RECOMANEM EN MAIG 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

               

    

       

                       El Llop de sorra/El Lobo de arena

                                      Autora: Åsa Lind

                         Il·lustradora: María Elina Mendez

                      Traducció al català: Carolina Moreno Tena

           Traducció al castellà: Martín Lexell i Mónica Corral Frías

                                      Editorial: Kalandraka, 2019

   Premis Premi Nils Holgersson 2003 (Biblioteques de Suècia)

 

El Llop de Sorra és un personatge imaginari que esdevé el company de jocs i còmplice de les malifetes de Valentina, la protagonista. Com que la Valentina se sent sola, perquè els seus pares no poden estar per ella tot el que ella voldria, crea aquest amic imaginari que l'acompanyarà en els moments en què ho necessite.

És l'amic que escolta tot el que ella necessita expressar, l'ajuda a donar resposta a totes les seves preguntes i a entendre totes aquelles qüestions que li preocupen.

Aquest personatge imaginari, que sempre apareix quan està sola, possibilita  el poder exterioritzar emocions, tensions i preocupacions; resoldre conflictes; poder estar a soles, aspecte important per a la maduresa de la protagonista; fer-se preguntes; aprendre a no fer res; inventar. El joc simbòlic possibilitarà entendre i interpretar el món adult.

Molt important el concepte d'infantesa que planteja el llibre. Ens sorprèn gratament la relació de la xiqueta amb la natura i a soles, sense la presència de l'adult.

Entre el llop i la Valentina es crea un vincle i una amistat que anirem descobrint a través dels capítols, històries i anècdotes del dia a dia de la nena. Aquests es poden llegir sense ordre, no hi ha vinculació en el temps.

El llenguatge que s'inventa la protagonista ens mostra la funcionalitat d'aquest i com que no pot comunicar-se deixa d'usar-lo.

En la major part el llibre no et diu sinó que et fa preguntes. Hem d'escoltar i mirar d'una altra manera.

Encara que no és la tònica de les històries, en algunes es nota la part didàctica que pretén ensenyar sobre la vida.

També a destacar que la protagonista siga una xiqueta sense cap estereotip pel fet de ser-ho. El pare també desenvolupa un rol diferent.

Està escrit en tercera persona. El text, tot i estar escrit de manera senzilla, té un to poètic. En els diàlegs entre el Llop i la Valentina predomina l'expressió dels sentiments i els pensaments més íntims de la nena. La imaginació té un paper molt important en la trama, sense la qual no podríem endinsar-nos en molts dels esdeveniments que ens narra l'autora.

Les il·lustracions amb tonalitats terroses i lluminoses, aporten la calidesa i intimitat necessària entre ambdós personatges. A més, combinen els traços forts de les ceres i els llapis quan representen la realitat amb escenes oníriques i tènues que ens remeten a la fantasia.

 

 

 

                                                                                   

                                                                                    

                                                                                                             

                                         

                                          

                                                          

 

 

 

 

 

 

RECOMANEM EN MAIG 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

 La bellesa del final/ La belleza del final.

 Alfredo Colella

Il·lustrador : Jorge González

Trad. cat  : Bernat Cormand

  Trad. Cast : Héctor Gómes.

Ed.A buen paso, 2020

En La belleza del final,  Alfredo Colella (Taranto, Italia, 1976) ens relata un dia en la vida de Nina, una tortuga de cent anys, que decideix descobrir què és el final, perquè a ella li interessa entendre les coses.

Mitjançant un viatge, l'autor, llicenciat en filosofia teorètica, desenvolupa uns suggeridors diàlegs entre Nina i una formiga , una eruga, una oreneta, una serp, un rossinyol i un riu. Cadascuna d'aquestes criatures dona una resposta ben  diferent a la resta, la qual cosa serveix per a explicitar la tesi de Colella: "no hi ha un final igual; el final dóna por si no el saps mirar".

El text ens ofereix un missatge potent i lúcid sobre la finitud, on no falten alguns moments de tendra ironia.

En la recerca sobre  què és el final,  el llibre defensa el fet d'acceptar visions, aportacions i vivències diferents  com el millor camí cap al coneixement i la gestió de la por  envers allò desconegut.

Les il·lustracions, a càrrec de Jorge González (Buenos Aires, 1970) són excel·lents. La gradació de la llum i els colors, més foscos cap a la nit i la delicadesa de la combinació de les tonalitats creen un clima visual de gran intensitat poètica. 

Per una altra banda, la fórmula de la doble pàgina, on Nina sembla rumiar cadascuna de les respostes escoltades prèviament,  crea un ritme en les imatges d'una molt aconseguida sinergia amb el text.

