RECOMANEM EN JUNY 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

 

 

(PREMIO DE POESIA PARA NIÑAS Y NIÑOS CIUDAD DE ORIHUELA 2023)

Experto Excalador de Excaleras

Text: Javier González

Il·lustració: Lluïsot

Ed. Kalandraka, 2024

 

Estem davant un poemari diferent, en el qual la lectura, la diversió, el joc i l'actitud de compartir van de la mà. En ell són presents molts dels recursos literaris proposats per les avantguardes. Llibre impregnat d'humor, sensibilitat i afecte, que et trasllada a altres autors i dissenys artístics.

Llibre del qual, gràcies al foment de la imaginació i la creativitat, reivindica la finalitat del llenguatge: EXPERIMENTAR. Consta de 32 poemes, 11 poesies visuals (més la contraportada) i 8 il·lustracions. L'editorial Kalandraka ha fet una gran faena, contagiant-se amb eixa finalitat. Al mateix temps és l'últim Premi de poesia per a xiquetes i xiquets Ciutat d'Oriola (el XVI) que edita i subvenciona, desvinculant-se del mateix ja que el govern local va votar en contra de la reparació històrica a Miguel Hernández. Gest que secundem i valorem.

Esquema del llibre atractiu, amb una entrada de benvinguda afectuosa i amorosa, amb una sopa de lletres on l'única paraula de més d'una síl·laba siga del verb “AMAR” Amb una provocació de poesies, tipografies, originalitats, jocs, consells i una infinitat per a descobrir, on es juga amb tota mena de sons (rimen o no). Acabant amb un final que no vol acabar.

Esta conjunció i edició és d'agrair que aparega en l'àmbit de la LIJ, per a sentir-lo, compartir-lo i experimentar-lo amb xiquets i xiquetes a l'aula. Juntament amb les suggeridores il·lustracions que les acompanyen, sent, al mateix temps, poesies visuals.

Verdaderament s'ha de ser un “eXpert eXcalador de eXcaleras” si vols gaudir plenament del llibre i poder pujar o “eXcalar” la impossible “eXcalera” de la portada.

EXpectacular i eXtimulant.

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

 

Baumgartner

Text: Paul Auster

Ed català: Ed. 62. 2024

Trad: Ernest Riera Arbussà . 

Ed castellà: Ed. Seix Barral. 2024

Trad: Benito Gómez Ibáñez. 

 

 

Obra optimista la qual ens prepara i ens ajuda a prendre consciència de l’última fase de la nostra vida, la vellesa, personificat en Baumgartner, amb les limitacions i situacions aparatoses que vivim o viurem, juntament amb les disminucions de les facultats físiques. Ho realitza amb la seva última obra, cant a l’amor i a la vida, amb un concepte de vellesa ple de vida i, al mateix temps, ens anima a seguir, a buscar projectes, a sortir de la rutina… amb esperança, amb força i amb il·lusió.

En un principi podríem pensar que es tracta d’una espècie de comiat autobiogràfic, però en la narració el personatge no és una persona que sap del seu final imminent (com ho sabia Auster), sinó que és la història d’un home que viu ancorat amb la rutina del record a la seva dona (morta fa deu anys) i que després d’uns fets atzarosos, canvia i reneix la seva il·lusió per la vida.

És un home de més de 70 anys (com Auster) que segueix en actiu, professor d’universitat, escriptor, finalitzant projectes acadèmic-professionals, però amb xacres i accidents propis de la deterioració física. Un d’ells, provocat per l’atzar, com altres punts, es converteix en un punt d’inflexió en la seva vida, on “va comprendre que viure és sentir dolor i, viure amb por al dolor, és negar-se a viure” (p. 73 del llibre en castellà), que li fa sortir de la seva rutina fagocitària, per apreciar cada moment de la seva vida, sense oblidar ni retardar la cerca de la felicitat.

Amb la proposta de l’últim projecte, el nostre protagonista, reprèn la il·lusió i comença a realitzar coses noves per a ell, presentant-se davant situacions gairebé desconegudes, fruit novament de l’atzar, que li porta a enfrontar-se a situacions inesperades amb força, ànim i decisió.

La gran qüestió seria, qui és Baumgartner?, què representa?

