RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :
El arte de volar
Antonio
Altarriba (text)
Kim ( il·lustració)
Kim ( il·lustració)
Ed.
Norma (Novel·la
gràfica), 2016
Aquesta novel.la gràfica va
ser editada a l’any 2009 per Edicions de Ponent i guanyà el Premi Nacional de Còmic
al 2010. Anys més tard Norma la torna a editar amb una història final, epíleg
de la història principal.
Et
sedueix des de la primera pàgina, amb una frase directa, demolidora: “El meu
pare es va suïcidar el 4 de maig de 2001”. La porta queda oberta.
Un
tema recurrent en la literatura és la mort dels progenitors, i a partir d'ací
una reflexió, un duel i una reconversió
cap aquella que vindrà en un futur, la
pròpia mort. Relats que mai llegiran els protagonistes, però necessaris per a
poder descobrir, conèixer i entendre les seues circumstàncies. Això és el que
fa Antonio Altarriba amb el seu pare que decideix suïcidar-se als 90 anys en
una residència de la tercera edat.
És
un llibre que ja a l’inici ens conta el final i ens presenta al personatge i
la seua història amb una estructura del relat comparant-lo amb els pisos de la
residència on es troba ingressat.
Fa
una labor d'investigació de la vida del seu pare, des de la més tendra edat.
Per a donar-li més força expressiva es fonen en un sol personatge, el fill es
converteix en pare, el narrador de la història, “…porque, aunque no estaba allí, estaba en él…” “Por eso sé cómo murió…
y también cómo vivió” “…lo que sé de su vida es porque, como he dicho, yo
estaba en él o, quizá, era con él…” “… y ahora, una vez muerto, él está en mí”.
Història
dura de la seua infància que podríem resumir en “…Y los muros aumentaban de altura con mayor rapidez que nosotros de
estatura” Amb la guerra incivil per mig i els durs anys de la postguerra,
exili, segona guerra mundial,… amb els seus encerts, fracassos, amors, enganys
i desenganys i el desig d'un final digne de la seua vida.
El
format còmic i la complicitat de l'il·lustrador (molt encasellat en una
altra mena de publicacions) donen major atractiu i l'expressivitat gràfica que es mereix el
relat.
Relat
que plasma la realitat de molts espanyols de l'època, que van lluitar per a la
derrota, van claudicar i van renunciar a les seues causes, on els seus
principis morals van canviar per oportunismes econòmics, servint als que abans
eren els seus opositors, arribant a com diu en el propi text “¡Qué bien, por fin no veo nada…” (p.
141) y “…Aprendí a vivir sobre mi propio
cadáver…” (p. 145)
Conta
la història del vençut, mostrant un exili “intern” i la seua amargor.
Fins
que arriba a l'etapa del “YA NO”, de conformisme i supervivència, fins a la
mort o desaparició dels seus últims vincles en vida. Fins i tot quan “ja no” li
queda res, ni tan sols un últim motiu de preocupació (la seua dona) després de
la seua mort. I entra en una etapa de deliri.
Només
després de demanar-li un últim favor al
seu fill i després d’adonar-se del pes que li ha traslladat, que no és un altre
que la seua pròpia frustració, és quan reacciona i se sent lliure, amb “ganes
de volar”.
Clarificador
i apaivagador l'últim relat, a manera d'Epíleg “La casa del sol naciente”, fora
de text, amb una frase guaridora: “Cuando
todas las puertas se cierran, está bien saber que siempre queda una ventana
abierta”. VOLAR EN TOTAL PLENITUD.
Llibre
captivador d’una gran intensitat i expressivitat, no sols per les referències històriques del relat, sinó també per la part
onírica.
Ofereix
una idea de la història de quasi tot el segle XX mitjançant la biografia del
seu protagonista.
El relat és valent en plantejar
la idea del suïcidi com un final digne de la persona, triat lliurement.
Llibre
escrit des de les esquerres, amb capacitat d'autocrítica, sobretot, en la part
de la guerra incivil. En aquest sentit, també, el considerem valent. La dreta, de
l'única cosa que és capaç és de culpabilitzar els altres.
Tangencialment
toca temes viscuts en eixa època tamisats per les circumstàncies, com pot ser
la sexualitat tant de l'home com de la dona. Menystenint la d'aquesta última i
mostrant dos mons diferents: a Espanya i fora d'Espanya.
Tal
volta aquest llibre i contar la seua història, reconcilia a l’autor amb la mort
del seu pare, amb una imatge final molt clarificadora.
Considerem
aquest llibre important, per a donar a conèixer la nostra història més “recent”,
malgrat la insistència a oblidar.
