RECOMANEM EN MAIG 2019

RECOMANATS A PARTIR DE 8-9 ANYS :

 

EL PRIMER CASO

Ulf Nilsson

Il·lust. Gitte Spee
Carlos del Valle ( trad.)

ED. HARPERKIDS, 2018

Gordon i Mimi són dos personatges tan diferents i tan tendres que resulten familiars des de les primeres pàgines d’aquesta història de detectius per a menuts.

Ens ha agradat especialment:

Com les reflexions sobre els experimentats i els novells (el vell gripau policia expert i la ratolineta recent estrenada a l’ofici) ens fa pensar sobre les relacions.

Com el joc amb el segell que fa la onomatopeia CATAPLÁN per assenyalar allò aconseguit i així deixar per escrit, símbol de permanència, és també deliciós.

Com comptar nous, menjar magdalenes segons l’hora … (que aparentment pot resultar pesat a la lectura) és simpàtic i mostra la gràcia del relat.

Com mostra procediments suposadament policials per esbrinar el cas i al mateix temps observem com es treballa l’espera, la deducció, el no voler castigar sinó restaurar …

No és previsible en cap cas i això fa que es mantinga l’interès en una historia senzilla, les reflexions sobre el bé i el mal, qui furta i la raó per la que ho fa o si la víctima és realment víctima …

Personatges que actuen per resoldre el conflicte però també recorden menjar, dormir, descansar … estan excel·lentment ben definits des del principi. 

Ens recordem de “En Gripau, en Gripou” “Erneste i Celestine” ... perquè es relacionen des de la diferència però des del respecte i això ens fa pensar que l’autor (del que malauradament no tenim molt editat ací) mostra el seu concepte d’infància.   

Ofici, experiència i originalitat en un text tendre i magnífic.

A remarcar també les il·lustracions que acompanyen el text. Elegants i subtils, ensucren amablement un llibre de format adient. Colors suaus i amb una interessant gestualitat dels protagonistes.

El mapa final fa rememorar el relat i mantindre el costum de les aventures clàssiques.

Una jirafa y media
Shel Silverstein ( text i il·lustració)

Miguel Azaola ( traducció)

Kalandraka, 2018

Hi ha un tipus de llibres d’autor que contenen estructures de la tradició oral, textos amb una finalitat, la majoria dels casos, lúdica i afectiva, mitjançant una forma particular d’utilitzar el llenguatge, l’oralitat.

Una jirafa y media pertany a aquesta categoria. Una aventura contada a través de rodolins i acumulatius. El narrador, de manera aparentment improvisada, fa aparèixer objectes i animals que es van afegint a les pertinences del nen protagonista. Això crea unes expectatives en les lectores que, pàgina a pàgina, esperen amb un somriure qui podrà ser el nou element que entrarà en escena.

L’estructura textual gaudeix d’un ritme que engresca a lectors i lectores a la memorització, i a oients a la participació de la historia, així doncs, aquest llibre per a nenes i nens de les primeres edats admet la presencia dels adults amb els que podran compartir el joc lingüístic, l’afecte i l’humor.

Una característica essencial d’aquest llibre és l’humor per exageració, l’humor «nonsense», quan conta les situacions desbaratades protagonitzades pel binomi girafa-nen. Una figura literaria que beu de les històries de Lewis Carroll o els “limericks” de Edward Lear.

El text va acompanyat d’imatges divertides que desperten el riure mitjançant els contrastes gran/ petit, fort/ feble i la ubicació dels elements i animals que apareixen al text formant un cúmul insòlit. Son dibuixos simples d’una girafa, un nen i tot allò que es pot afegir al damunt de la girafa. La caricatura, la línia, l’absència de color i la prioritat del blanc i el negre, aconsegueixen crear i donar una gran expressivitat als personatges .

En definitiva es tracta d’una historia escrita a partir de la tradició oral que permet contar-se sense el llibre o amb el llibre segons vulguem donar més importància a l’oralitat o a l'àlbum.