RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :
Yo, Leonardo
Steadman, R.( text i il·lustracions)
Libros del Zorro Rojo, 2018
Suposada biografia
de Leonardo da Vinci escrita en primera persona por Ralph Steadman.
És una declaració
d’amor de l’autor a Leonardo. La seua admiració és tanta que se l’engoleix i
suplantant la seua personalitat, l’ofereix després a mode de crònica històrica
en primera persona. Steadman és un gamberro, sorneguer, que mostra amb humor i de manera rigorosa, la
seua passió per aquest personatge.
A les primeres
pàgines Leonardo agraeix sa mare que li parlara del bé i del mal amb belles
raons i que li inculcara l’apertura mental per veure el món com un lloc ple de
possibilitats. Aquesta mateixa idea que sa mare li va regalar, la va a mostrar
al món al llarg de la història i a nosaltres, lectors, a través d’aquest àlbum.
Al llarg del llibre
va parlant de totes les seues incursions en totes les disciplines:pintor,anatomista,arquitecte, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor,inventor,músic,poeta,urbanista... i en totes dona mostres de la seua
genialitat
Fa un repàs de tota
la seua vida, des del seu naixement. Nascut l’any 1452 de Caterina, una mare
camperola i un pare notari, des de xicotet es feia preguntes i explorava el
món. Inventor des de menut, curiós, dotat d’una intel·ligència magnífica,
obsessiu, irreverent, provocador, qüestionat, talentós avançat a la seua època,
autèntic símbol del Renaixement.
Obsessionat per
volar, conscient del seu desori i bogeria practica la gosadia i diu tot allò
que li passa per la màquina de pensament sense entrebancs fent una magistral
crònica social i política de l’època:
En política la diferencia
entre cómo se debe de actuar y cómo se actúa, en realidad es tan grande que olvidarlo significa exponerse a la
perdición.
Meravellosament
il·lustrat pel mateix Ralph Steadman. Utilitza dibuixos del propi Leonardo i
els incorpora a les seues il·lustracions que són també d’una originalitat digna
d’un geni com era Leonardo. Il·lustra amb l’escena i també amb els esbossos
de l’escena (pàg. 64-65).
Honora amb
agraïment els seus mestres, cosa que també l’engrandeix més, si cap:
l’arquitecte Biagio da Ravenna, Andrea de Verrochio, Paolo Toscanelli,...
El llenguatge és
extraordinari, adaptat al Cinqueccento.
(Davant del penjament d’un conspirador dels
Médici escriu):
Me fijé en la boina oscura del pobre hombre, el jubón de sarga negra,
la negra ropilla y la holapanda azul de piel de zorro. El cuello de la ropilla
estaba forrado de terciopelo y punteado de negro y rojo. Vestía unes medias
largas.
En tot moment parla
de les seues pretensions, els seus desitjos, els seus pensaments, les seues
idees en torn a l’art, a la pintura,... amb un discurs autèntic, com si fos una autèntica biografia sense torsimany,
sense que un altre parle per la seua boca.
És cert que el
material amb el que comptem és tan meravellós, la figura de Leonardo és tan
excepcional que qualsevol exposició ordenada de la seua vida ja desperta
interès.
Igualment, a les
il·lustracions, l’autor integra dibuixos i esquemes del mateix Leonardo .
Però Ralph Steadman
supera la meravella perquè aconsegueix suplantar la mà del propi geni per a
recrear-se i recrear la seua pròpia vida. És difícil i al temps és un joc
meravellós buscar què hi ha d’un i què hi ha d’un altre perquè el propi Ralph
Steadman destil·la el mateix aire d’home renaixentista.
Había aceptado pintar el retrato de
una dama cuyo rostro era de otro mundo […]. Para contentarla y hacerla sentir a
gusto, contraté a un grupo de juglares para que, en su rostro —pero sobre todo
en su corazón—, hubiera siempre una sonrisa.
Ens queda parlar de
la meravellosa edició del llibre per part de Libros del Zorro Rojo que ha
cuidat absolutament tots els detalls: el
paper, el format, la tinta, les guardes, la composició...
Tot al llibre és
pura delícia. Però m’estic desviant...
