RECOMANAT A PARTIR DE 10 -11 ANYS
La niña lectora
Manuel Rivas (text)
Susana Suniaga (il·lustradora)
Ed. Alianza, 2022
El llibre
comença recordant a la seua mare. Nonó ho expressa així: -cada vegada que algú
encén un misto, jo veig a la meua mare. I és que la seua mare treballava en la
fàbrica de mistos. Nonó estava orgullosa dels seus pares, li agradava que li
digueren que era la filla de la mistera i del drapaire.
Aquesta
història està ubicada històricament en la guerra contra Marroc, en la Galícia
dels anys vint del segle passat.
La família de
Nonó era pobra, patien fam i la seua vida estava plena de carències.
En aquest
relat es pot observar com els pobres patien la guerra creada pel poder,
treballaven durament i tenien poca higiene.
Nonó, la
filla major i protagonista de la història pateix tots els temps durs pels que
passa la seua família: per una banda, els militars busquen al fill gran perquè
vaja a la guerra, i per l’altra, la mare mor de tisis.
Manuel Rivas
manifesta la seua tesi, veu la lectura en dues vessants: la lectura com estratègia
de salvació personal i col·lectiva; personal perquè és una porta oberta a
l’esperança i ajuda a Nonó a assolir la maduresa i col·lectiva perquè la
lectura uneix a les dones de la fàbrica, les entabanen les paraules que
conjuren contra la injustícia.
La història
de la xiqueta lectora coincideix quan acaba de produir-se l’execució del
pedagog Francisco Ferrer Guardia, fundador de l’Escola Moderna. Per això no és futil que el relat mostre un fragment del llibre de Víctor Hugo Los
Miserables, on evidència de forma literària la situació miserable dels
personatges del llibre; també cita el poema Nocturn de Curros Enríquez on parla
dels desemparats i dels de sense sostre.
Nonó, cada dia a la fàbrica llegia en veu alta a les treballadores, d’aquesta manera exercia un dels nostres
drets: el dret a somiar.
Les
il·lustracions de Susana Suniaga són suggeridores, molt atractives i
enriqueixen la història, per exemple la cuca de llum que apareix quan mor la
mare i que acompanya a Nonó al llarg de tot el relat; també el vaixell als
retalls de periòdic que parla de l’exili, …
Les guardes
del principi i del final donen informació del context històric i geogràfic amb
postals reals.
Manuel Rivas
escriu una gran història, amb una càrrega ideològica.
L’autor
manifesta que la lectura pot ser molt gratificant en espais diferents: en la
casa, en la fàbrica, …
Reivindica la
memòria històrica: Galícia, la fàbrica de mistos.
Presenta les
dones de la fàbrica de mistos, les misteres, molt lluitadores i
reivindicatives.
Rivas també reivindica
el reciclatge, arreplegar tot el que pot servir: amb els draps i els parracs es
fa el paper, i amb el paper es fan els llibres, diaris i quaderns.
Continuem
criticant tota la informació que l’editorial posa a la contracoberta, ja que
així no deixa la possibilitat que els/les lectors/es facen els seus
descobriments.