En un homenatge realitzat a Madrid, l’octubre de 2024, on van acudir els membres de la seva família, la seva dona Siri Hustvedt, va dir: “malgrat el final ambigu, Paul va escriure el meu propi dol per endavant. Crec que sabia sense saber que jo sabia que jo em convertiria en Baumgartner”.

Destacar el rol que assigna a les dones, allunyat dels estereotips, manifestant la seva autonomia i singularitat, com la seva presa de decisions i projecció vital pròpia, madura, de manera independent i centrada en els seus propis interessos, allunyats de la dependència masclista.

Amb el seu estil embolcallant, amb ruptures de ritme, repetint seqüències incorporades en altres de les seves obres, on juga magistralment amb el temps (present, passat, futur), no necessita demostrar-nos res, tan sols gaudir, com altres vegades, de la seva lectura, que no és poc.

RECOMANEM EN JUNY 2025

 

  RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

               Djadi, el niño refugiado               Peter Härtling

               Ed. Anaya, 2017                 Trad. Cast: Carmen Bas

 

Djadi, el protagonista de la història, xiquet sirià d’onze anys arriba a Frankfort (Alemanya) amb un grup de refugiats. Està soles, tots els membres de la família han mort. El porten a un centre d’acollida per a menors, allí coneix a Jan, un treballador social que junt amb la seua dona l’acolliran convertint-se en els seus pares adoptius.

Degut a totes les experiències traumàtiques viscudes, Djadi té por de tot. Cada vegada que tocaven a la porta s’amagava baix el sofà.

Jan i Dorothea viuen en una casa compartida amb amics. Un dels personatges fa la presentació al xiquet acollit. La parella que l’adopta, Jan i Dorothea, ella és psicòloga; dos professors jubilats, Wladi i Kordula; i Detlef i Gisela són assessores fiscals. Pràcticament estan tots els que necessita el protagonista per sobreviure. Totes i tots col·laboren perquè el xiquet es comunique, exterioritze totes les seues pors, vaja a l’escola, tinga amics, …

Història que tracta el tema de l’emigració però deixa una porta oberta a l’esperança.

El xiquet aprèn per imitació el llenguatge de les persones que viuen a la casa i els adults descobreixen que a Djadi li agrada pintar, aquesta és altra manera de comunicar-se.

La novel·la tracta de manera clara la quantitat de traves administratives que posen amb el tema de l’adopció.

L’autor denúncia la persecució de l’assistenta social a la família al llarg del procés d’adopció.

Al voltant del tema principal, també apareixen altres com:

-la malaltia de Wladi, té mancança d’oxigen pel funcionament anòmal d’un pulmó, acaba morint-se.

-Les denúncies del veïnat que no entén l’acollida d’un refugiat ni la casa compartida.

-Els adults planifiquen el procés d’inclusió atenent a: la visita al metge, l’aprenentatge de la nova llengua i el començament de l’escola.  

Peter Härtling qüestiona el model de família tradicional mostrant-nos altre tipus de família.

Narració on estan presents el tema de la mort, l’amistat inter generacional, les relacions socials, l’evolució del protagonista i la superació de les seues pors.

L’autor és el prototip d’escriptor realista. Entre els seus llibres podem destacar Ben vol a Anna, Muletes, L’àvia, … Aquest el va escriure al 2016, un any abans de la seua mort.

Aquesta novel·la la va escriure partint de la seua experiència com refugiat. Quan era menut, va emigrar d’Alemanya a Suïssa.

La prosa de Härtling en aquest relat no és la que coneixem d’altres llibres; és més plana, més senzilla.

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 RECOMANAT +18 ANYS

 

 

 

 

  La classe de grec/ La clase de griego

Kang, Han

Trad. cat. Bofill, Héctor

Trad. cast. Yoon, Sunme

La Magrana, 2023 / Random House, 2023

 

"Escric com un ésser mortal que posseeix  un cos de sang calenta. Utilitze tots els detalls sensorials que em proporcionen el veure, l'oïr, l'olorar, l'assaborir , el sentir la suavitat, el calor, el fred, el dolor, la set, la fam, el bategar del cor, el caminar, el còrrer, l'agafar-se de les mans, el notar sobre la pell el vent, la neu i la pluja".

