RECOMANEM EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

 

INTEMPERIE

Jesús Carrasco

Seix Barral Biblioteca Breve, 2013

 

Intempèrie conta la fugida d'un xiquet a través d'un país castigat per la sequera i la violència. Un món tancat sense noms, ni llocs, ni temps. Els personatges són arquetips: el xiquet, l'agutzil, el cabrer, el mestre, el mutilat.

És una història d'aprenentatge i de creixement. Comença i acaba amb un xiquet en solitud però el temps passat amb el cabrer li ha donat eines per a sobreviure. És una aventura iniciàtica en la que el xiquet descobreix la dura realitat que li envolta.

El vell cabrer li ensenya el respecte cap als altres, inclós als morts encara que siguen enemics. I li dona protecció i suport sense paraules amables, sense demostracions afectuoses, només amb gestos i accions.

Escrit amb una prosa escarida, continguda i descarnada no exempta de vegades de lirisme i amb una gran eficàcia emocional del llenguatge. Amb una sintaxi en la qual utilitza frases curtes, ràpides, descriptives.

Una novel·la on la presència de la naturalesa dura i inclement està present al llarg de tota la història i en la qual la dignitat dels éssers humans sorgeix de la pols de la terra.

 

RECOMANEM EN FEBRER 2025

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

 

 

Joemes per pugar/ Puegos y Joemas.

(JOEMAK ETA POLASAK,2019)

Iñigo Astiz. Autor

Maite Mutuberria. Il·lustradora

Litera. Editorial

Any d’edició 2022

Traductor al català: Pau Joan Hernàndez

Traductor al castellà: Iñigo Astiz

 

Només veure la portada amb molt de color i formes, entre elles, el títol ja ens dóna una idea del contingut poètic del llibre. I si li donem la volta i llegim la contraportada, ja no hi ha dubte. EL JOC I L’HUMOR, MITJANÇANT LA POESIA, ESTÀ SERVIT.

Un llibre ple d'estratègies poètiques: onomatopeies, paraules incompletes, substitució de paraules, encadenats, desaparició de lletres, preguntes-respostes, embarbussaments, jocs d’espills.

JUGA amb les paraules, els disbarats, l’absurd, escrivint a l’inrevés, barrejant paraules i números, esborrant paraules o lletres...

JUGA amb els elements naturals: la boira, l’aigua, la petxina...

JUGA amb els sorolls

Tot barrejat amb l’humor i la sorpresa.

El poeta té un gran ingeni i aconsegueix l'humor amb facilitat.

El component lúdic, juntament amb l’humor, és present en tot el llibre però també en alguns poemes requereix un temps de reflexió.

Són poemes que conviden a explorar, investigar els diferents jocs. Convida a escriure, reescriure i imaginar propostes creatives.

Pel que fa a la il·lustració cada poema ve encapçalat per una figura petita amb una lletra; en canvi, quan la il·lustració ocupa doble pàgina, l’humor i el joc també estan presents, i destaquen les taques acolorides, les formes surrealistes, el predomini d'un color ( verd, blau...).

Íñigo Astaiz es un poeta que beu de les fonts rodarianes.

Jugar a l'inrevés començant per l'animal més gran l'elefant que sospira curt fins el més petit' la puça que sospira llargament.

Poema homenatge a Munari aquell que diu "llegó el escarabajo al Polo Norte" (tot en blanc i un puntet negre). 

Com a final, com a colofó de tot el que hem llegit, tenim l'índex, un poema en sí mateix escrit en vertical i on cada vers està format per una sola paraula. 

RECOMANEM EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 14 ANYS.

