RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:
Dos ratones
Ruzzier,Sergio
(autor/il·lust)
Ed. A buen paso, 2017
És un àlbum per
a molt menuts amb la màgia que en tenen els llibres escrits i il·lustrats per
la mateixa persona.
Al matí, dos
ratolins després de desdejunar galetes, se’n van a remar al llac, veuen uns ous
dels que naixen aneguets, se’ls fa un forat en la barca, naufraguen, van a
parar a un xicotet illot on un àguila se’ls emporta al seu niu. Allí, esperen
famolenques les cries, però aconsegueixen
fugir i tornen a casa per a sopar una deliciosa sopa de cebes i safanòries.
Aquesta és
l’aventura que proposa l’autor en un llibre editat en A buen paso al 2017. Contada
així, Ruzzier, que és també il·lustrador, podria dibuixar uns personatges
entranyables i carrinclons i aquest hauria estat un dels molts àlbums per a
xicotets. Però no és així.
És molt original i
fa un intens treball per a aconseguir
despullar el text, cada pàgina té dues o quatre paraules.
Ruzzier es planteja
una aventura per a la primera infància en la que la sinergia que es produeix
entre el text (desproveït de tots els elements sintàctics innecessaris) i les
il·lustracions componen un relat que no
pots imaginar sense les il·lustracions perquè aquestes també conten. Els gestos,
el llenguatge corporal, l’escenari, els colors… aconsegueixen una composició
magnífica.
Conté els elements
narratius d’una aventura: van sols, s’allunyen per diferents escenaris (el
llac, el niu, la muntanya, el camí) i s’enfronten a perills (un naufragi,
l’amenaça d'ésser devorats,les urpes de l’àguila,...) però el final és feliç,
com bé mereixen els llibres per als més menuts. Aquestes aventures tan sols
duren un dia i acaben quan cau el sol i s’ha de tornar a casa, a sopar i dormir
al seu cau, perquè per a ser extraordinària no fa falta que siga llarga sinó
fructífera, plena d’experiències.
El mòbil de la
conducta sempre és la fam, la supervivència. Tots volen salvar-se. Els ratolins
es llepen els bigots quan troben els ous de l’ànec al niu però se’n van quan
els aneguets trenquen la closca. Quan l’àguila se’ls emporta viuen l’aventura
des de l’altre costat, tenen por perquè les cries de l’àguila els esperen per
empassar-se’ls.
Mitjançant els
gestos dels personatges a les il·lustracions, els xiquets poden endevinar qui
dels dos ratolins està en cada moment en situació d’avantatge front l’altre... perquè hi ha una situació molt divertida de “ara jo sóc el rei i
faig la llei” i en conseqüència, cadascuna d’aquestes situacions genera
pensament i empatia. En tot moment és un joc, fruit d’una relació entre iguals
que alternen els seus moments de glòria amb l’ullet i la connivència dels
lectors.
L’acte de llegir
consisteix en formular hipòtesis, comprovar-les i tornar a formular unes altres
successivament. Aquest llibre ho afavoreix meravellosament.
Els motius que
impulsen l’aventura són els propis dels xiquets, és a dir, no hi ha motiu, és
l’esdevenir de la vida qui fa que cada matí dos ratolins isquen del seu
cau i tornen cada dia a menjar-se la
sopa guanyada. I així ens conten i ens
compten 1,2,3,... No és un text poètic però l’un, dos, tres i tres, dos, un, es
repeteix huit vegades com un bressol i ajuda
als xiquets a recordar i a buscar el ritme i l’eco de la tradició oral.
