diumenge, 24 de gener del 2021

RECOMANEM EN GENER 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

 

           

                                  

El jardí d'en Bernat / El jardín de Yago
Marianne Dubuc  ( text i il·lustració)
Raquel Solà ( traducció)
Ed. Joventut, 2019

Una línia de terra  marca els que viuen sota terra ( el talp, els ratolins, el cuc, les formigues) i els que viuen a la superfície ( el senyor Gnom i Bernat). Tots viuen en harmonia en el jardí i són molt feliços ...

... fins que un dia passa una cosa inesperada, un intrús que cau del cel trenca aquesta felicitat.

És una llavor, que en créixer origina tota classe de problemes als habitants del jardí. Què podran fer per evitar-los? 

Al llarg de les dobles pàgines veiem com, juntament amb la llavor, també creix la indignació dels habitants del jardí, fins arribar a decidir que cal prendre una solució dràstica.

Però un d'ells farà reflexionar a la resta, els farà veure que no és una bona solució, els recorda tots els beneficis que han arribat al jardí amb la llavor, beneficis  que compensen  les incomoditats, ...

Una història aparentment senzilla, on l'autora dona claus per resoldre un conflicte de manera positiva i on tothom pot eixir beneficiat. 

Un llibre amb molt poc text, un llenguatge acurat i amb tocs d'humor  i unes il·lustracions , a doble pàgina, càlides, tendres, i de tonalitats suaus

 

 


 

 

dimarts, 5 de gener del 2021

RECOMANEM EN DESEMBRE 2020

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

 

 

 

UNA GUINEU Un llibre (de por) per comptar / UN ZORRO, un libro (de miedo) para contar

Kate Read ( text i il·lustració)

Andrea Rovira ( trad. cat)

Estrella del Castillo ( trad. cast)

Ed. Libros del Zorro rojo, 2019

 
Llibre de por però després no ho és. És un conte d’animals en la que la unió fa la força i resulta una bona estratègia per no ser menjat. Recorda a “Empanada de mamut” i a “Neda que neda”.
Té una estructura senzilla amb enumeracions seguint aquest esquema: un numeral, un substantiu i un adjectiu propi a l’estat de l’animal: una guineu afamada, dos ulls astuts, tres gallines rodanxones, …
Les enumeracions van incrementant dosi d’intriga. Té pinzellades de misteri perquè no saps què passarà. Els adjectius ajuden a eixe misteri.
Els adjectius molt ben triats, encertats.
L’autora a més a més de contar, ens convida a comptar. El text va comptant fins a deu i salta a cent. El salt del deu al cent és interessant i el final és apoteòsic, inesperat.
És un llibre d’humor per la sorpresa i l’exageració.
La pàg huit és el zenit del relat i torna a començar numeral, més substantiu i adjectiu.
És una proposta literària, però vestida de proposta informativa on afegint només el numeral i el substantiu de cada pàgina, va construint el text. Si a eixe joc li col·loquem una magnífica il·lustració, tenim un llibre extraordinari.
Llenguatge molt pensat i estructurat. Estratègia de buidar del text allò que no és necessari. Utilització d’el·lipsis i sinècdoques.
L’autora pensa com es pot narrar per a la infantesa.
És interessant la confluència d’estils, de gèneres i com ha aconseguit que quasi sense paraules siga un llibre magnífic, sorpressiu, divertit i generador de pensament.
L'afany de devorar, la gana de la guineu i les estratègies de les gallines per fugir, és un clàssic tant de la tradició oral com de la LIJ.
Il·lustracions molt atractives realitzades amb la combinació de l’aquarel·la amb el carbonet. Tretze dobles pàgines en les que trobem alternant  fons foscos amb negre i fons amb blancs lluminosos. La imatge de la pàg. Sis destaca la grandària subjectiva de la guineu que envolta la granja on viuen les gallines. La número onze ressalta pels colors explosius i vitalistes, i la disposició de la imatge recordant a l’artista Escher amb les seues papallones i peixos.
A partir de la cinquena pàg el fons és negre, la nit, augmenten els elements, onomatopeies i el text ja no té adjectius, sinó indrets que orienten la descripció.
La doble pàgina de totes les gallines no té paraules.
Les dobles pàgines següents resolen la narració amb humor i sorpresa.
Les guardes molt acurades. En la primera destaca la guineu amb les petjades i en l’última, les gallines aponades, les altres protagonistes de la història.
Text i imatges van portant-nos cap a un final lògic en el que la llei natural ens indueix a pensar en la  mort de les pobres gallines; en canvi, el final arriba capgirant-ho tot i provocant un somriure alliberador.
És una autora molt jove. Aquesta és la seua primera obra.
Alguns membres del Col·lectiu dubten sobre la idea que s’haja concebut com un llibre informatiu, tal com apareix en youtube.


