RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:
El refugio de los canallas
Autor: Juan Bas
Ed. Alrevés (2017).
Aquesta novel.la narra el panorama polític del País Basc als anys de la banda terrorista ETA (1946-2015). Es centra, sobretot, en la guerra bruta exercida per l’Estat socialista que va crear el GAL, organització secreta formada en la cúpula per persones amb alts càrrecs polítics i militars, per a lluitar contra ETA.
La seua estructura narrativa apareix dividida en capítols curts encapçalats per l’any en el que transcorre la història i en ella destaquen la ruptura de la linealitat del temps narratiu i la combinació de realisme històric i ficció.
En aquest últim registre, ressenyem l’encreuat de relacions familiars i veïnals
al principi complicades d’entendre, però, al final, perfectament encaixades les diferents connexions entre els personatges. Un intent de mostrar-nos el dia a dia en Euskadi.
Juan Bas es posiciona amb claredat criticant la crueltat i l’absurditat d’eixa guerra, contant-nos la tragèdia patida pels membres d’ambdós bàndols i dels seus familiars. Aconsegueix un reflex de la situació creada als pobles i ciutats d’Euskadi per la barbàrie d’ETA i, alhora, la bogeria en la que va caure l’Estat amb la creació del GAL: segrestaments, tortures, assassinats, desaparicions, etc. Al fons de la narració d’aquest conflicte, se’ns mostra la destrucció personal i social.
Un relat que intenta ser objectiu fent-nos recordar aquella època i reviure-la molt intensament.
És una obra amb molts personatges: uns millor bastits que altres i en aquest sentit, ressaltem la construcció de la dona anomenada “La Pantera”( busca ser una persona important i reconeguda, posseeix una sexualitat destructiva) descripció trivial que reprodueix el discurs patriarcal plasmat al llarg de molts anys en la literatura pels escriptors homes. Llevat d’aquesta excepció, la resta de personatges tenen unes característiques comuns: són dolents, violents, maquiavèl·lics. Els dolents floreixen en totes les faccions, perquè ser víctimes no els converteixen en bons, tan sols en víctimes i voler fer justícia a través de la venjança no és la millor manera, i menys si aquesta està en mans d’un Estat.
