:
El grúfal. Julia Donaldson/Axel Scheffler (il). ed.Destino, 1999/ cMillan, 2008
El grúfalo .Julia Donaldson/Axel Scheffler (il) Ed. McMillan, 2008
Llibre
antic que s’ha editat de nou. És un clàssic conte d’animals, on, tal com diu Rodriguez Almodóvar,
el més feble utilitza l’astúcia per lliurar-se dels perills. El
ratolí, el més feble, és enginyós i espavilat i aconsegueix enganyar a
tots. Juga amb la por dels altres i amb la d’ell mateix.
Hi ha
altres tres classes d’animals: el mussol que vola, la serp que
s’arrossega i la guineu que camina.... I el grúfal, …. que recorda a
“Donde viven los monstruos”.
Té
una estructura rimada perfecta, d'anada i tornada, amb enumeracions i
repeticions. Un llenguatge poètic , un text ric i coherent.
Hi ha
un desequilibri entre el text i les il·lustracions. El grúfal és un
personatge molt aconseguit: divertit, tendre,... però la resta
d’il·lustracions són prou convencionals i prescindibles.
Destaca
el text rimat i poètic en la traducció al català de l'editorial Destino
de 1999 . En l'edició castellana de McMillan de 2008, no s'aprecia
igual la rima i el ritme de la història .Sembla que en abril apareixerà
una nova versió, en català, en Imaginàrium; confiem que la traducció
s'assemble a la de Destino.
A PARTIR DE 10-11 ANYS:
Mi padre. Toon Tellegen. Ed. Siruela, 2005
Fantasieig constant sobre un pare omnipotent, que ho pot tot.
Ironia; humor; Recorda al petit Nicolàs.
Y si tiras un bandido al agua, debes lanzarle de forma que rebote
sobre ella: le coges por los pies y le tiras dándole
vueltas. Así le puedes tirar.( pàg 13)
Mi padre estaba enfadado. Le salían chispas por los ojos y la mesa y las sillas se incendiaron. ( pàg. 36)
No hi ha història , sinó una acumulació de disbarats sobre el pare. No és una narració lineal. L’autor escriu amb la veu del xiquet, frases curtes, inacabades, amb absència d'adjectius.
Manté la tensió tot el llibre, amb un final sorprenent , que ens ajuda a entendre el motiu real de tot el discurs.
A PARTIR DE 12-13 ANYS:
De los álamos el viento. Ramon García Mateos. Fernando Vicente ( il).Factoria K de libros ,2013
L’autor beu de les fonts de la poesia de tradició oral i dels
clàssics. Moltes de les poesies són recreacions ( Lorca, Machado,
Juan Ramón, Góngora, la copla, …), de vegades tan literals que
costa veure l'empremta personal.
Absència de fil conductor, són poemes solts. El títol correspon al vers d'un poema. Certa irregularitat, hi ha una primera part impactant, exquisida i de
gran sensibilitat, i després afluixa un poc. Però manté sempre la
musicalitat i el ritme.
Les il·lustracions de Fernando Vicente
són aquarel·les molt delicades i suggerents,que enriqueixen
notablement els poemes.
A PARTIR DE 18 ANYS:
Poemas del alquimista ( ed. bilingüe ).Josep Palau i Fabre. Galaxia Gutenberg, 2002
La 1ª edició, clandestina, fou publicada en París, 1952; la 2ª, censurada, en Barcelona, 1972 i la 3ª , restaurada,en Barcelona,en 1977.
No és una poesia de fàcil lectura. Requereix un esforç, és poesia molt culta i amb un ritme impecable, com un diapasó.
Missiva
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc
( pàg. 52. Barcelona,1940)
De vegades sona arcaica, perduda en el temps :
Vaig com les aus
Vaig com les aus, quan han perdut lo fill,
que giravolten sense haver consol
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill. ( … )
( pàg. 169,París,1946)
Demana lectura pausada I relectura. És necessària la veu del lector i s’agraeix la lectura en veu alta i compartida. Les notes, incloses al final del llibre, i que, tal com diu l'autor, formen un tot amb els poemes, ens encaminen cap a una relectura amb altres ulls.
Ens agrada la metàfora del poeta com alquimista. 