A PARTIR DE 8-9 ANYS :
-
Melena.Pablo Albo. Il. Riki Blanco. Factoria K de libros, 2009.
Llibre
provocador, mitjançant l’absurd d’una cabellera on van a parar animals
de tota classe: ocells, hipopòtams, girafes, … inclòs una xiqueta.
Humor per sorpresa i per exageració, en un text amb intencionalitat
poètica, de vegades amb l’ excés i verborrea dels textos orals, més
improvisat que reflexiu.
Desconeixem
si el/la protagonista és xiquet o xiqueta. Però dintre la melena si
sabem que porta una xiqueta, Mariola, i que l’estima :
“le dije, aparentando indiferencia, aunque me moria de ganas de que entrase en ella “ “Y en el silencio de la noche sigo escuchando los cantos de Mariola. Me gusta”
Desconcerta
com, dintre d’aquesta fantasia, aterra a la realitat d’una manera
contundent: “la seva melena té polls “.Entenem que aquest pas tan brusc i
prosaic desllueix el text.
Les
il·lustracions , amb diferents tècniques ( collage, linòleum, etc) ,
són (o serien) magnífiques si l’editorial haguera triat un format més
adient. Però li falta grandària al format per a poder gaudir-les com ens
agradaria.
+++
-
L’astrònom./ El astrónomo . Walt Whitman. Ed. RBA ,2006
Álbum
il·lustrat sobre un poema de Walt Whitman a qui s’ha afegit al final
del llibre una frase de Einstein que més bé interfereix per fer massa
explícita la tesi del poema.
La
il·lustració enriqueix i amplia el text ; destaca com va marcant el
ritme del poema, com introdueix les pauses en les il·lustracions a doble
pàgina. La imatge recrea l’Amèrica dels anys 50, en clar homenatge a
Hopper. I afegeix un to entranyable i emotiu en situar uns gargots
infantils sobre les pàgines en blanc , en correspondència amb els
instruments científics reproduïts en la pàgina contigua.
Aquesta és una traducció del poema que recrea el llibre :
QUAN VAIG SENTIR L’ERUDIT ASTRÒNOM…
Quan vaig sentir l’erudit astrònom,
quan les proves i els números estigueren col·locats davant meu,
quan em foren mostrats els mapes i els diagrames, per tal que els sumés, dividís i mesurés,
quan, assegut a la sala de conferències, escoltava l’aplaudit astrònom,
tot d’una em vaig sentir inexplicablement las i fastiguejat,
fins que, esquitllant-me, vaig sortir a fora,
a passejar dintre la mística humitat de l’aire de la nit,
i, adesiara, en el perfecte silenci,
alçava el cap per mirar les estrelles.
(Trad. Agustí Bartra) http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/whitman.html
Quan vaig sentir l’erudit astrònom,
quan les proves i els números estigueren col·locats davant meu,
quan em foren mostrats els mapes i els diagrames, per tal que els sumés, dividís i mesurés,
quan, assegut a la sala de conferències, escoltava l’aplaudit astrònom,
tot d’una em vaig sentir inexplicablement las i fastiguejat,
fins que, esquitllant-me, vaig sortir a fora,
a passejar dintre la mística humitat de l’aire de la nit,
i, adesiara, en el perfecte silenci,
alçava el cap per mirar les estrelles.
(Trad. Agustí Bartra) http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/whitman.html
+++
A PARTIR DE 12-13 ANYS
-
La cosa perduda / La cosa perdida . Shaun Tan. Ed. Bárbara Fiore , 2007/ 2005 .
AVUI ÉS EL DEMÀ QUE ET VAN PROMETRE.
Incomunicació,
massificació, individualisme feroç, alienació, paràbola de la solitud
.. en un fulls tan plens d’informació que distorsionen la realitat.
Denuncia
contra l’alienació del ser humà, en un món rectilini, uniforme i
quadriculat, on es podria interpretar com esperançador l’aparició d’un
altre món de formes sinuoses, redones, …
És tal vegada una metàfora per insinuar-nos que hem de buscar el lloc on ser feliços ?
Però ens preocupa que la solució que dona a la cosa perduda per arribar a la felicitat siga l’aïllament
amb altres coses perdudes, i un desolador final sense esperança per al
personatge narrador, de total anonimat en la massificació. Aquest final
ens provoca reserves a l’hora de recomanar-lo al lector infantil i
juvenil.
Il·lustracions
barroques, amb tanta informació en cada pàgina que dispersa l’atenció.
Creador d’un món únic, específic, irreal, majestuós, oníric, que recorda
entre altres al Bosco i a Jean -Pierre Jeunet i Marc Caro de “la ciudad
de los niños perdidos”.
+++
-
Ciutat d’orfes./ Ciudad de huérfanos . Avi. Ed. Bambú , 2012 / 2011
Portada del llibre il·lustrada per Riki Blanco
Finals
de XIX- Relat d’immigrants, d’una família danesa que arriba a Nueva
York. Tota la família treballa en el que pot per a poder subsistir; el
protagonista, de 13 anys, ven diaris pels carrers ( The World).
De
fàcil lectura, destaca la descripció de la dura vida quotidiana
alterada per un succés terrible i la relació de complicitat, amistat i
col·laboració entre els personatges.
Un narrador omniscient interpel·la contínuament els lectors “ Ara us ho explicaré” “Ara escolteu bé, perquè això és important” ( pàg.12)”com s’ho farà per trobar pistes ? ( pàg.246)
, en un llenguatge planer i col·loquial, on dominen els diàlegs i les
frases molt curtes: ; és el relat de 5 dies en la vida dels personatges,
explicat en capítols molt curts, i que tots conflueixen en un final
satisfactori que ressol totes les incògnites de la trama i sembla el
preludi d’una vida un poc millor.
Un personatge, l’advocat, es diu Bartleby Donck, en clar homenatge a Melville i el seu magnífic personatge , Bartleby, l’escrivent.
