dilluns, 3 de febrer del 2025

RECOMANAT EN FEBRER 2025


RECOMANEM A PARTIR DE 3 ANYS










               L’hora de la migdiada /    La hora de la siesta

                Autor i il·lustrador: Frédéric Stehr        

                         Ed. Kalandraka, 2024

                                                Trad. Cat. Tornero, Susana

                                           Trad. Cast. Ballesteros, Xosé

 

A l’escoleta infantil a l’hora de la migdiada tots dormen menys Leo, ell no vol dormir, vol jugar.

I és que a la infantesa els costa molt fer la migdiada, prefereixen jugar, inventar, construir, però no a soles; busquen la companyia dels iguals, tenen necessitat de socialitzar-se.

Moments de joc lliure sense presència de l’adult. Tots col·laboren en el joc.

La idea principal de la història és la lluita contra la son, contra les normes dels adults.

Quan s’acaba el joc perquè és l’hora de marxar, la son pot amb ells, com li passa a Leo.

Història senzilla on els més menuts es veuen identificats. El llibre està escrit des de la mirada de la infantesa.

És un text realista, espontani.

En la contracoberta l’ocell, el protagonista, juga amb ninos.

Il·lustracions definides, properes al món infantil. Les escenes són tan evidents que no seria necessari el diàleg.

L’àlbum té huit dobles pàgines de colors suaus sobre fons blanc i perspectiva zenital. Enquadernació en cartoné, dur per a resistir l’ús dels infants menuts. Forma quasi quadrada amb cantons redons.

Aquest llibre veiem clar que és per a menudes i menuts, però també fa un ullet als pares i mares que viuen amb humor algunes vegades les mateixes situacions concretes.


diumenge, 2 de febrer del 2025

RECOMANAT EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS





 

  

L'entrada  de Crist a Brussel.les / La entrada de Cristo en Bruselas


          Antinori, Andrea (text i il.lustració)

            trad. cat.: Paradela, David

            trad. cast.: Borego del Castillo, Isabel

            Libros del Zorro Rojo, 2018 (2017)

 

"I les multituds que anaven davant d'ell i les que anaven darrere l'aclamaven dient : Hosanna al fill de David, beneit qui ve en nom del Senyor"

Mateu, 21.

 

Sí. Heu llegit bé. Aquesta ressenya comença amb el fragment de l'evangeli de Mateu, que relata l'entrada de Jesus a Jerusalem, segons la doctrina cristiana.

I aquesta és la versió que inspirà les representacions pictòriques d'aquest fet fins que la genialitat i la irreverència de James Ensor (Ostende 1860 - 1949) canvià la narrativa pictòrica  amb el magnífic L'entrada de Crist a Brussel·les el 1889.

Cent vint-i-nou anys després, Libros del Zorro Rojo publica L'entrada de Crist a Brussel·les d'Andrea Antinori (Recanati, Itàlia, 1992) on l'excel·lent il·lustrador, premi Andersen al Millor Llibre en 2017, juga, dialoga i es recrea amb el quadre del pintor flamenc, que participà en les avantguardes del segle xx i fou un precursor de l'expressionisme i el surrealisme.

El llibre comença amb un espectador  que mira el quadre d'Ensor on una multitud grotesca, variopinta, i carnavalesca, on no falten les màscares i les figures deformades, està cel·lebrant una gran festa.

Ennmig, la figura de Crist, amb la seua aurèola daurada,  pujat en el seu ase. 

Hi ha, també, una gran pancarta roja que creua el quadre amb el lema "Vive la sociale" que, podem suposar, fa al·lusió a les circumstàncies socio-polítiques d'aquells dies.

A partir d'ací, Antinori ens fa partícipes d'una proposta visual on l'explosió de color entra en perfecta sinèrgia amb l'humor, el non sense i el disbarat que traspuen tant les il·lusracions com el text.

Vet ací, doncs que  Crist travessa un paisatge verdíssim amb llama inclosa, un desert abrasador i camina sobre les aigües, moment que requereix  que l'ase s'equipe amb ulleres i tub de busseig. Finalment arriba a Brussel·les on l'alcalde li prepara una grandiosa festa de benvinguda. Contractarà una gran orquestra, tan gran que es necessiten tres dobles pàgines per presentar-la, saltimbanquis, milers de plantes, màquines extraordinàries...

També mereix especial menció el llistat de convidats: el propi Ensor, Monsieur La Mort, René Magitte i la seua poma, el titella més famós del país... En aquesta situació serà essencial la labor dels carters que arribaran fins la lluna.

A l'hora de parlar de l'edició, hem de ressaltar que Libros del Zorro Rojo ens ofereix un treball acuradíssim a base de dobles pàgines i un interessant tractament de la tipologia amb textos de diferents colors, distribuits en algunes ocasions de forma peculiar.

Però, com tot espectacle, aquest també acaba  i ens deixa la sensació d'haver viscut una experiència lectora on tot és desmesurat, pertorbador i, també, irresistiblement atractiu.