dimarts, 29 de maig del 2018

RECOMANEM EN JUNY 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:






Botxan                                                                            Botchan
Autor: Natsume Sôseki                                            Autor: Natsume Sôseki
Trad.: Sanaé Tomari, Mercè Sans i Cristina Sans.    Traductor: José Pazo
Ed. Proa ,2008                                                   Ed. Impedimenta,2008
Col·lecció: A tot vent

Una història narrada en primera persona en la que el protagonista, Botxan ( senyoret en japonès) ens conta part de la seua infantesa i, més extensament,  les dificultats amb les que es troba per a donar classe com a professor d'un centre educatiu en un poble llunyà de la capital del Japó.
Sembla que aquesta ficció reflecteix la mateixa experiència que va viure el propi autor, Soseki, en el seu primer any de professor fora de Tokio.

Botxan és un personatge ingenu i sense malícia enfrontat a un món de dobles intencions, dobles paraules, dobles cares davant les quals reacciona rebel·lant-se amb esperit crític davant tot el que succeeix i desplegant una personalitat en la que traspua franquesa, honestedat, innocència, impulsivitat i independència.

Al  voltant del protagonista es troben personatges bons i dolents.
Dels primers destaquem la minyona Kiyu que el protegeix a la llar familiar on pare i germà no li donen l'estima que necessita. Viu un ambient familiar on el seu germà és el preferit del progenitor patern i contínuament el rebutgen i castiguen de les seues entremaliadures.
Dels segons, destaquem el professorat i alumnat del centre de treball on va patir l'hostilitat amb què el reben els seus alumnes, la mala relació amb els companys i els seus problemes per a adaptar-se a la vida d'una ciutat petita molt diferent de la de Tokio.
La seua paciència va començar a trontollar i va decidir dimitir com a professor per a tornar-se a la capital.

Publicada en 1906, Botxan és una novel·la  irònica, divertida per la seua comicitat, per les situacions i esdeveniments inesperats. Sense jutjar, parla del conflicte emocional dins de la família, de l’enemistat  entre pobles, d’exclusió o inadaptació   i d’hipocresia.