Poemario de campo
Alonso Palacios (text)
Leticia Ruifernández (il·lustració)
LIBROS DEL JATA 2019
Alonso y Letícia són amics.
Alonso li va enviar els seus poemes a Letícia.
Poemes del camp, d’allò petit, d’allò quasi imperceptible, perquè no solem estar atents a allò menut. La bellesa del mínim. Una intensa i lírica mirada a les formes més pures.
Poemes mínims que estan molt prop als haikus, als versos dels trovos i a la tradició de la que beu Alonso. La cobla no deixa de ser el nostre haiku lleu i sincopat.
Trobar significa al mateix temps fer versos i trobar alguna cosa, com si en el mateix fet de buscar la poesia se la trobara.
Letícia va deixar reposar els poemes un temps i quan es va fer un quadern apaïsat va comprendre que era l’escenari que calia. Quaranta-sis centímetres per pintar i que els versos d’Alonso completaran la imatge de les seues delicades aquarel·les.
Diu Trapiello que l’aquarel·la és a la pintura allò que les papallones a l’aire, allò que s’apropa més a l’instant fugitiu, sense cremar-se les ales.
El treball s’ha convertit en aquest llibre amb dues edicions, una en italià en la prestigiosa editorial Orechio Acerbo (una edició bilingüe de 2017) i l’altra ací, editat per Libros del Jata, novembre de 2019.
Format diferent, pasta dura, en relleu, estoig de presentació … tot allò formal ens orienta a que tenim a les mans un llibre diferent. Un regal.
Per als 41 poemes exquisits, Alonso tria una mètrica popular en versos d’art menor (5 o 7 síl·labes predominantment) que saben a cobla, a joc i a cançó.
La rima, no sempre consonant, recolza a la mètrica per aconseguir una deliciosa musicalitat.
Assoliment indubtable d’aquest poemari que homenatja a la natura amb una veu hereva de la poesia popular.
Petits poemes, aquarel·les il·luminadores i una última part on trobar la descripció de cada flor, planta, arbre, ocell, insecte … i el seu origen , l’ús medicinal, la dita popular, refrany, endevinalla, … o els versos que li han dedicat els poetes, Antonio Rubio, Joan Maragall, Alberti, Lorca o Gerardo Diego, que també tingueren una mirada al camp.
Aquesta última part reescrita per Alonso en l’edició de Libros del Jata.
Per últim dir, que a cada pàgina, et quedes amb un somriure, amb una sensació, amb un record, …
Recomanem Poemario de campo.
