A PARTIR DE 6-7 ANYS
Títol: Et menjadé! / Voy a comedte
Autor: Jean-Marc Derouen
Il·lustradora: Laure du Faÿ
Editorial: Kokinos, 2013
Un altre conte de llops on l'autor agafa
les característiques clàssiques del conte d'animals i crea un conte modern. Si
bé té un principi engrescador, ens ha decebut el final, on falla la tensió
narrativa que mantenia al llarg de la història. També sobra alguna concessió
que fa a l'època actual : mercat ecològic, ...
Destaquen en el llibre dos aspectes :
l'humor i les il·lustracions. Ens trobem un llop que es
deixa convèncer fàcilment per uns personatges més dèbils però molt
més intel·ligents i astuts. Un llop que no parla bé, però que en tot moment
s'argumenta perquè ho fa així ( té un pel a la llengua, perd les dents,...) i
així l'autor evita el menyspreu pel possible defecte.
La il·lustració, cridanera i expressiva,
en perfecta sincronia amb els cops d'humor del text i les variacions en la
tipografia, tot conforma un conjunt que desperta la hilaritat ja des de la
primera pàgina.
A PARTIR DE 10-11 ANYS
Títol: A la sombra del maestro.
Autor: Juan Farias
Editorial: Shalakalibros, 2012
En primer lloc, una gran alegria per veure reeditat aquest llibre. En aquesta nova edició s'inclou un pròleg del seu fill que ens apropa un poc més a la personalitat de Juan Farias.
I després , a més d'animar a la seva
compra i relectura, ... què podem dir de Juan Farias que no estiga ja dit
?
Parlem de la seva prosa, tan depurada,
tan poètica, tan concisa i tan lligada a l'oralitat?
Parlem del contingut, la denúncia
continua de la realitat , de la duresa de la vida, de l'abús de poder, però
també de la bellesa, de la solidaritat, l'amistat, l'amor, la dignitat i la
reivindicació del paper del mestre i l'educació ?
Podem dir que en la seva recerca de
l'essència, és un Miró de la Literatura ?
Amb quatre paraules és capaç d'armar i
caracteritzar tot un personatge. I amb unes poques més, tota l'aldea de Galícia
on es desenvolupa la història, en plena època franquista i amb l'arribada d'un
mestre amb idees republicanes. Retrata els personatges amb humor i fina ironia.
Títol: Divendres/ Viernes
Autor: Santiago Freire
Il·lustrador: Dani Padron
Editorial: Sushi Books, 2013
Realment, qui va salvar a qui ? Robinson a Divendres o a l'inrevés? Aquest llibre posa en solfa qui educa a qui, i qüestiona el tema de la pròpia identitat.
És la història contada per Divendres , qui, d'una manera senzilla , amb humor i un pèl d'ironia, ens explica la incapacitat de l'home blanc per sobreviure, i més greu encara, la incapacitat per adonar-se d'aquesta realitat i pensar que és ell qui salva la humanitat. Fins que finalment...
La cal·ligrafia acompanya la
il·lustració, canviant de grandària i disposició, per a subratllar les emocions
: la por, el riure, la sorpresa, l'angoixa , etc
En les il·lustracions ridiculitza per
igual a blancs i a negres; els personatges són sempre caricatures .
Un magnífic llibre per a gaudir, pensar,
i apropar-se posteriorment , com llibre pont, a la lectura del clàssic.
A PARTIR DE 18 ANYS
Títol: Les lleis de la frontera / Las leyes de la frontera.
Autor: Javier Cercas
Editorials: Rosa dels Vents , 2012 / Ed. Mondadori , 2012
Basat en un personatge real dels
anys 70, tracta la problemàtica adolescent , amb una excel·lent descripció del
barri i la societat ; en la 2ª part
tal volta s'abusa dels personatges secundaris.
És una narració molt marcada pel moment històric i social, està ben contada i és molt fàcil de llegir. L'autor fa certes concessions, per exemple, la facilitat amb què el Gafitas aconsegueix l'èxit professional no resulta massa creïble. Estructura molt periodística. Personatges aconseguits, arquetips d'una època determinada. Manté el ritme narratiu tota la història.
Títol: Mirall trencat /Espejo roto
Autor: Mercé Rodoreda
Editorials: Enciclopedia Catalana, 2008 /Seix
Barral, 2011.
Publicada en 1974, d'aquesta si podem
dir ja que és un clàssic.
L'autora ens parla a través dels
diferents personatges que apareixen en la història , tres generacions de dones
de l'alta burgesia catalana.
Els personatges formen una polifonia, on
no interessa la narració , sinó la interpretació, els records i els sentiments
de qui , en cada capítol, conta els fets. I els lectors hem d'anar reconstruint
els fets a partir d'aquests records. Cada personatge et duu de la ma per la
història i enllaça amb la veu del personatge anterior i posterior. És com un
trencaclosques per armar.
Descripcions, metàfores, símbols, llenguatge poètic,
...el seu llenguatge , per la riquesa, ens recorda a Proust, a qui ella mateixa
cita en l'obra quan converteix a un personatge, Sergi, en un obsessionat per
aconseguir totes les seues obres.
Ens presenta una realitat social on les dones compten
per a molt poc. Davant el mateix conflicte, les dones es suïciden ( Bàrbara i
Maria) en tant que l'home continua vivint i refà la seva vida ( Valldaura i
Ramón). Les dones sempre tenen més a perdre, encara que siguen riques. I se'ls
nega la informació ( el pare parla amb Ramón, i ella escolta darrere la porta )
Però són les dones qui porten el pes i les vertaderes
protagonistes. Una dona de classe baixa com Teresa ( peixatera) pot arribar a
senyora i seguir essent com era abans : discreta, generosa, lluitadora i
preocupada per aconseguir allò que desitja però que també lluita per fer
feliços els qui l'envolten; en canvi , la filla, Sofia, educada ja com a
senyoreta i Maria, la neta, són personatges cínics, freds i mentiders .
