RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :
He visto ballenas.
Javier de Isusi
Ed. Astiberri, 2014
Uns pocs anys després de la dissolució d'ETA, es publica He visto ballenas. Amb valentia i polèmica, totes dues per les característiques del propi tema.
Intentarem separar la qüestió literària de la qüestió ideològica, on hi ha una opinió minoritària que defensa que en aquest llibre, en equiparar ETA i GAL (los unos, quan parla de ETA y los otros, quan parla dels GAL) redueix un greu problema col·lectiu de tot un poble a un enfrontament entre ETA i GAL, obviant la repressió de l'estat Espanyol i la impunitat del seu terrorisme d'estat ( eufemística lluita antiterrorista), i sense explicar clarament qui son els GAL i les seues accions. Qui son els enemics ? En la novel·la ETA i GAL. Es possible plantejar una solució individual (el penediment) a un problema social i polític encara avui sense resoldre ?
Així doncs, ens centrarem en la vessant literària : el desenvolupament i creació dels mons i personatges per part de l'autor.
Ens trobem amb una novel·la gràfica de lectura amena, capaç d'interessar a tot tipus de lectores. És un llibre que se centra més en les persones/personatges que en el que ells representen. Jossu, ex-militant d’ETA, Emmanuel, ex-membre del GAL i el capellà Anton, s’enfronten a un passat tràgicament marcat per la violència, com víctimes o com executors.
L'argument es desenvolupa al voltant d'aquests tres personatges clau i tres institucions clau (en aquell moment) en les quals hi ha un principi comú: l'obediència. Aquestes institucions que no dubten en actuar segons la seva “justícia”, bé matant físicament, bé matant socialment, encara que maten obeint a principis diferents.
Així, ens trobem personatges que són mers peons d'un engranatge molt perillós, de manera que, passat el temps, poden replantejar-se el que van fer, fins i tot repudiar-lo. Precisament per aquesta raó, Jossu, ex-militant d’ETA i Emmanuel, ex-membre del GAL es penedeixen dels crims comesos, encara que hagen matat per motius diferents.
L'autor ens ofereix una història que intenta, a la seva manera, realitzar una aproximació d’enteniment i anar a poc a poc integrant aquells successos en la nostra societat actual
Per una altra banda, farem una breu referència al títol He visto ballenas que, segurament, ens convida des de la metàfora a intentar veure d'una altra manera el que va ocórrer, sense oblidar-nos d'aquella realitat, que no té perquè ser tan diferent a l'actual.
Si coincidim en que després del terror, queden les persones, ens qüestionem: és possible un acostament dels enemics quan el pas del temps els permeta una perspectiva diferent de sí mateix i dels altres?
