El Llop de sorra/El Lobo
de arena
Autora:
Åsa Lind
Il·lustradora: María
Elina Mendez
Traducció al català:
Carolina Moreno Tena
Traducció al castellà: Martín Lexell
i Mónica Corral Frías
Editorial: Kalandraka, 2019
Premis Premi Nils Holgersson 2003 (Biblioteques de Suècia)
El Llop de Sorra és un personatge imaginari que esdevé el
company de jocs i còmplice de les malifetes de Valentina, la protagonista. Com
que la Valentina se sent sola, perquè els seus pares no poden estar per ella
tot el que ella voldria, crea aquest amic imaginari que l'acompanyarà en els
moments en què ho necessite.
És l'amic que escolta tot el que ella necessita
expressar, l'ajuda a donar resposta a totes les seves preguntes i a entendre
totes aquelles qüestions que li preocupen.
Aquest personatge imaginari, que sempre apareix quan està
sola, possibilita el poder exterioritzar
emocions, tensions i preocupacions; resoldre conflictes; poder estar a soles,
aspecte important per a la maduresa de la protagonista; fer-se preguntes;
aprendre a no fer res; inventar. El joc simbòlic possibilitarà entendre i
interpretar el món adult.
Molt important el concepte d'infantesa que planteja el
llibre. Ens sorprèn gratament la relació de la xiqueta amb la natura i a soles,
sense la presència de l'adult.
Entre el llop i la Valentina es crea un vincle i una
amistat que anirem descobrint a través dels capítols, històries i anècdotes del
dia a dia de la nena. Aquests es poden llegir sense ordre, no hi ha vinculació
en el temps.
El llenguatge que s'inventa la protagonista ens mostra la
funcionalitat d'aquest i com que no pot comunicar-se deixa d'usar-lo.
En la major part el llibre no et diu sinó que et fa
preguntes. Hem d'escoltar i mirar d'una altra manera.
Encara que no és la tònica de les històries, en algunes
es nota la part didàctica que pretén ensenyar sobre la vida.
També a destacar que la protagonista siga una xiqueta
sense cap estereotip pel fet de ser-ho. El pare també desenvolupa un rol
diferent.
Les il·lustracions amb tonalitats terroses i lluminoses, aporten la calidesa i intimitat necessària entre ambdós personatges. A més, combinen els traços forts de les ceres i els llapis quan representen la realitat amb escenes oníriques i tènues que ens remeten a la fantasia.
