RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :
L’ACABADORA LA ACABADORA
Michela Múrgia
Ubach, Mercè ( trad.cat.) Clavel Lledó, Teresa ( trad. cast.)
Proa, 2011 Salamandra, 2011
Un
llibre molt ben escrit, una literatura que envolta i atrau no només per
la història que narra sinó per com la narra. Una història que ens remou
i un llenguatge acurat són els dos grans valors d’aquest llibre:
Allò
més impactant del llibre és l’ofici de la protagonista adulta, la tia
Bonaria: ajudar a ben morir a qui ha arribat al final de la seua vida.
Tanmateix, encara que això està present al llarg de l’obra, la història planteja altres temes:
⁃ conflictes agraris, quan les terres són limítrofes amb solucions dramàtiques.
⁃ una forma d’adopció molt particular, un
fillus d’ànima : « és així com en diuen, dels nens nascuts dues
vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra» ( pàg.
7)
⁃ l’amor, matisant entre l’estima entre Maria i Andría amics des de la infantesa i l’enamorament entre Maria i Piergiorgio.
⁃ la gelosia entre germans
⁃ Credibilitat/ Versemblança: les dues apareixen al llibre. No resulta
difícil creure en l’existència de gent dedicada a ajudar a morir a
persones a la vora de la mort, encara que, naturalment, no hi haja
documents escrits .
⁃ Personatges: la versemblança arriba a travès dels personatges.
Principalment la tia Bonaria, Maria, Andría … No els coneixem
físicament, sinó per allò que diuen, per allò que fan. En algun moment,
la tia Bonaria deixa el seu protagonisme i l’assumeixen Maria i Andrí.
Dos adolescents als que la vida els fa enfrontar-se a una dura
experiència que els fa madurar i en aquest sentit també és una història
de creixement . Un altre personatges és el poble, la col·lectivitat, amb
una descripció exhaustiva dels rituals, costums, i una gran complicitat
de la gent davant situacions molt dures i on cadascú respon com
s’espera d’ell, com s’ha fet sempre .
– Ambientació : magnífica recreació de les tradicions sardes i la rutina diària en un poble on tothom ho sap tot però també tot es silencia.
⁃ Llenguatge: els personatges resulten arrodonits gràcies al
llenguatge. Frases llargues i rítmiques, alternant paraules del
llenguatge popular amb altres més literàries, introduint lleugerament el
folklore sard.
⁃ Misteri: no resulta misteriós per a les lectores. Vivim però, el
misteri que Maria, filla de l’ànima, representa en la història. Amb
ella, arribem al moment clau en que descobreix el que fa la seua mare
adoptiva. Misteri perquè no ho conta tot, misteri amb el que ens deixa
el final del llibre, un final obert, seguirà ella amb l’ofici de la tia
Bonaria? La resposta de Maria a Andrí, significa un sí a la seua
relació?