En definitiva, una magnífica proposta per apropar els joves lectors i lectores als  grans temes que ens han estat sempre presents en el pensament humà.

RECOMANEM EN MAIG 2021

 

      RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :                             

 

 

Atrapa la llebre / Atrapa la liebre

Lana Bastasic

Pau Sanchis, traducció

Ed.Periscopi / Ed.Navoa, 2020

Una història que, en principi, ens presenta, de manera senzilla, l’argument: una dona telefona a una amiga i li demana que vaja on ella està per anar a buscar una altra persona. La protagonista comença a parlant-nos de la relació, no sempre fàcil, amb Lejla. Una relació que ve des de ben menuda quan van coincidir a l’escola. Una relació que s’havia interromput des de feia 12 anys i que no sabem per què. Un bon començament que t'enganxa a través de la tensió i el misteri que es crea, després de la trucada des de Mostar i que no desapareixerà fins al final del llibre.
Està narrat en primera persona i alterna el present amb el passat.
Personatges molt ben construïts. El lligam entre eixos personatges marca tota la novel·la. Una relació desigual on la narradora, Sara, està sempre pendent i es deixa arrossegar per Lejla. Un tercer personatge, l’Armin, germà de Lejla, que va desaparèixer en meitat de la guerra i que apareix de nou en l’escena molts anys després. Ell és el nexe d’unió entre les dues.
 

Aquest tornar al passat, a través del viatge entre Mostar i Viena, fa tornar a la narradora a un món que volia oblidar, tornar a Bòsnia. Un viatge per carretera i cap l'interior d'una mateixa.

Repassar un temps recordant la relació amb la seua amiga, possibilita, de vegades quasi imperceptiblement, conèixer la tragèdia, el dolor, els enfrontaments, l’odi  en una terra marcada per la guerra.
Una reconstrucció del passat que fa que la protagonista es qüestione la versió que s’havia creat i dubte sobre la seua pròpia veritat. Davant la tragèdia Sara opta per fugir (canvi de ciutat, de vida, d'identitat per a tornar a construir-se), Letja no té eixa possibilitat, ella és una supervivent. Viure una guerra no és fàcil d'oblidar, no es pot esborrar la tragèdia viscuda que ja forma part de tu tant si fuges com si et quedes. Només tenim l'opció  d'aprendre a viure amb ella.
El pes de la guerra està present en tota la novel·la i així, Lejla es ve obligada a canviar de nom per a tapar orígens i amagar passats; la problemàtica de la llengua, de les llengües, en una societat no tolerant amb els vençuts.

És una història de recerca, no únicament del germà (excusa), sinó d’una amistat, d’una terra, d’un passat. Cercar la llum des de dins del túnel del passat.
Quatre paraules defineixen aquest llibre: guerra, amistat, records i memòria.

Podríem fer-nos una pregunta:
Per què Letja crida a Sara?
Tal volta Letja simbolitza Bòsnia. Sara necessita tornar, Bòsnia la reclama...

El final obert amb el quadre de La llebre de Durero. Una bella metàfora: atrapar la llebre...Cabussar-se com Alicia en les profunditats i aconseguir atrapar la llebre que s’amaga en els records.

“No hi havia prou amb ressuscitar la llengua; havia de trobar a dins meu alguna cosa més profunda que la meva cognició, alguna cosa carnal, primitiva, un instint que m’ajudés a sobreviure en aquella foscor”.

RECOMANEM EN MAIG 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS:

                                              

 

                Els ocells/Los pájaros                   

 Autor: Germano Zullo     

 Il·lustradora: Albertine Zullo

Trad.català :Maria Notó Mora

 Trad.Castellà : Elena del Amo

 Ed. Libros del Zorro Rojo, 2016

 

Què interessant seria que, sense mirar el text, expressàrem cadascú el que les imatges ens suggereixen. El text l'acota però les imatges diuen molt més.

Tant se val. Aquest llibre et fa volar la imaginació, emocionar-te, parla d'alliberament, de prendre el vol, d'enlairar-nos. També parla de complicitat i agraïment amb la comunicació íntima dels dos personatges. Traspua una gran càrrega poètica.

Totes aquestes característiques podem aplicar-les al text que vol dir-nos: els petits detalls experimentats en el dia a dia poden convertir-se en veritable tresor capaç de canviar el món. Tan de bo, aquests petits detalls ens alliberen i ens possibiliten volar.

El/la lector/a pot interpretar els diàlegs muts entre l'home i l'ocell preguntant-se el que estan dient-se.

El text funciona com a disparador per a la reflexió. Text metafòric, simbòlic. Vol dir-nos Germano que quan tu dones, acabes rebent?

Que la tesi siga tan oberta, ens fa pensar, és un llibre amb càrrega filosòfica.