Han Kang, extract del seu discurs després de rebre el Premi Nobel de Literatura 2024

 

 La classe de grec és la cinquena novel.la de Han Kang, l'escriptora coreana premi Nobel de Literatura 2024. En ella "una dona que ha perdut la parla i un home, professor de grec, que està perdent gradualment la vista s'obrin pas a través del silenci en la foscor dels seus móns respectius fins que els seus camins es creuen".

La lectura d'aquesta novel.la és una experiència d'alta intensitat, per diferents raons. Una d'aquestes és, sense dubte, la poeticitat que recorre les seues pàgines. Kang crea imatges molt poderoses i suggeridores. Vet ací alguns exemples:

 " Si la neu és el silenci que cau del cel, potser la pluja són frases llargues que es precipiten interminables".

Les paraules cauen sobre les voreres, sobre els terrats dels edificis de ciment, sobre el bassals negres. Esquitxen". 

" En el camí ple de gent de tornada a casa, ella es movia sense pes, com si fos dins una bombolla gegant de sabó. En aquesta quietut tentinejant, com si mirés cap a la superfície immergida de l'aigua, els cotxes rugien a tota velocitat".

 

"És un silenci escàs i fred com el d'una ombra sense cos, com el tronc buit d'un arbre mort, com el fosc interludi entre un meteorit i el següent". 

Un altre aspecte molt remarcable és el tractament del temps que avança i retrocedeix en una història que no es desenvolupa de forma linial. Així l'autora convida les seues lectores a participar activament en la conexió dels diferents fets entre si.

De la mateixa manera, és rellevant l'existència de dues veus narratives: el professor narra en primera persona els seus records i la angoixa de qui sap que acabarà cec. Tanmateix  hi ha un narrador extern que conta en tercera persona els sentiments i esdeveniments en la vida de la dona.

Per una altra banda, tenim a les mans una història sobre el dol i les pèrdues: l'home està perdent la capacitat de veure, ha perdut un amic estimadíssim, el seu primer amor... La dona ha perdut la custòdia del fill, la seua mare i la capacitat de parlar.

L'escriptora aprofita tot plegat per fer un exercici lúcid i profund de la condició humana. Els dos personatges es troben en aquest espai de mancances on es possible la tendresa, la confidència i la generositat. En aquest sentit, destaquem l'escena on la dona dibuixa amb el dit unes paraules en la mà del professor.

A més a més, la novel.la redifineix el concepte de comunicació més enllà dels límits del llenguatge, encara que, de forma certament paradoxal, reivindica l'estima per la llengua tant la materna com les apreses posteriorment.

 

Per concloure, La classe de grec ens interpel.la des de preguntes a les que no dona resposta però que ens convida a reubicar-nos en aquest món, alhora esfereïdor i bell, en el que vivim. 

 

 

 

 

 

 

 

RECOMANAT EN MAIG 2025

 RECOMANEM EN MAIG 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 6 - 7 ANYS

¡QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS!

Colección AÚN APRENDO

Media Vaca, 2024

 

El títol, ben curiós, és una exclamació que mostra un desig, expressat tal i com ho fan les criatures, sense arguments, ni explicacions.

 

En la coberta no trobem ni el nom de l’autor/a, ni de qui il·lustra. En la contracoberta, el nom manuscrit de cadascú/na de les xiquetes i xiquets que han realitzat els dibuixos. Noms escrits en negre i en blanc el nom de Media Vaca, l’editorial on Vicente Ferrer edita els seus peculiars llibres des de fa 27 anys.

Llibres no subjectes ni a les modes, ni a les demandes de l’escola, ni a les del mercat.

Amb aquest llibre s’inicia la col·lecció AÚN APRENDO que fins ara té dos títols més.

Comencem la lectura amb un text informatiu dels estornells i una bella il·lustració realista de Lara Ottoaviani.

Tant el tamany del llibre com els components materials són espectaculars (coberta entelada, paper gruixut, sense brillantor, impecable impressió).

Les pàgines següents mostren les propostes gràfiques que han realitzat les criatures (la majoria xiquets i xiquetes de 6 anys) de les diferents formes de volar d’aquests ocells que van inundar la ciutat de València.