dissabte, 2 de gener del 2021

RECOMANEM EN DESEMBRE 2020

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 La cerca de la Colette / La búsqueda de Colette 

Isabelle Arsenault (autora /il.lustradora)

Màxim Aguilera ( traductor)

Ed. La casita roja, 2019


La cerca de Colette és un còmic que Isabelle Arsenault (Quebec, 1978) comença amb una situació generadora de tensions derivades  d'un important canvi en la vida de la protagonista. Les guardes ens fan saber que aquesta s'ha traslladat a un nou barri.

El llibre aborda un triple conflicte que Colette ha d'aprendre a gestionar: la mancança d'atenció per banda d'una mare extremadament enfeinada, la frustració per no poder tindre una mascota i la incertesa causada per l'arribada a un barri nou i la necessitat d'iniciar noves relacions.

 Colette utilitza el fantasieig sobre una mascota perduda per acostar-se als nous veïns i  són les històries contades  per ella les que creen un primer lligam entre el grup que intenta aportar possibles solucions per trobar el periquito blau i desenvolupen un sentiment de pertinença i interacció entre els personatges.

Encara que el llibre no puga qualificar-se d'innovador, l'autora ha creat una història resolta amb sensibilitat i intel·ligència, on demostra un coneixement respectuós de la infantesa.

Pel que fa a les il·lustracions, i segons la informació que apareix en la pàgina de crèdits, estan fetes "amb llapis, aquarel·la i tinta i acolorides digitalment amb Photoshop". Resulta significatiu en la utilització del color, el predomini del groc tant en la coberta i la contracoberta com en l'impermeable que sempre usa la protagonista.

Per últim, ressenyar  l'acurada edició de La Casita roja. Una editorial que declara com trets d'identitat realitzar de manera sostenible el procés necessari per a l'elaboració del llibre.  Per una altra banda, el fet d'estar imprès a Espanya  i no deslocalitzat en un altre país afegeix un element més a favor de la cura del planeta.  En aquests temps ens sembla quelcom molt valuós i destacable.


RECOMANEM EN DESEMBRE 2020

 RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:

 

Un tresor a la neu./ Un tesoro en la nieve 

Marie McSwigan

Marc Donat ( trad.cat)

Montse Triviño ( trad. cast) 

Ed. El jardí secret de Viena, 2017  

Ediciones invisibles, 2017

                                      

El llibre es va publicar en 1942 ( en plena guerra mundial ), per una escriptora nord-americana  que després de llegir la noticia  en un periòdic va decidir escriure-ho  per a que ningú  l’oblidara. Va canviar el lloc dels fets reals ( ocorreguts en 1940) i es va inventar els personatges, per a no posar en perill  cap dels autors reals .

En aquesta narració es combina el protagonisme del xiquets/xiquetes integrant-los en les decisions dels adults i la col·laboració de totes les persones del poble.

Els adults s’adonen que la infantesa resulta gens sospitosa i decideixen que siga l’actor principal per salvar el tresor. Una estratègia de responsabilitat compartida que acabarà portant-se l’or del poble a l’únic lloc possible en eixe moment, Amèrica. Peter i Helga són els protagonistes guies de la colla de nenes i nens encarregats d’una operació de gran dificultat i risc amb escenes d’anades i tornades de la cova del tresor a la nau superant els obstacles: els soldats no s’aperceben del trasllat del tresor als trineus i no troben el vaixell amagat a la neu…

La resistència col.lectiva per salvar l’or resulta transcendental contra l’atac a la identitat del poble i aquest respon solidàriament guardant el secret malgrat les amenaces de l’exèrcit nazi. Per això, juntament a la infantesa, també destaquen els personatges adults: l’oncle Víctor patró del vaixell i cervell de l’operació, el pare de Peter, banquer que conserva l’or i la mare de Peter que va col.laborar activament en l’èxit del projecte, la tripulació del buc encarregada de guardar l’or i vigilar que no siga descobert i Jan Lasek el xic polonés que s’escapa dels alemanys perquè vol arribar a Estats Units i ajuda a Peter a escapar.