Les il·lustracions amb elements mínims (dos personatges, tres colors, un sol horitzó). Imatges suggeridores, cinematogràfiques, que apareixen a les pàgines sense pressa. Molt ben il·lustrat, especialment,  a la comunicació sense paraules entre els dos personatges, així com a les diferents expressions que desprenen una gran afectivitat. 

Ens trobem també, amb moments que criden la nostra atenció: porta els ocells tancats al camió, arriba al final del camí on  no hi ha cap arbre...

Un final molt obert, molt interpretable; una metàfora deliciosament il·lustrada de la vida. Efectivament, en aquest llibre els personatges no necessiten parlar.

 

 

         

                                                            

RECOMANEM EN ABRIL 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS : 

 

Sol a Berlin /Solo en Berlin

Jeder stirbt für sich allein (Tothom mor sol),

Hans Fallada.

Trad. Cat: RAMON MONTON

Trad.Cast : ROSA PILAR BLANCO .

EDICIONS DE 1984 , 2011 / Ed. Maeva, 2011

De manera que hem hagut d’actuar sols, ens han empresonat sols i haurem de mo­rir sols. Però això no vol dir pas que estiguem sols, Quangel, ni que morim inútilment. No hi ha res que passi inútilment en aquest món, i, com que lluitem contra la força bruta i a favor de la justícia, al final guanyarem.( FALLADA, Hans. Sol a Berlín. BCN, Edicions de 1984, 2011. pàg. 543-544)

Sol a Berlin, que Primo Levi va qualificar com «el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya va ser escrita en només 24 dies.

Es publicà en 1947, mesos després de la mort de l’autor. Aquesta 1ªedició va aparèixer escurçada per l’editor i no és fins molts anys després que es va publicar íntegra.

Aquí ha estat publicada íntegrament per primera vegada l’any 2011, en castellà a Maeva i en català a Edicions 1984. S’afegeix un apèndix on s’inclouen un article de Hans Fallada sobre els fets reals en els quals es basa, un glossari de sigles i personatges alemanys del moment, dades biogràfiques de l’autor, documentació gràfica i un epíleg en el qual es valora l’èxit recent de la novel·la després de més de mig segle d’oblit i es donen detalls sobre el seu procés de gestació, que ajuden a aproximar-se a la figura del autor.

Basada en fets reals, però sense seguir al peu de la lletra el que va passar, el títol d'entrada, ( l’original alemany Tothom mor sol , o aquí Sol a Berlín) posa en evidència la situació en la qual es troben els nostres protagonistes en una ciutat tan cosmopolita com ho era Berlín. El matrimoni Hampel va ser detingut el 1943, inculpat, sotmès a judici i executat: hi ha una placa on vivien, al nº 10 del carrer d’Amsterdam, a Berlín, que recorda els fets.

Berlín, ciutat dominada per la por, com si fos una extensió dels camps de concentració, on tothom està vigilat, controlat, sense poder actuar amb llibertat i on tothom se sent observat per la resta de la població, generant-se autèntics policies de paisans, on la denúncia estava a l'ordre del dia per a pujar posicions en el reconeixement social. Supremacia, arrogància, poder il·limitat, abús i impunitat del nazisme cap als seus propis compatriotes.

Es viu amb por per/per a no ser sospitós de no ser un criminal, amb l'imperatiu de demostrar sempre qui ets, amb la persecució de tot aquell que no mostra prou adhesió a les seus idees;

És significatiu que de les més de 280 postals que van escriure contra el règim, la Gestapo va recuperar gairebé la seva totalitat, manifestant l'escassa difusió entre la població (per l'enorme por en la qual vivien) i la gran inquietud per part de l'aparell repressor en ser coneixedor d'aquestes. Les postals exhortaven la població a la desobediència civil i a la revolta: una acció que, segons les lleis del Reich, equivalia a un acte de lesa traïció i comportava la tortura, seguida de l’execució.

Literàriament destaquem la gran feina realitzada quant a la creació dels personatges, tant en la seva configuració, com en el repertori d'ells.

Observem una evolució en els personatges principals. Partim de dos nazis convençuts i amb uns certs càrrecs que, després de la mort del fill en el camp de batalla, fa que, el marit i després la dona, es replantegin la seva posició i actitud davant el sistema. Passen de ser dos éssers amb una vida monòtona, apagada, fins i tot asocial, a tenir un al·licient en el seu quefer diari, fins i tot activa la seva relació com a parella. Veiem com, a poc a poc, es van convertint en personatges més humans.

Literatura de xoc per a salvar la dignitat humana enfront de l'horror, la barbàrie i la por de la situació, on apareix també la paròdia juntament amb moments durs del relat.