Recomanat a partir de 8-9 anys:
ATTICUS EL CHICO DIFÍCIL
Sussman, Michael ( text)
Sardà, Júlia ( Il)
Adón,Pilar ( trad. cast)
Ed. IMPEDIMENTA 2019
Ens trobem davant d’un àlbum on es relata que uns pares no fan cas del seu fill quan es devorat per una serp gegant i no escolten ni responen a les seues necessitats.
És la crítica a la relació de criança d’aquests pares, que es dediquen a llegir un manual de conducta per a resoldre les demandes de la imaginació desbordada del seu fill, però que, encara i això, viuen al seu món i es centren en la lectura, el joc i els amics, sense pensar que li passa a Atticus.
Aquests pares són uns extravagants que, amb molt bona posició social, mostren una indolent “no mirada” cap a la criatura que explica que no és una disfressa, que una serp l’ha engolit.
Descreguts i absorts en altres coses (jocs, lectura, tasques domèstiques, …) sempre estan separats del xic, i Atticus, més que difícil, és un xic que no troba ni l’estima ni la companyia que cal per créixer.
L’autor, psicòleg clínic diu que és un homenatge a Tristán i a la seua autora Florence Parry Heide. Recordem que també David Mckee va ser crític amb l’actitud negligent d’alguns pares en el “Ara no, Bernat”.
La il·lustració és magnífica, generosa i excepcional en la descripció, el punt de vista i els detalls.
Els colors i els jocs geomètrics contrasten amb una ondulada serp gegant, unes imatges vintage on els personatges dels pares són hieràtics i angulosos i apareixen quasi sempre junts però també, quasi sempre allunyats del fill.
La ironia i l’humor negre (no hem de perdre’ns alguns detalls com la mascota dels amics, les fotos penjades a les parets …, els vestits, els gestos i la minuciositat de cada pàgina) creen una atmosfera molt interessant per a interpretació del llibre.
El text és molt contingut, però ofereix molta informació, transmet molt més del que literalment expressa, genera idees i rememora que algunes criatures transiten a l’edat adulta sense la companyia dels pares. Els docents sabem ben bé de què es tracta.
Senyalem, com un aspecte determinant de la narració, que és el xic protagonista el que soluciona el problema, el que resol el conflicte, mostrant madurar, créixer i aprendre …, com explica Vladimir Propp en “Las raíces históricas del cuento” l’engoliment i posterior vòmit d’una serp és un ritual iniciàtic on l’heroi passa d’infant a jove.
