RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:
Museum
Javier Saez-Castán ( text)
Manuel Marsol ( il·lustració)
Ed. Fulgencio Pimentel, 2019
Al protagonista de la història se
li desbarata el cotxe quan va de viatge i sols pot demanar ajuda en l’única
casa que hi ha dalt la muntanya. La casa en realitat és un museu, nom que té el
títol de l’àlbum.
Aquest llibre és una narració
gràfica. Ha sigut realitzat per dos artistes plàstics espanyols molt
reconeguts, Javier Sáez-Castán, premi nacional d’il·lustració 2016, va fer els esbossos
i el guió de la història i Manuel Marsol, guanyador del premi internacional
d’Il·lustració de la Fira de Bolonya 2020, els va il·lustrar.
L’àlbum presenta una història
intrigant: la casa solitària damunt d’un turó excita la nostra curiositat. És
un avís per a lectors i lectores de la proximitat del conflicte.
És una proposta fantàstica del
realisme màgic, on la realitat apareix reflectida als quadres i la resolució
del conflicte es fa als quadres, però succeeix a la realitat. Per exemple, hi
ha un quadre amb el Museum i la camioneta a la carretera; el foc es realitza al
quadre, però es trasllada a la realitat, ...
Un viatge accidentat per
carretera en una camioneta que llança fum. Interessant la combinació de darrere
i davant a través de l’espill.
A la literatura s’ha tractat ja
la idea de personatges que entren als quadres i personatges que ixen d’ells.
En aquest cas es donen les dues perspectives i així, la dona i el tigre ixen,
mentre l’home i la camioneta entren.
Una proposta que convida a
interpretar què hi ha darrere de les pintures, al fons de la història d’aquest
atractiu llibre i, a més a més, manifesta la difícil frontera entre realitat i
fantasia. Diu Fellini: “Em
costa veure la frontera entre l’imaginari i el real. En l’imaginari hi veig
molt de realitat ...”.
És una proposta surrealista que
aprofundeix al concepte màgic de l'art i la literatura. Un art fantàstic en el
sentit de que un fet anormal irromp la realitat.
El personatge està inspirat en el
pintor americà Edward Hopper. La casa ens porta a la pel·lícula Psicosis de Hitchcock.
L’àlbum té moltes referències
artístiques a la pintura: a Hopper, a Magritte,
i al cinema.
Javier Sáez-Castán sempre ha
jugat amb el surrealisme.
La història està plena de
simbolismes i és el/la lector/a el que els ha d’interpretar.
Els objectes representen altre
concepte del que són: codis de seguretat de la maleta, els ulls del personatge
són una invitació a l’humor, tant el pom de la porta com l’espiell tenen forma
d’ull, es pareixen als del personatge i als del tigre, el lloro, la finestra
trencada i el ciri. Amb paraules de Magritte: “Tot el que veiem amaga altra cosa, sempre volem veure el
que està amagat darrere del que veiem”.
Tots els objectes són metàfores
sobre la visió, sobre la multiplicitat de les mirades.
Com observador/a, una visita a un
museu mai et deixa indiferent.
Com lector/a al passar les
pàgines del llibre et transmet que estàs dins i com espectador/a pots
interactuar amb l’obra.
Les il·lustracions estan
realitzades en fusta i són molt potents. Capten l'angoixa, la sorpresa i el
temps dramàtic de la història. Les imatges alternen diferents plànols, des del
plànol general fins al primer. Manuel Marsol ha utilitzat colors intensos i
contrastants de blaus, rojos i grocs.
La coberta i la contracoberta són
marcs de quadres.
És un llibre generador de
preguntes, possibilita el crear històries.