 

S’inicia el relat com un conte tradicional:

““Un día, Trini Simó salió de su casa y vio en el cielo …”

 

Coneixem així la narració que acompanya als dibuixos dels xiquets i xiquetes amb preguntes o frases per explicar-los.

Els diferents plans s’alternen, a l’esquerra el text (fons roig i lletres blanques) amb els dibuixos a la dreta (fons blanc, imatge en negre i roig) junt amb dobles pàgines fins arribar al final amb la imatge de Trini Simó (arquitecta urbana de la ciutat de València) i el títol QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS, que va ser també el títol del seu article en EL PAÍS en l’any 2003.

 

També tenim el retrat de cada criatura realitzat per altre component del grup dels participants en EL TALLER DE LOS PÁJAROS.

 

Taller i projecte explicat, detalladament, amb fotografies i amb la biografia de Trini Simó al final del llibre

L’impuls d’aquest llibre és el record i l’homenatge a ella.

 

Una proposta nova i carregada de continguts per a pensar en la ciutat i els seus problemes i les formes de resoldre’ls, però també una mirada respectuosa amb la infància i la seua manera de veure.

 

Aquest llibre ens revela l’apassionant projecte de convertir una xicoteta notícia de El País dels anys noranta del segle passat en un àlbum passant per un taller de creació plàstica on es mescla la reivindicació, l’homenatge i la visió de les criatures.

 

 

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 RECOMANAT PER ADULTS

                                                  OCELL ROIG

                                                 MARY OLIVER

                               Traducció i pròleg: CORINA OPROAE

                                             Primera edició 2018

                                       Editorial: Godall edicions

La millor ressenya del llibre és el pròleg de la traductora Corina Oproae on ens conta tot el procés que ha suposat la traducció.

L’ocell roig revola per tot el llibre on comença i torna a aparèixer al final. La passió, una crida a la vida, a la celebració de totes i cadascuna de les criatures de l’univers i de la pròpia poeta. Representant de l’ànima, la música del cos.

Ens convida a aprendre dels mestres de tota la vida:

          De “l’òliba al matí fosc” / Del “rossinyol al sol ponent”/ Del “vent entre els    

          arbres”/ De “la remor de les ones”

 

Les lliçons dels mestres de tota la natura. La natura sempre present. Olorar, escoltar, sentir externa e interiorment. La natura:

Que et sacseja

Que et pregunta

Que t’enamora

Que et parla

Que t’ensenya

Que et fa recordar

Que et fa enyorar

Que et convida

Que et canta

Que et fa pensar

La natura dels essers petits i les coses petites, la natura com a escola.

La natura de la que l’autora també forma part.

 

L’ocell roig s’explica a si mateix:

“...

I aquesta va ser la, meva veritable tasca, ser la

música del cos. Comprens? Perquè al cos sí que li cal

una cançó, un esperit, una ànima. I a la vegada, perquè tot funcioni,

A l’ànima li cal un cos,

I jo soc tant de terra com ho soc de la inexplicable

bellesa del cel

on m’envolo amb tanta lleugeresa, on soc tan benvingut, sí,

per això em van enviar, per ensenyar-li això, al teu cor”

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 

RECOMANAT A PARTIR DE 7 ANYS 

 

 

Ellen y el león

Crockett Johnson ( text i il·lustració)

Ellen Duthie ( trad. cast.)

Editorial:Wonder ponder, 2024

Guanyador del Premi Andersen a Itàlia l’any 2002 al millor llibre per a lectors de 6 a 9 anys.

—¿Cómo sabes que no lo saben? —dijo el león.

—Porque lo sé todo sobre ellas —dijo Ellen—. Al fin y al cabo, soy yo la que me las he inventado en mi cabeza, ¿no?

—Ah –dijo el león. Ya lo decía yo, que esas cosas no existen.

—Pues claro que existen —insistió Ellen—. Ya te he dicho que las inventé yo misma.

—Sí —dijo el león—, pero…

—¿Lo sabré yo o no? —dijo Ellen, colocándose al león en el hombro de manera que miraba hacia atrás—. Deja de discutir y mantén los ojos bien abiertos.

Dotze contes plens de màgia sense sortir de l’habitació.

