RECOMANAT +18 ANYS
La classe de grec/ La clase de griego
Kang, Han
Trad. cat. Bofill, Héctor
Trad. cast. Yoon, Sunme
La Magrana, 2023 / Random House, 2023
"Escric com un ésser mortal que posseeix un cos de sang calenta. Utilitze tots els detalls sensorials que em proporcionen el veure, l'oïr, l'olorar, l'assaborir , el sentir la suavitat, el calor, el fred, el dolor, la set, la fam, el bategar del cor, el caminar, el còrrer, l'agafar-se de les mans, el notar sobre la pell el vent, la neu i la pluja".
Han Kang, extract del seu discurs després de rebre el Premi Nobel de Literatura 2024
La classe de grec és la cinquena novel.la de Han Kang, l'escriptora coreana premi Nobel de Literatura 2024. En ella "una dona que ha perdut la parla i un home, professor de grec, que està perdent gradualment la vista s'obrin pas a través del silenci en la foscor dels seus móns respectius fins que els seus camins es creuen".
La lectura d'aquesta novel.la és una experiència d'alta intensitat, per diferents raons. Una d'aquestes és, sense dubte, la poeticitat que recorre les seues pàgines. Kang crea imatges molt poderoses i suggeridores. Vet ací alguns exemples:
" Si la neu és el silenci que cau del cel, potser la pluja són frases llargues que es precipiten interminables".
Les paraules cauen sobre les voreres, sobre els terrats dels edificis de ciment, sobre el bassals negres. Esquitxen".
" En el camí ple de gent de tornada a casa, ella es movia sense pes, com si fos dins una bombolla gegant de sabó. En aquesta quietut tentinejant, com si mirés cap a la superfície immergida de l'aigua, els cotxes rugien a tota velocitat".
"És un silenci escàs i fred com el d'una ombra sense cos, com el tronc buit d'un arbre mort, com el fosc interludi entre un meteorit i el següent".
Un altre aspecte molt remarcable és el tractament del temps que avança i retrocedeix en una història que no es desenvolupa de forma linial. Així l'autora convida les seues lectores a participar activament en la conexió dels diferents fets entre si.
De la mateixa manera, és rellevant l'existència de dues veus narratives: el professor narra en primera persona els seus records i la angoixa de qui sap que acabarà cec. Tanmateix hi ha un narrador extern que conta en tercera persona els sentiments i esdeveniments en la vida de la dona.
Per una altra banda, tenim a les mans una història sobre el dol i les pèrdues: l'home està perdent la capacitat de veure, ha perdut un amic estimadíssim, el seu primer amor... La dona ha perdut la custòdia del fill, la seua mare i la capacitat de parlar.
L'escriptora aprofita tot plegat per fer un exercici lúcid i profund de la condició humana. Els dos personatges es troben en aquest espai de mancances on es possible la tendresa, la confidència i la generositat. En aquest sentit, destaquem l'escena on la dona dibuixa amb el dit unes paraules en la mà del professor.
A més a més, la novel.la redifineix el concepte de comunicació més enllà dels límits del llenguatge, encara que, de forma certament paradoxal, reivindica l'estima per la llengua tant la materna com les apreses posteriorment.
Per concloure, La classe de grec ens interpel.la des de preguntes a les que no dona resposta però que ens convida a reubicar-nos en aquest món, alhora esfereïdor i bell, en el que vivim.
