dilluns, 10 de març de 2014

RECOMANEM EN FEBRER 2014

A PARTIR DE 6-7 ANYS




El grúfal. Julia Donaldson/Axel Scheffler (il). ed.Destino, 1999/ cMillan, 2008
El grúfalo .Julia Donaldson/Axel Scheffler (il) Ed. McMillan, 2008

Llibre antic que s’ha editat de nou. És un clàssic conte d’animals, on, tal com diu Rodriguez Almodóvar, el més feble utilitza l’astúcia per lliurar-se dels perills. El ratolí, el més feble,  és enginyós i espavilat i aconsegueix  enganyar a tots. Juga amb la por dels altres i amb la d’ell mateix.

Hi ha altres tres classes d’animals: el mussol que vola, la serp que s’arrossega i la guineu que camina.... I el grúfal, …. que recorda a “Donde viven los monstruos”.

Té  una estructura rimada perfecta, d'anada i tornada, amb enumeracions i repeticions. Un llenguatge poètic , un text ric i coherent. 

Hi ha un desequilibri entre el text i les il·lustracions. El grúfal és un personatge molt aconseguit: divertit, tendre,... però la resta d’il·lustracions són prou convencionals i prescindibles.

Destaca el text rimat i poètic  en la traducció al català de l'editorial Destino de 1999 . En l'edició castellana de McMillan de 2008, no s'aprecia igual la rima i el ritme de la història .Sembla que en abril apareixerà una nova versió, en català, en Imaginàrium; confiem que la traducció s'assemble a la de Destino. 


A PARTIR DE 10-11 ANYS:


 Mi padre. Toon Tellegen. Ed. Siruela, 2005


Discurs inacabable de Josep, un xiquet que suposem d'uns cinc anys, parlant de son pare , eixe gran ídol sense fissures;
Fantasieig constant sobre un pare omnipotent, que ho pot tot.
Ironia; humor;  Recorda al petit Nicolàs.

        Y si tiras un bandido al agua, debes lanzarle de forma que rebote sobre ella: le coges por los pies y le tiras dándole vueltas. Así le puedes tirar.( pàg 13)

        Mi padre estaba enfadado. Le salían chispas por los ojos y la mesa y las sillas se incendiaron. ( pàg. 36)

No hi ha història , sinó una acumulació de disbarats sobre el pare. No és una narració lineal. L’autor escriu amb la veu del xiquet, frases curtes, inacabades, amb absència d'adjectius.

Manté la tensió tot el llibre, amb un final sorprenent , que ens ajuda a entendre el motiu real de tot el discurs.


A PARTIR DE  12-13 ANYS:



De los álamos el viento. Ramon García Mateos. Fernando Vicente ( il).Factoria K de libros ,2013


 L’autor beu de les fonts de la poesia de tradició oral i dels clàssics. Moltes de les poesies són recreacions  ( Lorca, Machado, Juan Ramón, Góngora, la copla, …), de vegades tan literals que costa veure l'empremta personal. 

 Absència de fil conductor, són poemes solts. El títol correspon al vers d'un poema. Certa irregularitat, hi ha una primera part impactant, exquisida i de gran sensibilitat, i després afluixa un poc. Però manté sempre la musicalitat i el ritme.

Les il·lustracions de Fernando Vicente són aquarel·les molt delicades i suggerents,que enriqueixen notablement els poemes.


A PARTIR DE 18 ANYS:




Poemes de l’alquimista. Josep Palau i Fabre. Edicions 62, 2013
Poemas del alquimista ( ed. bilingüe ).Josep Palau i Fabre. Galaxia Gutenberg, 2002


La 1ª edició, clandestina, fou publicada en París, 1952; la 2ª, censurada, en Barcelona, 1972 i la 3ª , restaurada,en Barcelona,en 1977.

No és una poesia de fàcil lectura. Requereix un esforç, és  poesia molt culta i amb un ritme impecable, com un diapasó.    

    Missiva
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc
                ( pàg. 52. Barcelona,1940)

De vegades  sona arcaica, perduda en el temps :

        Vaig com les aus
    Vaig com les aus,     quan han perdut lo fill,
que giravolten    sense haver consol
amb crits de sang    alerten son estol
        com si lo món     entrés en gran perill. ( … )
                    ( pàg. 169,París,1946)

Demana lectura pausada I  relectura. És necessària la veu del lector i s’agraeix la lectura en veu alta i compartida. Les notes, incloses al final del llibre, i que, tal com diu l'autor, formen un tot amb els poemes, ens encaminen cap a una relectura amb altres ulls.
Ens agrada la metàfora del poeta com  alquimista.