L’Ellen és una xiqueta intel·ligent, imaginativa i molt especial. Juntament amb el seu inseparable lleó de peluix —ja un poc descolorit però ple de personalitat— viu grans aventures sense eixir de la seua habitació. Només cal tancar els ulls per viatjar a l’Aràbia en tren, disfressar-se, fugir d’un policia, cantar cançons (encara que no isquen perfectes) o escalar la muntanya més alta del món.

Amb molt poques descripcions però amb diàlegs plens de vida i d’enginy, aquests contes ens mostren la força de la imaginació infantil i el valor de l’amistat, encara que siga amb un peluix. El lleó no parla... però l’Ellen sí. I amb això en té prou per omplir el món de possibilitats.

Les il·lustracions, disposades en petits requadres al marge del text, cada dues o tres pàgines, són tendres, clàssiques i estàtiques, sense ornaments innecessaris ni detalls que distraguen. Ens conviden a centrar la mirada en els dos protagonistes, que no deixen de contemplar-se i conversar, envoltats per una habitació amb un fons nu, gairebé buit, on només apareix allò imprescindible per a fer avançar la història: el calaix on reposa el lleó, el tren on l’Ellen el fa pujar, el sofà que han d’escalar com si fóra una muntanya...

Crockett Johnson —pseudònim del dibuixant David Johnson Leisk (1906–1975)— és també l’autor de la coneguda sèrie Harold i el llapis de color porpra i de la tira còmica Barnaby.

RECOMANEM EN ABRIL 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

ROTUNDAMENTE NEGRA Y OTROS POEMAS

Shirley Campbell Barr

Ediciones Torremozas, 2017

 

 

 

Negre sobre roig. Roig de foc, roig incendiari. Força i contrast. És el primer que sentim en tindre a les nostres mans el llibre Rotundamente negra de la poeta Shirley Campbell Barr, nascuda a Costa Rica i descendent de jamaicans.

Després, en obrir-ho, guardes amb la imatge d'un cap representatiu d'una ètnia i una terra determinada.

I 23 poemes.

Repartits en 4 parts separades entre sí per pàgines en negre, que recorden el fos en negre del cinema, i el contrast amb les pàgines blanques on es troben els versos.

 

1a part: Declaración de principios

En la que reivindica amb orgull la terra on ha nascut i l'ha vista créixer, el ser dona i d'ètnia negra, la seua llengua heretada dels seus avantpassats i les seus cançons, la seua forma de vestir i les seus creences. I ho fa amb molta força en Rotundamente negra, Insistencia, Liberada y Porque me da la gana.

2a. part: ...de manos abiertas...

Parla de l'efecte de la maternitat, de l'amor matern. Li explica a la seua filla els temps difícils en què els ha tocat viure, la por que té no per ella sinó que està atemorida pel que poguera ocórrer-li als seus fills. I, per damunt de totes les dificultats, la força de l'amor i l'afectivitat. I també parla de la solitud, del dolor per l'absència dels que s'han marxat

3a. part: Sueños en mujer

Es naix dona i l'educació ens diu el que és i com actuar com a tal. El dur i amarg que pot ser adonar-nos d'això i acceptar-ho plenament. Però també de la meravella de somiar, de l'aprenentatge i les experiències que vivim i que ens marquen i com arribem a la maduresa sent la suma de tot això.

I acaba amb tres cartes dirigides a les seues àvies on troba a faltar haver-les conegut més.

4a. part: Historia develada...

En aquests poemes li demana comptes a la història de l'oblit en el qual s'ha tingut a les dones i més encara a les dones negres. Reivindica aquest paper.

 

En resum podem dir que és una poesia al voltant de temes com ara el color de la pell, la pròpia existència, la identitat, la seua terra, la llibertat, la seua història. Que fa el recorregut de la identitat d'una persona: el físic, el relacional, el social. Una poesia reivindicativa, que homenatja les terres africanes i a les àvies i avis. De vegades és un crit d'auxili, un missatge del que cal fer per a aconseguir visibilitzar la seua terra. Una poesia d'autoafirmació.

Una poesia plena de verbs que representen l'activisme, la declaració de principis de l'autora, la presa de consciència. Una poesia amb moltes enumeracions de noms i accions. Amb anàfores al principi del vers, al principi de cada estrofa. Una poesia que de vegades no té signes de puntuació i és el propi lector l'encarregat de posar-los. Estructures que, malgrat l'absència de rima, creen un ritme i una força que atrapen.  

