RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS
La Klara i el sol/ Klara y el sol
Ishiguro, Kazuo (text)
Pàmies, Xavier (trad.cat)
Bach, Mauricio (trad.cast)
Ed. Anagrama, 2021
Kazuo Ishiguro, premi Nobel 2017, aborda en aquest llibre la relació entre emocions i avançaments tecnològics.
No és la primera incursió de l’autor en la ciència-ficció per a oferir-nos una mirada sagaç i crítica de la societat postmoderna.
En Klara i el sol, l’escriptor exposa la seua mestria narrativa projectant-la cap a un futur on les persones amb una situació econòmica suficientment solvent compren robots, la funció dels quals és proporcionar companyia i afecte.
En aquest context es desenvolupa la història que ens narra Klara, la ginoide, exemple d’una intel·ligència artificial que a hores d’ara es desenvolupa a un ritme vertiginós.
Per contra, el tempo en la novel·la de Ishiguro és voluntàriament pausat. Els fets esdevenen de forma calmada, i l’autor dosifica hàbilment l’aparició dels diferents elements de la trama argumental.
I és així com la narradora, Klara, ens relata la seua vida a la botiga on espera que algú la trie com amiga artificial.Més tard, després de haver estat comprada, comença una nova etapa a casa de Josie i la seua mare.
Resulta original que Ishiguro haja donat a Klara el paper de narradora. Això planteja un joc molt interessant amb la lectora. Amb altres paraules, Klara és un robot en procès d’aprenentatge, per tant, va recaptant informació del món que l’envolta de forma gradual, té una visió parcial de les situacions i eixa és la que comparteix amb nosaltres.
L’ A.A és un personatge commovedor, que processa i assimila dades com intel·ligència artificial i, a la vegada, s’astora davant allò que va coneixent, com qualsevulla criatura.
Per una altra banda, la resta de personatges com ara Josie, sa mare, son pare, el pintor serveixen a l’autor per transmetre la denúncia d’una societat que ha perdut, en gran mesura, la capacitat per a generar i mantindre relacions interpersonals afectives. És per això que ha de recórrer a comprar robots per fugir de la solitud.
Entre els aspectes més simbòlics del llibre es troba la presència del sol, com forma generadora de vida. De fet, esdevé essencial tant per Klara com per a la solució d’alguns dels problemes que es plantegen en l’argument. Pot ser la fórmula utilitzada per Ishiguro per retre tribut a la Natura, tan menyspreada i agredida amb l’activitat humana?
En la lectura de Klara i el sol, com en tota la literatura de qualitat, trobem l’exploració del temes que ens han preocupat des de sempre: la solitud, l’amistat, l’amor, la mort i el dol, la necessitat dels altres, les crisis, l’interès pel coneixement…
Per últim, considerem aquest llibre una suggeridora proposta de lectura per adolescents en tant que, sense donar respostes, dóna la possibilitat d’apropar-se als reptes i als interrogants que es presentaran en les nostres vides en un futur cada vegada més pròxim.