 

                                                               La malnada/ La malnacida 

                                                               Salvioni, Beatrice (text)

                                                                trad. cat Vidal, Pau

                                                                trad. cast Ciurans Ferrándiz, Ana

                                                                Ed Periscopi, 2023 / Lumen, 2023

Havia de fer la ressenya d'aquest llibre per a les lectores del nostre blog i calia buscar una forma original, però cap idea arribava al meu conscient. De sobte, vaig pensar que la intel.ligència artificial podria ser una gran ajuda; sembla una idea una mica "pintoresca", però crec que m'agrada. Així, vaig agafar el mòvil i prémer la tecla "Chatgpt".
-Benvingut al món de la IA. Em diuen “Llibre1400”. Què desitges?
-He d'escriure un comentari sobre el llibre "La Malnada". Què diries tu sobre els seus personatges?
-hi ha dues mirades; la de Francesca, narradora de la història, escrita en primera persona, que ens presenta a Maddalena com un personatge singular, atractiu per a les lectores: la seua mirada insolent i lluminosa capaç d'amenaçar i aterroritzar els altres....
L'altra mirada és la de l'autora Salvani que ens presenta a Francesca embaucada per la personalitat de Malnada, admira la seua llibertat, la seua rebel.lia quan no acomplia les normes establertes, valenta, ensenyant les cames nues, els seus riures al costat del riu, ...
Francesca, en canvi, és la xica poruga i obeient, al principi, que esdevé en una jove forta i segura al final de la història.

-M'encanta! Com ho has fet?
-Ho sent, però no tinc permís per a donar aquesta informació. Vols alguna cosa més?
-Doncs ... No sé ... Quin personatge t'agrada a tu?
-M'agrada Noé, fill del botiguer, el senyor Mísero. Recorda eixos personatges estranys, bojos, maleïts que pareixen secundaris, però després són fonamentals pel desenvolupament del final.
Es va convertir en el confident de Francesca, un escoltador important i necessari. És ell qui va convèncer a Francesca per a que torne al judici a declarar en favor de Malnada. Funcions del pare que ella necessitava i no obtenia del pare real.

-Ara que parles del pare, què em dius de les famílies de la història?
-Dues famílies ben diferents: 1. la de la narradora Francesca, família burgesa, tenen una empresa de barrets, religiosa de missa, hipòcrita. Un pare preocupat pels beneficis del negoci de barrets i una mare autoritària, infidel que té relacions sexuals amb Roberto Colombo, personatge important i influent de la ciutat. Francesca no enté que el pare calle davant la relació de la seua dona amb el senyor Colombo. Entre el pare i la mare hi ha dues maneres diferents d'enfrontar-se al conflicte: la mare fugint del poble, amagant la filla; el pare parlant amb la filla, ajudant-la dient que la culpa no és d'ella, acollint-la. Això fa que comence a sentir empatia pel seu pare.
2.La família de la Malnada és pobre, proletària, preocupada per la mancança de treball i diners per viure dignament. Formada de quatre dones: la senyora Merlini, la mare, Donatella i Maddalena germanes i Luïgi, núvia del germà, l'Ernesto.
3.La família dels que tenen el poder, del senyor Colombo, un feixista de pro, amos de la ciutat i de la gent que hi viu. Prepotents, orgullosos, egoístes i menyspreables. pensen que tienen immunitat per a fer el que volea com ara agredir sexualment a les dones.

-Tot això, està molt bé, però tinc dubtes. Voldria escriure una idea més global, no tan analítica.
-Un moment, deixa buscar entre les meues dades....!!!!????&&&&
Anem a veure que et sembla:
Un començament poderós que narra un crim en defensa pròpia i un final que reprén i completa l'escena del crim narrat al principi fins arribar a l'acabament quan a Francesca i Malnada les declaren innocents.

-Millor, molt millor. Totes les històries tenen un moment clau. Quin seria en aquesta novel.la?
-Dos moments clau, el primer quan Francesca, en un momento d’empoderament, decideix anar en contra de la seua mare, rebelar-se, enfrontar-se a la situació i anar a declarar la veritat del que va passar salvant a Maddalena. El segon moment, la declaració de Francesca, una defensa no només de la Malnada, sinó dels drets de les dones a no callar, a participar en un judici, a poder acusar un home de violació sexual.