 

 

 

 

RECOMANEM EN ABRIL 2025

  RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

El fil invisible de la natura. El hilo invisible de la naturaleza.

( Il fili invisibili della natura, 2016)

Gianumberto Accinelli (text)

Serena Viola ( il.)

Helena Aguilà (trad. cat)

Elena del Amo ( trad. cast).

Ed. Del zorro rojo, 2018

«Les vaig recopilar en hores i hores de passejades a l’aire lliure ; i

les paraules per explicar-les

estan inspirades en molts llibres...»(Introducció, pàg.5)

Son històries reals, amb les quals ens convida a eixir a la natura, 

a contemplar-la «no hi ha cactus sense punxes (p.9)» 

a escoltar-la « sovint de les dificultats neixen grans idees (p.36)» ...

però sense intervenir «allà on no arriben els homes, arriben els insectes(P.11)» 

ni tallar els fils que lliguen els éssers vius ...

Si un fil es trenca, cal refer-lo ?

Utilitza la ironia i preguntes retòriques, de resposta fàcil però no vertadera i després analitza i desmunta els raonaments anteriors.«les preguntes son com les cireres, van caient una darrere l’altra( p.46 )

És un recull d'històries molt ben contades, amb gran dosis d’ironia i humor, per ajudar-nos a reflexionar i arribar a algunes conclusions, tal com :

    .- la natura és sabia, molt més que els humans.

    .- la natura està totalment lligada entre si, una acció en un lloc concret desenvolupa unes reacciones en  altres llocs no previstes ni desitjades.

    .- Els avenços tecnològics ( la roda, els avions a reacció, etc ) son fruit de l’observació en animals que ja  ho saben fer des de sempre ( l’escarabat piloter, el pop, etc)?

    .- possiblement la natura seria millor si la humanitat no intervinguera en ella i la respectara tal com és.

    .-.....

I crear un dubte: què la humanitat no siga capaç de respectar la natura ens pot dur cap a la destrucció ? 

 En resum, un llibre imprescindible.

Si en volem saber més,la revista Faristol ho explica molt bé : https://www.clijcat.cat/faristol/critica/-El-fil-invisible-de-la-natura

I si en volem gaudir , no hi ha res millor que llegir el llibre....

RECOMANEM EN ABRIL 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 4-6 ANYS

 

                                                             Tothom ho va veure. 

                                                    Wise Brown, Margaret (text)

                                                     Ylla (il·lustració)

                                                    trad. cat. Lucchetti, Maria

                                                     Ed Kalandraka, 2022
 

 Nosaltres que tenim obsessió pels llibres amb continguts interessants amb força literària
Nosaltres que sentim horror vacuo  davant de llibres insípids, sense una tesi intensa
Nosaltres que no suportem llibres infantilitzats o simplificats,
        ens preguntem

què voldrà dir l'escriptora Margaret Wise quan va pensar aquest llibre al 1944 a base d’enumeracions i anàfores?
què voldrà dir la il·lustradora Ylla amb aquesta sèrie d’imatges a base de fotografies aconseguint despertar la nostàlgia amb la combinació blanc i negre?
què voldràn dir ambdues autores amb aquest treball conjunt del que suposem que Ylla selecciona les fotos amb els rostres i els gestos dels animals que vagen bé amb la història de Margaret?
què voldràn dir tots aquests animals salvatges o domèstics, grans o petits que miren a les lectores i pareix que diuen “cadascú té la seua manera de veure.”?
Pot ser, només
una peculiaritat o una originalitat, un joc amb el llenguatge o un curiós disparador, una combinació atractiva dels colors roig, blanc i negre amb un final sorpresiu.
Malgrat els dubtes o la incertesa, sempre ens queda la capacitat de la literatura d’aquest llibre per crear metàfores que embelleixen, que fan real el que no és i que posen en contacte a la infantesa amb un contingut visual inusual i estètic.


 

RECOMANEM EN ABRIL 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 7-9 ANYS

 

 

Te de maduixa al cau del Teixó

Eulàlia Canal

Il·lustracions de Toni Galmés

Ed. Bindi Books 2a edició

Es un llibre coral de recorregut i de trobament que ens parla de quatre animals (un Ós, un Teixò, un Llop i un Esquirol) que busquen alguna cosa...

