dimecres, 6 de febrer de 2019

RECOMANEM EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS : 

8

Contes fil per randa
Kipling, Rudyard (autor)
Woollard, Elli (adapt.)
Altés,Marta (il·l.)
Desclot, Miquel (trad.)
Ed. Blackie Books, 2018

Kipling contava contes a la seua filla una nit i altra més. En 1902, tres anys després de la seva mort amb només 7 anys, va publicar-los amb il·lustracions pròpies .( Just so stories.1902. Precisament així, ed. Juventud, 1998 ).

El que aquesta edició presenta és una selecció i adaptació de cinc dels contes de Kipling feta per Elli Woollard que els ha tornat a imaginar però canviant el gènere original de prosa a poesia, utilitzant estrofes de quatre versos d’art major, la qual cosa l’obliga a fer un altre llibre. 

El resultat és una recreació correcta i respectuosa amb el treball de l’autor, que ajuda a aproximar els xiquets al treball original de Kipling, no pas a substituir-lo.

Els contes que ha triat són:
  • Perquè la balena té la gola que té
Una balena es menja tots els peixos. Només queda un de petit que el convida a menjar humans.
Es menja un xiquet amb barca i tot ( en l’original és un mariner nàufrag damunt un rai) . El xiquet és espavilat. Li fa acostar-lo a la costa i després li clava la barca a la gola. Des d’aquell moment només menja els més minúsculs.
  • Perquè el camell té el gep que té
En principi el camell no té gep. Els animals treballen i mai el camell ajuda, sols diu « Ep. Ep, gepa per gep» . L’encarregat diu que el deixen en pau, tot panxacontent. Però un geni màgic li col·loca una gepa.
  • Perquè el rinoceront té la pell que té
Un home es disposa a fer un pastís de groselles i ve el rino i se l’emporta.
L’home espera que li arribe l’oportunitat de castigar el rino. Quan aquest va al mar a banyar-se i es lleva la pell, se la farcirà de groselles.
  • El nen de l’elefant
En un principi no tenia la trompa tan llarga. Comença a preguntar a la resta i...
  • El gat que anava a la seua
Fa molt de temps, els animals anaven a la seua. Vivien en una cova un home i una dona. A poc a poc van domesticant-los però el gat no deixa de ser salvatge ni tan sols quan mostra que sap cuidar meravellosament del nadó.

A la contraportada del llibre diu:

Meravellosament repensats per Elli Woollard
brillantment traduïts per Miquel Desclot
I bellíssimament il·lustrat per Marta Altés.

Nosaltres subscrivim fil per randa aquestes paraules, en les seues dos primeres afirmacions però a l’hora de parlar de la il·lustració valorem un irregular treball, molt naïf, molt ingenu però poc emocionant en general.
Fem una menció especial a la traducció sempre exquisida de Miquel Desclot.