Petites memòries. Saramago. Ed.
62 , 2007
Las pequeñas memorias. Ed. Punto de
lectura ,2008
Traducció:
Pilar del Río ( castellà), Xavier Pàmies ( català)
…
el llibre va canviar de nom i va passar a dir-se Petites mèmòries. Sí, les
memòries petites de quan vaig ser petit, senzillament. ( pàg.33)
No ens trobem davant una obra mestra com “La Caverna” o “ L’assaig sobre la ceguesa” , però no deixem de reconèixer el gran
escriptor Saramago que hi ha al darrere.
El llibre deixa fluir, entre
altres : …
…
la ironia sobre la religió :
I que, d’aquesta manera, al final , gràcies a una
intervenció divina, em refereixo, és clar, a Bacus, déu del vi i d’aquells que
en beuen més del compte …(Pg. 41)
Com acostumava a dir el poeta Murilo Mendes de
l’infern, d’ existir existien, però no exercien. ( Pg 52)
El nen Jesús d’aquella època encara era un nen
Jesús que treballava, que s’esforçava per ser útil a la societat, en fí, un
proletari com tants altres ( Pg. 96)
La culpa va ser de la constant rivalitat en què
vivíem, però sospito que el dia del Judici Final, quan es posin a les balances
les meves accions bones i dolentes, serà el pes d’aquella panotxa el que em
precipitarà a l’infern.. (Pg.124)
…les
reflexions sobre les transformacions en nom del progrés :
No em queixo, no ploro la pèrdua d’una cosa que
ni tan sols em pertanyia, només tracto d’explicar que aquest paisatge no és
meu, que no va ser en aquest indret on vaig néixer, que no em vaig criar aquí.
(…) Confesso , però, que ara experimento una mena de satisfacció maliciosa,
(…), quan sento dir a la gent del poble que va ser una equivocació, un disbarat
dels grossos, que s’arranquessin les velles oliveres.(Pg 14)
… sobre
la memòria :
Va ser un instant, un instant i
prou, però el record durarà el que la meva vida hagi de durar.(Pg. 20)
Mentrestant,si la memòria
no m’enganya, si no és que ajunto el greuge amb el pànic, .. ( Pg.21)
…vaig sentir dintre meu, si no és que ho
recordo malament, si no és que m’ho invento ara, que, finalment havia acabat de
néixer. Ja era hora.(Pg 21)
… i, per un instant
fugaç, tot just el que dura una llambregada, em vaig retrobar amb tots els anys
passats. (Pg, 25 )
… sobre
la parcial·litat informativa :
No cal dir que la meva única
font d’informació només podia ser la censurada premsa portuguesa, que, igual que
Radio Sevilla, mai donava notícia de cap victòria republicana. ( Pg. 47)
Fins al dia que, va ser aviat,
en que em vaig adonar que estava sent enganyat pels militars jubilats que
s’aplicaven a la tasca de censurar la premsa, fent seves, respectuosament, la
mà de ferro i el guant de vellut ( Pg.119)
…
i tot escrit en un llenguatge atapeït de metàfores
…aquell màgic capoll on sé que es van generar les
metamorfosis decisives de l’infant i de l’adolescent.(Pg. 16)
…, i absurdament imagino
que tot tornaria a ser el que va ser si hi pogués tornar a capbussar la meva
nuesa de la infància, si pogués tornar a agafar amb les mans que tinc avui la
llarga i humida vara o els sonors rems d’antany, i empènyer, sobre la llisa
pell de l’aigua, la barca rústica que va conduir fins a les fronteres del somni
un cert ésser que vaig ser i que vaig deixar encallar en algun indret del
temps. ( Pg. 16 )
… encara pateixo els
efectes de la caiguda d’un cavall que no vaig muntar mai.Per fora no es nota,
però l’anima em coixeja des de fa setanta anys ( Pg. 24)
Un llibre senzill, de fàcil
lectura ,amb una mirada molt honesta des de l’adult als records de la
seua infància : “explicaré amb paraules
senzilles aquest lamentable cas … “ (pàg 71 )
Edat recomanada: a partir de 14-15
comentat en juny 2012
