RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS:
Mexique, el nom del vaixell Mexique el nombre del barco
Teresa Duran ( trad)
Mª José Ferrada ( text)
Ana Penyas ( il·l)
L. del Zorro Rojo, 2017
La guerra és un espetec fortíssim.
La guerra és una mà enorme que et sacseja i et llança dins un vaixell.
Història contada per un xiquet. El text, escrit en primera persona, descriu en poques línies l’acomiadament de les famílies, el viatge i la rebuda acollidora del país on viuran, Mèxic. Aquesta primera persona, la mirada innocent d’un nen, fa vibrar la sensibilitat de les lectores, augmenta la tonalitat emotiva d’una història real que alguns volen callar o fer-nos oblidar. Tema, text i il·lustració van de la mà aconseguint una sinergia que ens atrapa i emociona.
Il·lustracions i text formen un tot que ens endinsa en la soledat davant la immensitat del mar i ens apropa al drama de l’allunyament familiar. Les il·lustracions són fonamentals en aquest llibre. Les cares, les expressions són un viu reflex del dolor, l’angúnia i la tristor de tots.
Els nens de Morelia representen el drama diari de la gent que fuig sense saber on va, ni com, ni si arribarà a bon port:
“La història dels nens de Morelia és, com la xocolata -projecta Immaculada Cordero-, molt amarga i amb moments dolços”
“Totes les escenes les recordo sense brillantor, com si en tot aquell temps no hagués estat el sol. Alguns companys no recorden res d’aquells dies”, escrivia un nen sobre un viatge “trist i difícil”.
Si anem a l’epíleg i la contracoberta veiem que és un llibre basat en fets reals : “El 27 de maig de 1937, un grup de 456 infants, fills de republicans procedents de diferents llocs d’Espanya, es van embarcar al Mexique, que va salpar de Bordeus amb rumb a Morelia (Mèxic). (…) Tres o quatre mesos …( …) perquè així estava previst….(…) Però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van convertir aquell breu lapse en un exili definitiu.”
La guerra és una mà enorme que et sacseja i et llança dins un vaixell.
Història contada per un xiquet. El text, escrit en primera persona, descriu en poques línies l’acomiadament de les famílies, el viatge i la rebuda acollidora del país on viuran, Mèxic. Aquesta primera persona, la mirada innocent d’un nen, fa vibrar la sensibilitat de les lectores, augmenta la tonalitat emotiva d’una història real que alguns volen callar o fer-nos oblidar. Tema, text i il·lustració van de la mà aconseguint una sinergia que ens atrapa i emociona.
Il·lustracions i text formen un tot que ens endinsa en la soledat davant la immensitat del mar i ens apropa al drama de l’allunyament familiar. Les il·lustracions són fonamentals en aquest llibre. Les cares, les expressions són un viu reflex del dolor, l’angúnia i la tristor de tots.
Els nens de Morelia representen el drama diari de la gent que fuig sense saber on va, ni com, ni si arribarà a bon port:
“La història dels nens de Morelia és, com la xocolata -projecta Immaculada Cordero-, molt amarga i amb moments dolços”
“Totes les escenes les recordo sense brillantor, com si en tot aquell temps no hagués estat el sol. Alguns companys no recorden res d’aquells dies”, escrivia un nen sobre un viatge “trist i difícil”.
Si anem a l’epíleg i la contracoberta veiem que és un llibre basat en fets reals : “El 27 de maig de 1937, un grup de 456 infants, fills de republicans procedents de diferents llocs d’Espanya, es van embarcar al Mexique, que va salpar de Bordeus amb rumb a Morelia (Mèxic). (…) Tres o quatre mesos …( …) perquè així estava previst….(…) Però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van convertir aquell breu lapse en un exili definitiu.”