-Fenomenal!!!! Formidable!!!!! Pots fer un final amb brillantor?
-Per suposat, què t'has pensat? .%+*^#?!!
Mira, llig, gaudeix:
Encara que el principi és duríssim, resulta una bella història de creixement. La maduresa adquirida de manera progressiva a través d'un ritme narratiu amb el que ens descobreix l'entorn històric de la Itàlia del dictador Mussolini.

Vaig prèmer el botó d'apagar la màquina.
Llegint i arrodonint el que hi ha escrit, estic satisfet amb el resultat i només em queda per dir - ep! ho diu la persona, no la màquina- que la història contada per Beatrice Salvani és valenta, crítica contra el feixisme i contra el masclisme i la violència a les dones. Un realisme social perfectament aplicable a qualsevol país.

RECOMANEM EN FEBRER 2025

 

RECOMANAT  A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

 

Quan la mare portava trenes/Cuando mamá llevaba trenzas

Concha Pasamar (text i il·lustració)

Fàtima Sanmiguel (trad. Català)

Ed. Bookolia, 2018

 

Àlbum amb diferents lectures, amb un denominador comú: el pas del temps. Recordar el passat pròxim, afectiu (la infància de la nostra mare, amb els nostres avis), la configuració de la identitat de cada una de nosaltres, amb respecte i homenatge als qui ens van precedir, i centrat en la classe social treballadora, valorant i gaudint de les seues accions, amb un somriure en totes elles.

Àlbum que es presta a un diàleg per mostrar i contrastar les diferències generacionals. Situacions hui difícils de trobar i que és bo no oblidar. Llibre com a pretext per a fomentar eixe diàleg intergeneracional que a poc a poc es va perdent. Llibre per a rescatar una altra forma de vida. En definitiva, relat d'una conversa per a provocar altres diàlegs.

Per a generar eixa situació es partix de la curiositat que, en molts casos, la genera l'avorriment que és l'avantsala de l'acció. Recordem que la curiositat és una necessitat, un aspecte fonamental en la infància i en la vida, que ens dona pas al descobriment i a l'aprenentatge.

La mateixa autora ens diu que “ni el tema ni el plantejament són originals, però són personals i sincers. No hi ha una acció trepidant, sinó més prompte descripció d'impressions, relacions, activitats i moments.” Es basa en la seua pròpia història.

Per a això selecciona deu escenes centrant l'atenció en les accions, amb objectes que hui ja no es veuen, podent ser, al mateix temps, pretext d'altres històries, i reflectits amb una il·lustració de fons uniforme. Imatges en pàgines dobles i format horitzontal. Diferenciant els colors segons l'època, intensos per al passat (les deu imatges-accions) i clars, el present (principi i final). Les imatges tenen més força que el text, sent este el seu acompanyant.

Llibre amb una certa dosi de nostàlgia, dedicat als adults. Llibre que convida que ho expliquem als nostres fills-es o nets-es. Llibre disparador, per a donar a conéixer una altra època.

El llibre va ser guardonat amb el Premi Fundació Cuatrogatos 2019.

RECOMANAT EN FEBRER 2025

RECOMANEM A PARTIR DE 3 ANYS

               L’hora de la migdiada /    La hora de la siesta

                Autor i il·lustrador: Frédéric Stehr        

                         Ed. Kalandraka, 2024

                                                Trad. Cat. Tornero, Susana

                                           Trad. Cast. Ballesteros, Xosé

 

A l’escoleta infantil a l’hora de la migdiada tots dormen menys Leo, ell no vol dormir, vol jugar.

I és que a la infantesa els costa molt fer la migdiada, prefereixen jugar, inventar, construir, però no a soles; busquen la companyia dels iguals, tenen necessitat de socialitzar-se.

Moments de joc lliure sense presència de l’adult. Tots col·laboren en el joc.

La idea principal de la història és la lluita contra la son, contra les normes dels adults.

Quan s’acaba el joc perquè és l’hora de marxar, la son pot amb ells, com li passa a Leo.