Un relat fluid amb una bona trama en la que no decau el ritme en cap moment, una història on l’esforç comú, la complicitat, l’aprofitament de les seues habilitats (esquiar) i el coneixement exhaustiu del seu territori, acaba amb un final joiós  on guanya l'enginy de la gent contra l’invasor, l’astúcia dels bons versus la força dels dolents.  


 

dimecres, 30 de desembre del 2020

RECOMANEM EN DESEMBRE 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA de GUERNSEY/ LA SOCIEDAD LITERARIA Y DEL PASTEL  DE PIEL DE PATATA DE GUERNSEY.

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

Traducció català: Vilella, Marta

Traducció castellà: Martin, C.

Editorial Amsterdam ( Ara llibres), 2009

 Editorial Salamandra, 2018

                                    

                                    23 de desembre 2020
 

Apreciades lectores:

Us escrivim una carta per informar-vos d’un llibre dins del gènere epistolar on les cartes constitueixen una manera original i graciosa de contar i alhora un xicotet inconvenient per a la seua lectura, un repte per totes vosaltres, en plena época dels missatges curts.

Si la llargària del títol, en principi, pot resultar poc apropiada, hem d’argumentar que aquest desperta la curiositat i emmarca perfectament el tema del llibre: un grup de gent que forma una societat literària que intenten superar la fam amb el pastís de pela de patata a l’illa de Guernsey, una illa del Canal de la Mànega l’únic territori britànic invait pels nazis a la Segona Guerra Mundial.

Us trobareu, estimats i estimades, un cresol de veus en el que cada personatge, a través de les cartes, expressa, en primera persona,  la seua mirada de la realitat. Una galeria de personatges senzills, càndids, sense molta profunditat, però entranyables i ben definits com ara Elisabeth, lider d’eixa comunitat literària que s'enfronta als nazis mitjançant l’astúcia o la protagonista, Juliette, orfe de pare i mare que troba a la comunitat la seua família, se'ns presenta unes vegades dona independent i altres insegura i necessitada  del consell del seu amic editor.
Juntament amb els personatges principals, apareixen els dolents com ara el que traeix passant informació a l’enemic i la dona que critica a la comunitat literària, els quals decidim mantenir-los a l’anonimat.

Pot ser vosaltres avesats en la lectura, criticareu que la gran majoria dels personatges siguen massa bons amb una absència de conflictes entre els membres de la comunitat i que aquest fet enquadra la novel.la en el “bonisme”. No us faltaran raons per opinar així. Tanmateix, cal reconèixer que  mitjançant aquestes mirades sabem també de la situació de la comunitat sencera, ja que ens ofereix una visió realista sobre el patiment dels habitants de l’illa de Guernsey per la invasió dels nazis.

Amb compte, ep! No penseu que caureu en la tristesa, perquè descobrireu una història vitalista contada des de l’humor - “L’única manera de fer suportable l’insuportable”- un humor que s’allunya de la temptació de ridiculitzar per fer riure.

Ja sabeu que a moltes de les novel.les hi ha aspectes autobiogràfics de les seues autores i autors. Aquest és un exemple; fixeu-vos: l’autora, bibliotecària i llibretera, ha escrit una història homenatge a la literatura , sobretot a l’anglesa, a les amants dels llibres i a la lectura compartida com un refugi per a poder enfrontar-se al conflicte. Anomena gran quantitat de llibres i autores/autors clàssics de la literatura anglesa: Cumbres borrascosas, les obres de les germanes Bronté, El jardí secret, els germans Lamb, Óscar Wilde, Shakespeare, Àgata Christie … Ens recorda a Farenheit 451 en la manera de funcionar eixe  particular club de lectura on cadascú s’especialitzava en un llibre diferent.

Així doncs, benvolgudes que us aboqueu a aquesta finestra literària, us confessem que el llibre es llegeix amb plaer, no romandreu indiferents davant d’una narració molt dinàmica que parla d’amistat i solidaritat en temps de guerra: amor, guerra i literatura com a temes fonamentals.

Abans, però, que s’esgote la vostra paciència, us contem una sospita: resulta que el llibre és de Mary Anne Shaffer però l’acaba Annie Barrows , la seua neboda, perquè l’autora mor abans de finalitzar-lo i encara que parega mentida, es nota en eixe final romàntic, en eixe producte melós, apocat, dolç; un final on el ritme canvia, aflorant una altra escriptora amb els trets del best seller. Suposem en eixa manera d’acabament una clara tendència comercial.


Ens acomiadem amb afecte de vosaltres desitjant-vos que gaudiu d’aquest llibre a través de la seua magnífica traducció al català.

Cordialment
                                        EL COL.LECTIU.