RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :
Canto jo i la muntanya balla / Canto yo y la montaña baila
Irene Solà.
Trad. Castellà : Concha Cardeñoso
Ed. Anagrama,2019
Un lector opina sobre la novel·la «no t’ho sabria explicar, però m’ha encantat».
I és que no resulta fàcil abocar en un text que vol ser breu la quantitat de sensacions, pensaments, constatacions, divagacions, … que la seva lectura provoca.
Una cita de l’escriptor islandés Halldór Laxness encapsala el llibre, i un fragment de la cita diu : “…quí es creuria en un dia així que aquesta vall verda i pacífica atresora la història del nostre passat i dels seus espectres ?”
La novel·la és el resultat d’anys de recerca i investigació sobre un territori, un trosset dels Pirineus, que l’autora dissecciona per fer aparèixer les capes que la conformen des de l’origen del món fins els nostres dies. I ha jugat amb aquestes capes en una narració coral contada de manera magistral, el Pirineu com una veu de veus, que es desplaça de l’antropocentrisme per a escoltar la resta de la natura (nosaltres, per a un cabirol, no som més que “animalets peluts que criden i tenen potes com branques”p.60,), una narració on barreja realitat i ficció, amb personatges reals (humans, animals, vegetals, fenòmens naturals) i fantàstics (bruixes, dones d’aigua, fantasmes, éssers mitològics,…). On tenen un gran pes la tradició oral i les costums ancestrals, les llegendes i mites que formen part de la memòria col·lectiva, on també forma part la memòria històrica de la guerra civil.
Donant veu a qui no l’ha tinguda mai. Amb perspectiva de gènere :
“totes les coses que els vam dir que fèiem i totes les coses que van dir que havíem fet en contra de Déu i de Jesús de tots els sants i de la Verge .(…) Un Déu…dolent, dolent, dolent i torturador com ells, i esporuguit de totes les mentides que, de tant de dir-les, s’havien cregut” p.20-21
“Mentiders son la majoria dels homes. Els homes que s’inventen històries, i els que les expliquen. Els que ens retallen i ens collen i ens col·loquen a dins de les paraules, perquè siguem com la història que volen explicar, amb la moralitat que volen explicar”.p.110
“… i que no m’estimava prou, com, de fet, no estima prou cap home”.p35
“vaig aprendre a col·locar-me de manera que el seu anar i venir em fregués allà on m’encenia. El meu cos és un bon cos. Un cos que apren de pressa.”p.36
“Però a vegades una vol deixar de viure (…) i aleshores a una l’obliguen a viure.I una deixa de ser una dona i es converteix en una vídua, en una mare” .p29
“ a vegades, per sobreviure, has de tirar terra sobre els records, però qui ha patit massa sempre hi tira massa terra.”!p.123
La poesia, que impregna tota l’obra, a més a més, ocupa tot un capítol, amb un recull de poemes i una reivindicació de la seua importància en la vida:
“L’home havia vingut a provar versos, en Domènec, cap aquest voral de la muntanya “p.16
“la poesia ha de ser lliure com un rossinyol” p.69
“El poeta diu. El poeta proclama. Però el poeta també escolta” (70).
“La poesia ho és tot (72)
“La poesia és joc, també (…) La poesia és un assumpte seriós (… ) i per això mateix ha de saber jugar i ha de saber riure i ha de saber d’ironia ( 79)
Com un trencaclosques, conta la mateixa història des de diversos personatges, en diversos moments i en diversos espais. Cada capítol és un fragment de la història a través de la mirada d’un personatge, contat en primera persona, i amb un registre lingüístic propi, construint un poliedre fantàstic, una realitat amb múltiples cares.
Cada capítol introdueix elements que es desenvoluparan en capítols posteriors. I seguint tots els fils, totes les voreres, explorant tots els camins,… juga amb les paraules i ens convida a desxifrar aquesta narració discontínua però estructurada. També per a nosaltres llegir-la suposa recerca i investigació, recompondre el trencaclosques no és fàcil.
**************************+
Recorregut de la novel·la fins ara :
PREMIS :
.-4t Premi Llibres Anagrama de novel·la 2019
.-Premi Punt de Llibre 2019 de Núvol.
.-el Premio Cálamo 2019 en la categoria Otra Mirada per l’edició castellana,
.- el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2020
.- European Union Prize for Literature 2020.
ADAPTACIONS :
.- dissabte 6 de febrer 2021, a les 18.30 h, El palau de la Musica de Catalunya presenta l’estrena de Les trompetes de la mort de Marc Timón, obra basada en la novel·la d’Irene Solà Canto jo i la muntanya balla
.-La companyia La Perla 29 estrenarà el 17 de febrer 2021 l’adaptació teatral de “Canto jo i la muntanya balla” (Anagrama, 2019), a la Biblioteca de Catalunya, amb música de Judit Nedderman .