Història senzilla on els més menuts es veuen identificats. El llibre està escrit des de la mirada de la infantesa.

És un text realista, espontani.

En la contracoberta l’ocell, el protagonista, juga amb ninos.

Il·lustracions definides, properes al món infantil. Les escenes són tan evidents que no seria necessari el diàleg.

L’àlbum té huit dobles pàgines de colors suaus sobre fons blanc i perspectiva zenital. Enquadernació en cartoné, dur per a resistir l’ús dels infants menuts. Forma quasi quadrada amb cantons redons.

Aquest llibre veiem clar que és per a menudes i menuts, però també fa un ullet als pares i mares que viuen amb humor algunes vegades les mateixes situacions concretes.

RECOMANAT EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS

 

  

L'entrada  de Crist a Brussel.les / La entrada de Cristo en Bruselas

          Antinori, Andrea (text i il.lustració)

            trad. cat.: Paradela, David

            trad. cast.: Borego del Castillo, Isabel

            Libros del Zorro Rojo, 2018 (2017)

 

"I les multituds que anaven davant d'ell i les que anaven darrere l'aclamaven dient : Hosanna al fill de David, beneit qui ve en nom del Senyor"

Mateu, 21.

 

Sí. Heu llegit bé. Aquesta ressenya comença amb el fragment de l'evangeli de Mateu, que relata l'entrada de Jesus a Jerusalem, segons la doctrina cristiana.

I aquesta és la versió que inspirà les representacions pictòriques d'aquest fet fins que la genialitat i la irreverència de James Ensor (Ostende 1860 - 1949) canvià la narrativa pictòrica  amb el magnífic L'entrada de Crist a Brussel·les el 1889.

Cent vint-i-nou anys després, Libros del Zorro Rojo publica L'entrada de Crist a Brussel·les d'Andrea Antinori (Recanati, Itàlia, 1992) on l'excel·lent il·lustrador, premi Andersen al Millor Llibre en 2017, juga, dialoga i es recrea amb el quadre del pintor flamenc, que participà en les avantguardes del segle xx i fou un precursor de l'expressionisme i el surrealisme.

El llibre comença amb un espectador  que mira el quadre d'Ensor on una multitud grotesca, variopinta, i carnavalesca, on no falten les màscares i les figures deformades, està cel·lebrant una gran festa.

Ennmig, la figura de Crist, amb la seua aurèola daurada,  pujat en el seu ase. 

Hi ha, també, una gran pancarta roja que creua el quadre amb el lema "Vive la sociale" que, podem suposar, fa al·lusió a les circumstàncies socio-polítiques d'aquells dies.

A partir d'ací, Antinori ens fa partícipes d'una proposta visual on l'explosió de color entra en perfecta sinèrgia amb l'humor, el non sense i el disbarat que traspuen tant les il·lusracions com el text.

Vet ací, doncs que  Crist travessa un paisatge verdíssim amb llama inclosa, un desert abrasador i camina sobre les aigües, moment que requereix  que l'ase s'equipe amb ulleres i tub de busseig. Finalment arriba a Brussel·les on l'alcalde li prepara una grandiosa festa de benvinguda. Contractarà una gran orquestra, tan gran que es necessiten tres dobles pàgines per presentar-la, saltimbanquis, milers de plantes, màquines extraordinàries...

També mereix especial menció el llistat de convidats: el propi Ensor, Monsieur La Mort, René Magitte i la seua poma, el titella més famós del país... En aquesta situació serà essencial la labor dels carters que arribaran fins la lluna.

A l'hora de parlar de l'edició, hem de ressaltar que Libros del Zorro Rojo ens ofereix un treball acuradíssim a base de dobles pàgines i un interessant tractament de la tipologia amb textos de diferents colors, distribuits en algunes ocasions de forma peculiar.

Però, com tot espectacle, aquest també acaba  i ens deixa la sensació d'haver viscut una experiència lectora on tot és desmesurat, pertorbador i, també, irresistiblement atractiu.