RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS
El mar terra endins
Text: Nariné Abgarian
Traducció català : Marta Nin
Editorial: Comanegra, 2023
«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt
semblava ben serè, fins i tot feliç.
La viuda i les dones que
ell havia estimat s’havien assegut al voltant del taüt,
assaborien
vi casolà i, esperonades bé per l’alcohol,
bé per l’aspecte
desemparat d’en Simon,
es van anar sincerant en honor a la
vida».(pàg16)
Un llibre que a més de gaudir-lo intensament et fa reflexionar sobre la realitat i les aparences. Una societat que no és (o no vol ésser) conscient de com en nom de la tradició, la moral i els bons costums tracta injustament a algunes i alguns i quasi sempre són les dones les més perjudicades.
La història transcorre en Berd, un poble petit al nord-est d’Armènia. Una narradora d’històries amb la força de la paraula contada ens atrapa i ens transporta al seu país amb uns personatges molt ben construïts.
Una història carregada d’humor, ironia, tendresa i respecte per la fragilitat humana.
Una història que busca l’equilibri, ressaltant tant els
aspectes positius com els negatius de cada persona o grup social:
«no
obstant això, la xerrameca miserable, enutjosa i impertinent al
voltant del seu naixement la va encalçar tota la vida de manera
insistent com un eixam de mosquits damunt un bol de fruita podrida»
(pàg. 223)
«Devia ser l’única veïna de Berd de qui ningú no en deia mal ni se’n feien córrer xafarderies»… «es mereixia com a dona el seu trosset de felicitat, i si això significava tenir una relació amb un home casat, endavant» (pàg. 90-91)
Comença pel final, la mort d’en Simon, i els dos dies que dura el dol es converteixen en dues-centes pàgines de records i vivències passades. Cinc històries entrellaçades, que tenen en comú la relació del protagonista Simon amb cinc dones diferents: la dona Melània, l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia.
Segons elles, sincerant-se en el vetllatori, Simon les va salvar a totes en un moment de la seua vida en què no veien cap eixida, va ser per a elles una segona oportunitat per a refer-se, estimar-se, creure en si mateixa i començar una nova vida. En canvi, per a Simón era al revés, era gràcies a les dones que havia tirat endavant, sense elles hauria perdut l’enteniment.
I és que Simón, «malgrat la moral puritana que regnava a Berd, no renunciava a les aventures amoroses. Estimava a les dones amb desfici, en cos i ànima……» (pàg. 11)
I quan s’acabava la relació els regalava sempre un detall «-Te n’has de separar de manera que quan te la trobis pel carrer no t’escupi a la cara!» (pàg. 11)
Però a més de la relació amb Simón, aquestes dones tenen en comú que totes elles han estat lluitadores, han patit molt i no s’han conformat amb el lloc que la societat els ha reservat: matrimonis concertats per les famílies sense tenir en compte els desitjos dels joves; rapte de la jove que estima un altre, en una societat que l’obliga a casar-se amb el raptor; maltractaments dintre el matrimoni; casar-se no per amor sinó per lluir un preciós vestit de núvia; casar-se sense amor per desesperació…
Un altre personatge imprescindible en aquesta història és la Vardanuix dita la Guenya «d’ella, en sabia ben poca cosa, només que era curta d’enteniment, incapaç de fer mal…» (pàg. 72), rebutjada socialment: «se l’estimaven i la compadien, però alhora la defugien» però sempre al costat de qui veia patir, encarregant-se de tot i desapareixent després silenciosament.«la Vardanuix dita la Guenya, que tenia la singular habilitat d’aparèixer tan bon punt sorgia la necessitat…» (pàg. 220)
En resum: Una història increïble, molt ben escrita i una
traducció excel·lent. Un fresc
meravellós.
E
