzilla i tendra estan presents valors com l’amistat, la companyonia i el compartir.

A través de l’os l’autora reflexiona sobre el poc que es necessita portar quan es va de viatge, sols s’ha de portar el just.

Abans de començar la narració, en la primera pàgina ja ens dona informació del protagonista, està sol, assegut davant d’una foguera amb el farcell al costat, preparat per iniciar el viatge.

Text senzill amb enumeracions de substantius i alguns adjectius.

Marianne Dubuc , escriptora i il·lustradora canadenca ens ha tornat a sorprendre en el seu últim llibre, ja que és una història que et commou.

En les seues il·lustracions càlides i suaus predominen les distintes tonalitats de verd del bosc i del prat.

Les expressions corporals dels personatges donen expressivitat a les imatges.

Cal destacar la bona traducció a català de Pau Joan Hernàndez.

Àlbum amb un format quasi quadrat amb el llom groc que el fa atractiu.

                        


dimecres, 4 de setembre del 2024

RECOMANEM EN JULIOL 2024



RECOMANAT  A PARTIR DE 8 - 9 ANYS





En Karlsson a la teulada/Karlsson en el tejado

Astrid Lindgren

Il. Ayesha I. Rubio

Trad. Cat. Anna Duesa

Trad. Cast. Ulla Ljungstrom

Ed. Kókinos, 2022

 

 

Els Svantesson són una família normal, pare, mare i tres fills: Bosse (15), la Bettina (14) i Lillebror (7)

En Karlsson és un homenet que viu a la Teulada, està a la flor de la vida i vola per sí mateix. Tan atractiu com prepotent, manipulador, trampós, xantatgista, cregut. Però per a Lillebror, un xiquet imaginatiu i juganer és una companyia perfecta.

En Karlsson es creu el millor en tot, el millor maquinista de trens de joguina, el millor constructor, el millor mainader, el millor bomber, el millor fantasma, el millor ensinistrador de gossos, de mag... i sempre provoca un dol d’astúcia que sempre guanya ell perquè és més trampós, malvat i el més gran embolicador, mentider compulsiu i aprofitat. Anima sempre a Lillebror a fer coses que no estan bé. Però aconsegueix que per a aquest resulten tan atractives que no es puga resistir. I a més a més sempre li fa xantatge “Si fas (o no fas) això no comptes amb mi”.

“Això no te importància” diu cada vegada que enreda les coses i acaben malament. La fantasia pot ser una estratègia per aconseguir eixir airós de les decisions dels adults.

Aquesta veu interna que t’acompanya, també et pot dur a fer bogeries. Un amic imaginari ajuda a viure un món que crees a la teua mida. No sols això sinó que també ajuda a conformar l’autonomia moral d’una criatura que comença a fer-se el seu concepte del bé i el mal.

La mare i el pare saben entrar i respectar el seu joc, les seues entremaliadures. Estarà la literatura nòrdica pervertint els seus infants?

Té coses molt, molt divertides, dignes d’una autora que ha sabut com ninguna respectar la intel·ligència i el sentit de l’humor dels infants.

El llibre té il·lustracions en blanc i negre  que acompanyen el text sense fer grans aportacions a la narració.

 


 

 


dilluns, 2 de setembre del 2024

RECOMANEM EN JULIOL 2024


RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS 


                      



                                               PANDORA DU SORT

                                                  Esteve, Paco (text)

                                        Aguasca, Gemma (il·lustradora)

                                            Edicions del Bullent, 2023

 

Pandora és una gata negra i en acabar de llegir la seua història un adult no pot deixar de pensar en la coneguda frase de Campoamor "Y es que en el mundo traidor nada hay verdad ni mentira. Todo es según el color del cristal con que se mira". Podem veure la realitat des de diferents punts de vista i com que la saviesa popular diu que una gata negra porta mala i, si a més a més, es diu Pandora, la mala sort està assegurada.

Des de la psicologia sabem que construïm la nostra personalitat amb les aportacions positives o negatives de la gent que ens envolta. Per que, qui som en realitat? El que nosaltres pensem o el que diuen els altres de nosaltres? La percepció dels altres pot canviar la nostra forma d'actuar?

És un al·legat contra els prejudicis. Els que tenim propis i els que rebem per cultura i tradició. I destaca la importància de ser estimades i de tindre un ambient afavoridor.

L’aparició de Gloria a la que ens presenten con una remeira, que pensa que els gats negres donen bona sort, fa que Pandora canvie la visió que té d'ella mateixa i les seues accions.

Les il·lustracions de Gemma Aguasca aporten qualitat, originalitat i humor al text al que enriqueixen. Els personatges només tenen un ull, la qual cosa també ens parla de la mirada parcial i esbiaixada que tenim de la realitat. Les imatges també reflecteixen l'estat d'ànim de Pandora : la cua, el bigoti.

El format es adequat, dobles pàgines amb l'excepció d'una en què apareix la seqüència de l'acció a través de vinyetes.