L’Os ha perdut les ulleres i surt a buscar-les. Sense ulleres no pot convidar l’Ossa a contemplar les estrelles.

Pel camí, trobarà el Teixó, que ha perdut la son i el Llop, que busca les claus del seu cau. Bé, això és el que diu. 

Ah, i l’Esquirol! Què busca? L’Esquirol busca la felicitat.

I així, tot buscant, tot fent camí, els quatre animals descobriran un munt de coses, coses que mai s’haurien pogut imaginar.

Dos viatges de contrast:

En el primer l'ós es troba amb l'esquirol, el teixó i el llop. Es una història de pèrdues, unes concretes i altres abstractes: les ulleres de l'ós, la felicitat de l'esquirol, la son del teixó, els amics del llop. Les pèrdues sempre obrin les portes a una nova oportunitat".

El segon viatge és una història d'aprenentatge, plena de missatges

En la coberta els personatges estan d'esquena, allunyant-se de nosaltres, comencen el viatge.

 

Eulàlia Canal presenta una història deliciosa sobre la recerca de la felicitat a mig camí entre la narrativa i l’àlbum il·lustrat .

Les il·lustracions de Toni Galmés, clàssiques, amb tintes suaus, domini del fons blanc, resulten molt entranyables. 

Un text enginyós, divertit i delicat per a les primeres lectures.

 

 

 

RECOMANEM EN ABRIL 2025

   RECOMANEM A PARTIR DE 13-15 ANYS

 

 

 

 

                           Som tempesta

Històries col.lectives que han canviat el món

 Murgia, Michela  (text)

Estudi de disseny gràfic  The World of DOT (il.lustracions)

Solsona, Xavier (trad cat)

 Fanbooks, 2020

EXCEPCIONAL : No comú, rar, extraordinari, especialment pel fet d’ésser superior a la mitjana. (Diccionari de la llengua catalana)

I, efectivament, podem qualificar SOM TEMPESTA com un llibre excepcional per les seues aportacions.

En primer lloc, el llibre combina en una  suggeridora proposta diferents tipologies textuals.

 L’autora, Michella Murgia  (Cabras Italia 1972 - Roma, 2023) narra setze històries col·lectives i les imprimeix un caire  proper, intens , al temps que ens ofereix un testimoniatge literari des de la disidència on podem llegir la veu de la gent que no ha escrit les versions oficials.
A més a més, cada història va acompanyada per un text expositiu que descriu l’esdeveniment en qüestió.

Una segona excepcionalitat  que esdevé molt remarcable en l’actualitat, és la ideologia que defensa Murgia.  Afirma que “cap història és una història solitària” i, de fet, totes les que apareixen en el llibre són una expressió molt poderosa de l’energia que genera el treball de grup en la lluita envers un objectiu comú. No hi ha cabuda en aquestes pàgines per al geni o l’heroi  individual, sinó per als projectes compartits.

Per continuar parlant d’aspectes poc comuns, arriba el torn de The World of DOT, un estudi de disseny gràfic i il·lustració amb seu a Milà. Es tracta d’un grup de dissenyadors gràfics, que per aquest llibre, han debatut junts la coberta i cada il·lustració interior. S’ha de ressaltar la força, la diversitat i la capacitat de seducció del seu treball.

Per últim, la tipografia és una excel·lent mostra de creativitat : s’utilitzen  determinats recursos com ara diferents tipus de lletra en varis colors i diverses combinacions del text i les il·lustracions.

El resultat de tot pleglat és un llibre visualment molt atractiu que emociona i informa. Una aposta formalment trencadora i d’indubtable qualitat literària.

 

RECOMANEM EN MARÇ 2025

Recomanat a partir de 7 - 8 anys 

                    Ànec coix, gallina cega  / Pato cojo, gallina ciega

        Text: Ulrich Hub   Il·lustracions: Jörg Mühle   Ed. Takatuka, 2024

                                   Trad. Cat: Anna Soler Horta

                                   Trad. Cast: Belén Santana

 

Aquesta és la història de dos animals, una gallina que no hi veu i un ànec amb una crossa. La gallina li demana a l’ànec que l’acompanye a conéixer món, vol trobar el lloc on es compleixen tots els desitjos.

