RECOMANAT +18 ANYS
La dona veloç.
Monsó, Imma (text)
Ed. Planeta, 2012
Què pot fallar en una novel.la que reflexiona amb mordacitat sobre la família on apareixen els conflictes familiars: la fascinació de les filles pel seu pare, l'Artur, i el seu treball; la baixa consideració de la mare, la Do, que organitzava el temps lliure i s'encarregava de la casa (rol tradicional); la gelosia i alhora l'admiració entre les germanes...?
Què pot passar, ironia del destí, amb un llibre amb una protagonista, la Nes, que lluita per guanyar al temps (una neurosis), no pot tindre ni un minut sense fer alguna cosa, que reflecteix el concepte del temps a la societat actual, la rapidesa i, en canvi, la seua lectura pot arribar a ser tan lenta?
Què li pot mancar a aquesta història amb idees tan interessants com:
Qualsevol manifestació artística és una font d'eternitat contra l'acceleració caòtica del temps.
El pas del temps subjectiu s'accelera amb la vellesa.
Els ràpids: devorar el temps sense assaborir-lo ni mastegar-lo.
No es pot fer res que no siga útil. Crítica a la societat del fer . Utilitarisme versus hedonisme.
Quina és la raó per la que no eixes de la seua lectura entusiasmada malgrat l'evolució de la protagonista que al final de la història reflexiona sobre sí mateixa i percep la seua 'exigència al moment de triar una persona que li agrade, que no ha sabut viure, que la vida li ha passat per alt, que considerar a tothom estúpid, et porta a passar per alt la teua estupidesa?
Com no es adonem de la rialla quan ens presenta dues especialistes en neurologia plenes de manies i neures en la seua relació, en el seu treball i en el seu concepte del temps?
La resposta no està al vent, com diria Bob Dylan, es troba, senzillament en una pèrdua del ritme narratiu que fa l'obra més pesada al final. Perquè intentar desmuntar, fil per randa, totes les percepcions del personatge de la Nes sobre la relació pare-mare, sobre el suïcidi del seu germà Tià, sobre la nova relació del pare, etc, té com a conseqüència massa pàgines, un allargament innecessari que no afavoreix la seua lectura. Una estructura poc encertada on els diàlegs àgils del principi es converteixen en descripcions dels fets més feixugues.
Si aconseguiu arribar fins el final del llibre, comprovareu que el temps és el gran protagonista i que aquesta ficció fa creïble la idea de que totes i tots som fets d'aquesta mateixa matèria.