Els dos personatges són diferents però es complementen. Al principi la gallina domina la situació, és valenta i decidida; en canvi l’ànec és poruc, indecís i es deixa emportar per la gallina.

Ella li demana que li faça de guia en el viatge que van a emprendre, l’ànec s’ho pensa i es llança a l’aventura. En el recorregut passen per indrets escarpats i perillosos. Finalment, arribaran al lloc desitjat? 

Al llarg de tot el recorregut hi ha una evolució dels personatges: la gallina prou egoista només vol aconseguir el seu secret i arriba al final reflexionant quan veu que ha sigut enganyada per l’ànec.

L’ànec, gràcies a ella, perd la por i aprén a utilitzar les seues ales, aprén a volar.

L’autor en aquesta faula parla de l’amistat, de les diferències entre ells, de la perseverança per aconseguir allò que es desitja i de l’ajuda de l’altre. També està present la mentira. I és que a vegades és convenient mentir perquè la persona, en aquest cas l’ànec es senta millor, com en aquest paràgraf:

Què no t’havies mort? Pregunta-. Estàs fresc com un espàrrec…

Darrere teu t’hi espera una altra sorpresa.

Digues. Què veus?

-Ets davant mateix d’una gran porta feta d’or.

De qualsevol manera aquesta aventura, no sols física sinó també imaginativa ha creat llaços d’amistat, de confiança i d’amor entre els dos protagonistes. Al final tenen necessitat de viure junts.

Narració humorística i divertida on l’important és el procés, el viatge.

En aquesta història l’autor reivindica el poder de la paraula.

Els diàlegs dels personatges són molt teatrals. De fet el conte s’ha representat en Alemanya amb gran èxit.

Les il·lustracions senzilles i tendres li donen veracitat al relat.

Cal destacar les dues últimes pàgines en fons blanc on apareixen en la primera els dos protagonistes abraçats i en la segona la crossa penjada en una branca donant a entendre que no serà utilitzada per l’ànec perquè ja ha aprés a volar.

L’editorial Takatuka fa una proposta molt atractiva i enriquidora a nivell pictogràfic.

 

 

 

 

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 A PARTIR DE 4 - 6 ANYS

 

En Jaume i els aglans / Jaime y las bellotas

Text: Tim Bowley 

il·lustració: Inés Vilpi

Traducció al català: Susana Tornero

Traducció al castellà: G. Tolentino

Editorial: Kalandraka, 2017

En Jaume va plantar un aglà, però…

Abans que l’aglà pogués créixer,

un esquirol el va desenterrar i el va amagar.

En Jaume va plantar un aglà.

I aquest aglà va brotar, però…

Un conte amb estructura de tradició oral: acumulatiu, amb repeticions, un conte cíclic, de mai acabar.

Amb humor, provocat no tant per la història contada com per la pròpia estructura.

El text narra la resiliència de la natura que resisteix malgrat els entrebancs que pateix. A ella se suma l’actitud positiva del protagonista que insisteix una i altra vegada fins a aconseguir que l’arbre arribe a la maduresa i done fruit.

Alhora, una metàfora del pas del temps: el protagonista és un nen al principi i arriba al final sent un vell. Podria ser la manera d’expressar literàriament el temps que necessita una planta per créixer.

Un format quadrat amb cobertes de cartró, una coberta i contracoberta que mostren el protagonista, Jaume, amarant, feliç amb els aglans. Crida l’atenció la hipèrbole en els braços d’en Jaume: llargs, corbats, acollidors i protectors dels aglans.

Vint dobles pàgines on es conjuminen el text i les imatges, d’un estil caricaturesc i des d’una perspectiva infantil, alternant pàgines bitonals (blau i verd) amb altres monotonals (d’un groc intens, vibrant).

L’autor, excel·lent contacontes, utilitza les estratègies de l’oralitat per a crear o recrear una història ubicada al nostre temps sobre les dificultats que tenen alguns éssers vius per sobreviure. Dedica el llibre a totes aquelles persones que plantaren, planten i plantaran arbres.

Un contrapunt a la manera de vida actual: la immediatesa. El llibre és tot el contrari: la lentitud, la paciència, la perseveració…, finalment donen els seus fruits… i hi ha per a tothom.